Estic malalta’. Aquestes eren les primeres paraules d’Isabel Clara Simó en la
magnífica entrevista (vídeo) que li va fer la
periodista Sílvia Cóppulo a TV3 diumenge passat.
Isabel Clara Simó,
nascuda a Alcoi el 4 d’abril de 1943, és una dona exemplar: escriptora,
lluitadora en la defensa de la nostra llengua, política, columnista al diari El
Punt-Avui, doctora en filologia catalana, ferma defensora de la llibertat
d’expressió i dels drets nacionals. Per la seua ingent i valuosa obra
literària, Isabel Clara Simó ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi
(1999), la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2016) i el Premi
d’Honor de les Lletres Catalanes (2017). Durant el franquisme, Isabel Clara
Simó va ser la directora de la revista Canigó i ha obtingut els premis Sant
Jordi de Novel·la (1993) i Crítica Serra d’Or de narració (1993) entre més.
L’entrevista a Isabel
Clara Simó em va impressionar. Malgrat la seua veu, trencada per la malaltia,
les seues paraules ens mostraven una dona forta i valenta, amb idees i
conviccions clares i fermes, amb il·lusió i valentia, amb coratge i empenta.
Alcoiana combativa (que recordava amb emoció l’amistat amb el pintor Antoni Miró),
compromesa amb la cultura i la política, en l’entrevista de diumenge podíem
descobrir en Isabel Clara Simó una persona admirable i intel·ligent, una
magnífica escriptora, una dona entranyable, que s’emocionava davant l’espasa
mora que li va regalar Sílvia Cóppulo.
Les seues reflexions,
plenes de sentit comú: ‘emotivitat i racionalitat han d’anar sempre
juntes’, les referències que va
fer de Joan Fuster, el seu pas per la Universitat de València, el seu
arrelament a Alcoi i la seua fidelitat a la llengua, ens esperonen a seguir els
seus passos. De fet, Isabel Clara Simó, amb la seua mirada lúcida i els seus
ulls brillants, amb la seua gran humanitat, sempre disposada a recomençar, ens
és un referent per la seua coherència de vida. És ella, dona entranyable,
alegre i sensible, qui per mitjà de la literatura i del seu compromís cívic i
polític ens esperona a ‘plantar cara’
a la injustícia i a defensar la llibertat, la democràcia i els Drets Humans. En
aquests moments que Isabel Clara Simó està plantant cara a la malaltia, som
molts els qui fem costat a aquesta dona admirable, que defensa les seues
conviccions i que ens mostra que cal continuar lluitant.
En una societat líquida i
sense referents, i a la pregunta de Sílvia Cóppulo sobre quines coses ha
guanyat a la vida, Isabel Clara Simó, amb seny i fermesa, respon així en
aquesta entrevista: ‘El fet que les meues conviccions no han canviat’. I també ‘haver aportat un granet de sorra.’
En un món amb tantes i
tantes desigualtats, Isabel Clara Simó, dona d’idees clares, defensa que ‘la igualtat
és l’emblema de la llibertat.’
En aquesta entrevista
deliciosa, li vam poder veure la sensibilitat, el compromís i la fidelitat amb
la nostra llengua quan, emocionada, va dir: ‘Amb el primer conte que vaig escriure en la meua
llengua, em vaig posar a plorar.’
Aquesta escriptora
d’Alcoi, optimista i mestra de coherència i de lluita constant, ens va
encoratjar a atrevir-nos a pensar, a no adormir-nos, a no desanimar-nos: ‘Sapere aude’.
Isabel Clara Simó, dona
admirable i humil alhora, i per això, més admirable encara, capdavantera en la
defensa de la nostra llengua i la nostra cultura, mereix l’Alta Distinció de la
Generalitat Valenciana. Si el govern valencià honora amb aquest guardó aquesta
escriptora enamorada d’Alcoi, estarà reconeixent la vàlua i l’exemple d’una
dona senzilla i amable, joiosa i valenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada