Hui diumenge, al
Vaticà, el papa Francesc beatificarà el papa Joan Pau I, elegit nou bisbe de Roma
el 26 d’agost de 1978, a la quarta votació del conclave. El cardenal Albino
Luciani, que era patriarca de Venècia en aquells moments, i que en ser elegit nou
bisbe de Roma va prendre el nom de Joan Pau I, en memòria de Joan XXIII i de
Pau VI, va ser anomenat de seguida el papa del somriure. Com ens recorda mossèn
Norbert Miracle, el papa Luciani va elegir aquest nom, dient: “Em diré Joan Pau. Jo no tinc ni la saviesa
del cor del papa Joan, ni la preparació i la cultura del papa Pau, però estic
al seu lloc, he de buscar servir l’Església” (El
Bon Pastor, nº 148, setembre 2022).
I és hui, 4 de setembre
quan Joan Pau I és beatificat i per tant, ens és proposat com a model i exemple
en el seguiment de Jesús.
Però qui va ser
Joan Pau I, el papa que només va estar al capdavant de la Santa Seu 33 dies?
Albino Luciani, que
va nàixer el 18 d’octubre de 1912 a Forno di Canale, i va ser elegit papa el 26 d’agost de 1978, va ser,
en el seu curt ministeri petrí, el papa del somriure i de l’alegria, de la
senzillesa i de la humilitat.
El menut Albino era
un xiquet inquiet i viu, que als 11 anys va ingressar al seminari menor de
Feltre i el 1928 al major a Belluno. Va ser ordenat prevere el 7 de juliol de
1935 i el 1947 obtingué el doctorat en
L’any 1958 fou
nomenat bisbe de Vittori Veneto, rebent l’ordenació episcopal de mans del papa
Joan XXIII, a la basílica de Sant Pere i el 15 de desembre de 1969, passà a ser
arquebisbe- Patriarca de Venècia. Va ser el papa Pau VI qui el va crear cardenal
el 5 de març de 1973. Durant tres anys va ser vicepresident de
D’una gran simpatia
i cordialitat, Albino Luciani deia: “El
Senyor pren els menuts del fang i els posa amunt; pren la gent del camp i de
les xarxes de la mar i fa d’ells apòstols”.
El 1976 va
aparèixer el seu llibre “Il·lustríssims”,
un text deliciós, on el cardenal Luciani escrivia unes cartes bellíssimes a
personatges històrics i de ficció, com Chesterton, Marconi, Jesús de Natzaret,
Teresa d’Àvila o Pinotxo.
Home d’una gran
senzillesa i sempre amb el somriure als llavis, Albino Luciani escrivia: “Quan parle amb Déu, més que adult preferisc
sentir-me xiquet. La mitra, el solideu i el pectoral, desapareixen”.
El 26 d’agost de
1978, i per sorpresa, en un conclave ràpid, el cardenal Luciani va ser elegit
el 263è successor de Sant Pere. Albino Luciani prengué un nom compost (el
primer de la història dels pontífexs) en record
del papa bo (Joan XXIII) i del papa que va portar a terme el Vaticà II
(Pau VI). Sembla que Luciani va ser elegit pel sector més avançat del conclau,
encapçalat pels cardenals Benelli, Suennes i Marty. En el seu discurs als
cardenals, després de ser escollit nou bisbe de Roma, el papa Joan Pau I, com
ens recorda mossèn Norbert Miracle, va dir: “Una alba d’esperança alena sobre el món, àdhuc si un espès cobertor de
tenebra, sinistres esclats d’odi, de sang i de guerra amenaça d’enfosquir-la;
la humil Vicari de Crist, que inicia tremolós i confiat la seua missió, es posa
a disposició total de l’Església i de la societat civil, sense distinció de
races o ideologies, per assegurar al món, l’aparició d’un dia més serè i més
dolç”.
El 23 de setembre
de 1978, en la presa de possessió com a nou bisbe de Roma, a la catedral de
Sant Joan del Laterà, el papa Luciani deia: “Roma serà una autèntica comunitat cristiana, si Déu és honorat, no
només per l’afluència de fidels, sinó també amb l’amor als pobres”. I
afegia: “Puc assegurar-vos que vos estime,
que únicament vull servir-vos i posar a disposició vostra, el que sóc i el que
tinc”.
A més de la seva
simpatia personal, Luciani va agradar al món perquè va ser el primer dels papes
a renunciar a la coronació amb la tiara, que simbolitzava el triple poder: el
de l’Església, el poder espiritual i el temporal, com a cap d’estat del Vaticà.
Per això l’anomenat papa dels pobres no va voler mai cap signe de reialesa.
Amb un gran sentit
de l’humor, el rostre del papa Luciani expressava la cordialitat i la simpatia
d’un home de Déu, que amb una gran simplicitat definia l’amor com “un viatge misteriós”, en el qual, cal no
detindre’s “en el port al qual s’ha
arribat, sinó avançar més”. I per això la mare Teresa de Calcuta va dir de
Joan Pau I: “Ha estat el millor regal de
Déu, un raig de sol de l’amor de Déu, que brilla en la foscor del món”.
Amb només 33 dies
de pontificat, ja que Joan Pau I va morir el 28 de setembre de 1978, vam
descobrir en el papa Luciani, el rostre d’una Església pobra, amable i afable,
que amb un somriure (i no amb agressivitats, amb condemnes, ni amb amargueses),
ens feia present la bondat i l’amor de Déu.
Sobre la seua mort,
com ha dit el capellà i periodista, Pedro Miguel Lamet, “hi havia coses estranyes”. Lamet, que va ser director de la revista
“Vida Nueva”, va afirmar el mes de maig passat, que Joan Pau I, “des de la seua bondat, tenia projectades
reformes importants a l’Església, entre elles la neteja econòmica i la promoció
de la dona”. Lamet recorda que Jesús López va publicar a “Vida Nueva” un article on defensava la
hipòtesi de l’assassinat del papa del somriure. I que la monja que va trobar
mort el papa, sor Vicenza, li va dir a Jesús López, a la plaça de Sant Pere: “El món ho ha de saber”. Aquesta hipòtesi
sobre l’enverinament del papa no ha estat mai provada, però,
incomprensiblement, no li van fer l’autòpsia a Joan Pau I. A més, com diu
Lamet, el secretari personal del papa Luciani va ser, com exiliat, enviat a un
poble llunyà (Religión Digital, 25 de maig de 2022).
Home d’una gran
calidesa humana i d’una extraordinària simpatia, Joan Pau I, com ha dit la
periodista Míriam Díez, posava “primer
les persones i després els rituals i les ofrenes divines”.
El papa Joan Pau I,
com ens ha recordat mossèn Norbert Miracle, “treballà per una aplicació del Concili sense fugida cap el passat,
subratllant la necessitat d’un canvi en les estructures de l’Església”. També
el papa Francesc està treballant per canviar les estructures, pesades i
arcaiques, de l’Església, malgrat l’oposició dels qui volen una Església que
mire el passat.
I és que el papa
Luciani, que com ha dit Pedro Miguel Lamet va ser “un home pur enmig de males persones”, hui que és beatificat, ens és
presentat a tots els cristians, com a exemple i model en el seguiment de Jesús,
per la seua senzillesa, alegria i humilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada