Del 24 al 30 de
juliol, el papa va fer el que els vaticanistes han qualificat com el seu viatge
més difícil. El papa ha visitat, en un viatge intens, el segon país més gran
del món després de Rússia. Ha estat aquest un viatge històric, un “pelegrinatge penitencial”, com va dir el
papa, a una terra massacrada per una actuació cruel per part dels responsables
d’alguns internats gestionats per institucions eclesials.
Aquest ha estat el
viatge d’un papa fràgil, que hem vist sovint en cadira de rodes (potser, com
han dit alguns, podria ser l’últim gran viatge del papa Bergoglio), amb una
setmana plena d’actes i amb un recorregut de 19000 quilòmetres. Amb aquest 57è
viatge apostòlic internacional, el papa haurà visitat 56 països des de l’inici
del seu ministeri petrí i aquest viatge al Canadà ha estat el més llarg i el
més allunyat de Roma.
El sentit i la raó
d’aquest viatge del papa, el donava Francesc mateix en una piulada al seu
twitter, abans de deixar Roma el diumenge 24 de juliol, quan deia: “Benvolguts germans i germanes del Canadà:
vinc a vosaltres per trobar-me amb els pobles indígenes. Espere amb la gràcia
de Déu, que la meva peregrinació penitencial puga contribuir al camí de
reconciliació, ja començat”.
D’est a oest, de
Roma al Canadà, i amb 85 anys llargs, el papa Francesc ha volgut demanar perdó,
perquè com va dir ell mateix, “sent indignació
i vergonya per l’abús que van patir els pobles indígenes en els internats
catòlics per a xiquets i jóvens, des de finals del segle XIX a la dècada dels
seixanta del segle XX”. Per això el papa va dir que els seus discursos al
Canadà, començarien i acabarien demanant perdó. És indignació i vergonya pel
deplorable comportament d’hòmens d’Església, el que manifestà el papa en rebre
al Vaticà, el mes d’abril passat, els representants dels pobles indígenes. El
papa deia als indígenes: “Vull unir-me als
meus germans bisbes canadencs per demanar perdó”, per la crueltat amb que
foren arrancats de les seues famílies els xiquets, amb l’objectiu d’esborrar la
cultura indígena, sense respectar els orígens i les arrels d’aquells xiquets
que volien “reeducar”, i que van patir abusos físics i psíquics.
Cal recordar que la
Comissió per a la Veritat i la Reconciliació, creada al Canadà el 2015, per tal
d’aclarir el genocidi que van patir els indígenes, exigia a l’Església una
petició de perdó a les famílies de les víctimes.
De segur que el
papa, amb la seua presència i sobretot amb la seua actitud de demanar perdó,
ajudarà a guarir ferides. I és que, segons la Comissió per a la Veritat i la
Reconciliació, van ser més de 150000 xiquets i jóvens indígenes que passaren (i
patiren abusos de tot tipus), per 139 internats del país, dels quals, uns
cinquanta eren gestionats per institucions cristianes. Era en aquests internats,
amb la mort d’almenys 4000 xiquets, on l’estat (per tant, també ell és culpable),
buscava, absurda i irracionalment, occidentalitzar els costums dels jóvens
indígenes.
Com va dir el
cardenal Pietro Parolin, Secretari d’Estat del Vaticà, “el papa va al Canadà a abraçar les poblacions indígenes”. I és que,
en un país ferit pels horrors del passat, el papa, com va dir Parolin, “vol estar a prop dels qui sofreixen. No
només vol dir paraules, sinó sobretot manifestar la seua proximitat. I per això
vol tocar amb les seues pròpies mans el sofriment d’aquestes poblacions, pregar
amb elles i fer-se pelegrí amb elles”.
Aquesta petició de
perdó per part del papa, que al Canadà es va trobar amb els representants dels
pobles indígenes, és un primer pas simbòlic (no el final), en el camí de
guarició i reconciliació pels errors del passat, en no saber l’Església evitar
els abusos que van patir els indígenes en internats catòlics, en un procés
d’assimilació forçosa a finals del segle XIX i part del segle XX , i en l’agressió
que van sofrir els xiquets, separant-los cruelment de les seues famílies. El
papa, humilment, ha demanat perdó per “la
manera cruel” amb que l’Església catòlica col·laborà amb el govern canadenc,
en la “colonització” i en el “desarrelament dels xiquets indígenes de les seues famílies”. Però el viatge del
papa no ha estat només per demanar perdó, sinó també per reparar el mal que es
va fer.
Crec que aquesta
sincera i humil petició de perdó per part del papa pels errors del passat, és
el que haurien de fer també els bisbes del País Valencià, que continuen
menyspreant la nostra llengua i la nostra cultura, com l’Església al Canadà va
menysprear els pobles indígenes. Al Seminari de València, en els anys quaranta,
quan sentien parlar en valencià un seminarista, els formadors li donaven una
pedra, que el xiquet havia de portar al damunt, fins que sentira un altre
seminarista que parlava en valencià, a
qui li passava la pedra. Era una manera cruel i vergonyosa
d’estigmatitzar el valencià, a més de ser també un càstig psíquic, amb
l’objectiu (com en les poblacions indígenes del Canadà), d’arrancar cruelment
la nostra cultura, que per als formadors del Seminari era una cultura prohibida
i menyspreable. Encara hui, els Seminaris de València, de Sogorb-Castelló i
d’Oriola-Alacant, continuen excloent el valencià de la formació dels
seminaristes. I per això els cristians valencians esperem que els nostres
bisbes demanen perdó pel tracte dels seus antecessors i d’ells mateixos,
prohibint i excloent la nostra llengua de l’Església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada