És cert que l’home (i la dona) és un misteri i per això hi ha moltes coses que no arribem a entendre en les decisions o aficions que tenim.
No entenc que una persona (de fet són milers de persones) per a divertir-se haja de torturar un animal. El cas dels bous és simptomàtic d’aquesta irracionalitat, que és més gran encara quan els defensors dels bous qualifiquen aquest espectacle com a cultura.
No entenc que aquells polítics que tenen l’oportunitat de posar fre al canvi climàtic i a la fam, no facen res per acabar amb aquests flagells.
No entenc que la Casa Reial espanyola, a la seua web, pose una versió en català i una altra de “diferent”(?) en valencià (però no hi ha cap versió en canari ni en extremeny), tot i que si cliquem una versió o l’altra, només apareixen els títols en la nostra llengua i tota la resta en castellà.
No entenc tampoc les tones i tones de menjar que cada any tirem a les escombraries.
No entenc la decisió del Tribunal Suprem d’atacar la nostra llengua, amb la nul·litat de bona part del Decret que regula l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana i imposant un 25% de castellà a les escoles de Catalunya.
No entenc que la gent que no s’havia volgut vacunar ara ho faça per a tindre el certificat (o passaport Covid) i així poder viatjar i poder entrar a gimnasos, hospitals, restaurants i residències de gent gran.
No entenc tampoc que es demane el passaport Covid per entrar a hospitals i restaurants, i pel contrari hi haja a les residències i als hospitals infermers o metges que no s’han vacunat, i als restaurants cambrers que tampoc no ho han fet.
No entenc que al Tercer Món hi haja un índex de vaccinació tan baix, i no perquè els seus habitants no es vulguen punxar, sinó perquè no arriba el vaccí a tothom.
No entenc la gent que no s’ha volgut vaccinar, quan s’ha demostrat que més del 60% dels ingressats a les UCI són persones no immunitzades.
No entenc el sou tan exagerat dels polítics, quan hi ha tantes i tantes persones que no poden arribar a finals de mes. No és una vergonya que Unides Podem haja avalat apujar el sou dels alts càrrecs d’un 2%?
No entenc que a l’estat espanyol una dona no puga ser reina (a part de l’anacronisme de la monarquia) si té un germà.
No entenc la insensibilitat d’Europa amb els refugiats, mentre moren milers d’hòmens, dones i xiquets a la Mediterrània.
No entenc que un home, una dona o un xiquet puguen ser “il·legals”. N’eren els “conqueridors” que arribaren a Amèrica?
No entenc que el batle de Madrid i el Sr. Casado consideraren justificats els xiulets al president espanyol, Pedro Sánchez, en la desfilada del 12 d’octubre, perquè, segons ells “representan el sentir de la calle”, mentre que quan es xiula l’himne espanyol en una final de la copa del rei entre el Barça i el Bilbao, no accepten que això també represente el “sentir de la calle”. Al contrari, aquests polítics que justifiquen els xiulets al Sr. Sánchez, després arriben a amenaçar de tancar l’estadi i que el partit es faça sense públic si es xiula l’himne espanyol.
Potser tot això que he dit és un misteri, i per això no ho entenc. O potser no és cap misteri, sinó la incoherència humana i la manca de criteri, de rectitud i de solidaritat.
Segurament algú em dirà que també és un misteri la Santíssima Trinitat i que no l’entén. I tindrà raó de dir-m’ho. Però com he dit al principi: l’home és un misteri. I no xicotet.
Potser aquestes coses que no entenc es donen perquè hi ha gent que no pensa el que diu, que no diu el que pensa, i que fa el que no pensa ni diu.
Jesús, a l’Evangeli, ens diu: “Que el vostre llenguatge siga: sí, quan és sí; no, quan és no” (Mt 5:37). Potser si seguírem aquest consell de Jesús, les coses anirien d’una altra manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada