Exercicis espirituals la Seu d’Urgell i el bisbe Benlloch (LEVANTE-EMV, 01/08/2022)

 

Del 25 al 29 de juliol, convidat per l’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, he acompanyat en els exercicis espirituals, al Seminari, a un grup de preveres i un diaca d’aquesta diòcesi. Han estat uns dies de reflexió i de pregària, personal i litúrgica, de silenci compartit, d’adoració eucarística i d’àpats fraterns.  

La diòcesi d’Urgell, de al Vall d’Arán a la Cerdanya i d’Andorra fins la Noguera i part de la Segarra, és el bisbat més gran en extensió dels deu que hi ha a Catalunya, encara que el menys poblat, amb 214.158 habitants i 363 parròquies. El seu primer bisbe va ser Sant Just d’Urgell, que participà en els concilis de Toledo (531) i en els de Lleida i València (546).

Aquesta diòcesi té un ric patrimoni arquitectònic i històric, amb  els santuaris de Núria, situat en una vall del Pirineu, el del Sant Crist, a la ciutat de Balaguer i el de Meritxell, patrona d’Andorra, tots tres temples, basíliques menors. A més, és molt coneguda, per la seua gran bellesa, senzilla i a la vegada profunda, l’església romànica de Sant Climent de Taüll, de planta basilical, una veritable joia del romànic català, consagrada el 1123, amb el seu Pantocràtor tan conegut. I sobre tot tenim la bellíssima església, mare de totes les de la diòcesi, l’esplèndida catedral de Santa Maria, a la Seu, joia del romànic, començada per Sant Ot entre el 1116 i el 1122.

Els exercicis espirituals van tindre lloc al Seminari d’Urgell, un edifici gegantí, construït el segle XIX i que els anys quaranta i cinquanta arribà a tindre fins a tres-cents seminaristes. La primera cosa que impacta quan entrem al monumental Seminari, és una gran làpida, a l’inici de la magnífica escala, amb els noms dels cent-onze sacerdots d’Urgell, màrtirs de la guerra de 1936-1939.

El Seminari, restaurat amb gust, acull el rector i els seminaristes de la diòcesi, llevat de quan es troben a Barcelona estudiant a la Facultat de Teologia de Catalunya i també els sacerdots ancians, cuidats amb sol·licitud per la diòcesi.

Durant aquests dies d’exercicis, he intentat, com em demanava que fes l’arquebisbe Joan Enric, “suscitar, ajudar, sostindre, perdonar i consolar els preveres d’Urgell”, uns homes apassionats per Jesús i per servir els homes i les dones del nostre temps.

El Seminari es troba al carrer Bisbe Benlloch, nascut a la ciutat de València i que va ser pastor d’aquesta diòcesi de 1906 a 1918 (quan va ser nomenat arquebisbe de Burgos) i per això mateix, copríncep d’Andorra. Per tant crec que la ciutat natal del bisbe Benlloch, València, hauria d’agermanar-se amb la ciutat de la Seu d’Urgell i amb Andorra la Vella, on el bisbe valencià va servir l’Església i al govern del Principat d’Andorra.

Recollint les paraules de mossèn Benigne Marquès, en la seua conferència sobre el bisbe Benlloch (Església d’Urgell, gener de 2017), és important recordar que aquest pastor va ser “un bisbe innovador per a l’inici del segle XX”, ja que va “impulsar la construcció de la carretera de la Seu a Andorra, restaurà la catedral i afavorí la cultura i la investigació històrica”. El bisbe Benlloch, que va nàixer a València el 29 de desembre de 1864, va ser ordenat prevere el 1888. Doctor en Teologia i en Dret Canònic i Batxiller en Arts, Joan Benlloch va ser professor del Seminari de València en Humanitats i Metafísica, capellà de la parròquia dels Sants Joans i fiscal general de la arxidiòcesi. Joan Benlloch, com digué mossèn Marquès en la seua conferència, “passà després a Segòvia, on va ser vicari general i provisor el 1899 i l’any següent va obtindré la canongia de xantre”.

El 16 de novembre de 1901 va ser nomenat administrador apostòlic de Solsona “i el 16 de desembre següent, la Santa Seu el nomenà bisbe titular de Hermòpolis, rebent l’ordenació episcopal el 2 de febrer de 1902, a l’Església de San Francisco el Grande de Madrid”.

Posteriorment, com deia mossèn Marquès en la seua conferència, “en el consistori del 6 de desembre de 1906, va ser preconitzat bisbe d’Urgell, prenent possessió de la diòcesi l’11 de juliol de 1907. Regí aquesta diòcesis fins el 21 de novembre de 1918 quan va ser nomenat arquebisbe de Burgos”, on Benlloch va fundar el Seminari nacional de missions estrangeres.

El bisbe Benlloch, com deia mossèn Benigne Marquès en la seua conferència, “deixà una forta empremta del seu pas per la diòcesi i pel Principat d’Andorra”.

Pel que es refereix a l’àmbit pastoral, una de les qualitats de Benlloch “va ser les seues dots de bon predicador”. I és que el bisbe Joan Benlloch i Vivó, era requerit per predicar els sermons, fins i tot fora de la diòcesi. També, “en Congressos Litúrgics, de Cant i de Catequesi de Catalunya, o en centenaris d’efemèrides religioses, era convidat a predicar el bisbe Benlloch”. El bisbe de la Seu d’Urgell, com recull mossèn Benigne Marquès, “publicà quatre Cartes Pastorals, d’un format extens. La primera, amb ocasió del XVI centenari de l’edicte de Milà (313), firmada el 21 de març, Divendres Sant, de 1913. La segona, dirigida al Poble d’Andorra, sobre la declaració canònica de Nostra Senyora de Meritxell com a patrona del Principat, firmada el 16 de juliol de 1914. La tercera és la Pau del món i la pau de Crist, amb motiu de les oracions que el papa demanava que es feren durant la I Guerra Mundial, firmada a la Seu d’Urgell el 9 d’abril de 1916. Finalment, la quarta pastoral” l’escriví el Dr. Benlloch amb motiu del “tercer centenari de la fundació de les Escoles Pies, dedicada a glosar la figura de Sant Josep de Calasanç, firmada el Nadal de 1917”.

Com diu mossèn Marquès, “la llengua que utilitzava en els seus escrits” el bisbe Benlloch, “era el castellà, però quan es dirigia a Andorra o quan escriu al Delegat Permanent de Perpinyà, utilitza el català. També podem incloure en aquest apartat”, com deia mossèn Marquès en la seua conferència, “el reglament, complet i detallat del Seminari, en el qual s’inclou un pla de formació dels seminaristes, publicat el 28 d’agost de 1910”.

També és bo assenyalar, pel que respecta al bisbe Benlloch, “el seu impuls en la devoció a Nostra Senyora de Meritxell i a la Mare de Déu de Núria”. I es que el bisbe Joan Benlloch se n’havia adonat en la seua primera visita a Andorra, que “el Consell General havia declarat Nostra Senyora de Meritxell, patrona d’Andorra, el 24 de octubre de 1873, però faltava, cosa estranya, la confirmació o declaració canònica del papa”. Així, “el bisbe va fer les gestions oportunes i aconseguí el rescripte d’aquesta declaració canònica, donada per Pius X el 13 de maig de 1914”. En relació a la Mare de Déu de Núria, patrona de la diòcesi, “instituí una romeria” i a més “influí en la creació de la revista, “L’Estel de Núria”.

Pel que respecta a l’àmbit social, cal recordar dos efemèrides importants, como recollia mossèn Marquès en la seua conferència: “El 17 de juny de 1918, l’Assemblea General de la Creu Roja Espanyola, li concedí la Gran Placa d’Honor creada pel rei”. Un altre fet important en els inicis del segle XX, és que el bisbe Benlloch “impulsà amb les seues gestions, la finalització de les obres de les nostres carreteres. Així, el 23 d’abril de 1914, beneí a Bassella, el tram de carretera de Manresa a Bassella”. També és destacable “les gestiones que va fer per aconseguir completar els treballs de la carretera de la Seu d’Urgell a Puigcerdà, oberta el 1915”. Encara que “la carretera a la qual dedicà més esforços i gestions, va ser la carretera de la Seu d’Urgell a Andorra, fins a Les Escaldes”. Per això el “Consell General acordà dedicar-li un monument” al bisbe Benlloch i copríncep d’Andorra i que hui podem trobar al davant de l’església d’Andorra la Vella.

Pel que respecta a l’àmbit cultural, el bisbe Benlloch potencià “la investigació històrica, l’art i la música”. A més, el bisbe Joan Benlloch encomanà “al prestigiós arquitecte Josep Puig i Cadafalch, la restauració de la catedral de Santa Maria” a la Seu d’Urgell. El bisbe, amant de la cultura, confià a mossèn Enric Marfany, “la formació musical dels seminaristes i la solemnització de la música a la catedral”. A més, el bisbe Benlloch “escriví la lletra de l’himne nacional d’Andorra, a la qual, mossèn Marfany li va posar la música”.

Com acabava la seua conferència mossèn Benigne Marquès, arxiver diocesà i capitular de la diòcesi d’Urgell, “aquests són els principals trets i actuacions del bisbe d’Urgell, Mons. Joan Benlloch i Vivó, que hui tenim l’honor de proclamar com un personatge il·lustre de la nostra diòcesi”. Per això València, ciutat natal del bisbe Benlloch, s’hauria d’agermanar amb la Seu d’Urgell i amb Andorra la Vella, ja que aquest valencià il·lustre va ser el pastor de la diòcesi de la Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra.