Dissabte passat, 23 de maig, va fer 100 anys que va tindre lloc a la catedral de Barcelona la consagració del canonge Justí Guitart com a nou bisbe d’Urgell. Nascut a la capital de Catalunya el 16 de desembre de 1875, Guitart, que estudià als seminaris de Tarragona i de Barcelona, i era llicenciat en Dret Civil i Canònic i doctor en Sagrada Escriptura, va ser ordenat prevere el 1901 pel bisbe Josep Torras i Bages.
El l918, en unes notes del nunci Francesco Ragonesi sobre possibles candidats al bisbat d’Urgell, ja apareixia el nom de Justí Guitart. I és que alguns bisbes de Catalunya, com Vidal i Barraquer i Enric Reig, apostaven pel canonge Guitart per al bisbat d’Urgell, tot i que hi hagué un altre nom per a aquesta diòcesi, Valentí Comellas, encara que no va arribar a ser nomenat bisbe de la Seu sinó de la diòcesi de Solsona, també el 1920.
Hi hagueren però altres moviments per situar Guitart a Barcelona i enviar el bisbe d’aquesta diòcesi, Reig i Casanova, a la diòcesi de València. Segons els historiadors eclesiàstics, els fils que intentaren aquesta operació eren moguts pel diputat Josep Bertran, el bisbe Vidal i Barraquer i el polític Francesc Cambó. Cal dir que el bisbe de Barcelona, Enric Reig valorava molt el seu vicari general, el doctor Guitart, i per això veia bé que aquest ocupés la seu barcelonina, en cas que Reig fos destinat a València.
Com que el nunci Ragonesi coneixia la vàlua de Guitart, en ser destinat a Burgos el bisbe d’Urgell, Joan Benlloch, va ser nomenat bisbe d’aquesta diòcesi el barceloní Justí Guitart i Vilardebò, canonge i professor del Seminari de Barcelona. Justí Guitart, que fou preconitzat bisbe d’Urgell el 9 de gener de 1920, va ser ordenat (dissabte passat va fer 100 anys) pel nunci Ragonesi, juntament amb l’arquebisbe de Tarragona Francesc Vidal i Barraquer i el bisbe de Barcelona, Reig i Casanova.
Justí Guitart, que va coronar la Mare de Déu de Meritxell el 8 de setembre de 1921, tingué un paper important en la preparació d’un esborrany de constitucions conciliars per a un Concili Provincial, tot i que les circumstàncies polítiques del Directori Militar impediren la celebració del Concili. I és que el cardenal Vidal i Barraquer va intentar dues vegades la celebració d’un Concili Provincial de l’Església Catalana, com el que se celebrà el 1995, ara fa 25 anys. Però al final aquest projecte no va reeixir. Guitart també defensà el català i la sobirania d’Andorra, davant les pressions del Directori de Primo de Rivera.
El bisbe Guitart, 57è copríncep d’Andorra, va morir a Barcelona el 30 de gener de 1940 i les seves despulles foren portades a la Seu d’Urgell. Com deia la nota necrològica, Guitart, home de gran caritat, va morir “gairebé en la pobresa”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada