La constitució dels
nous ajuntaments, com ha passat tantes vegades, ha tingut dos pols d’atenció: per
una part els pactes per escollir l’alcalde i poder arribar a governar i per
l’altra, els sous que els mateixos polítics s’han atorgat.
Pel que fa a
l’augment dels sous entre els polítics, segons el Confidencial (17 de juliol de 2019), el 28% dels alcaldes de les
grans ciutats s’han apujat els sous.
Només unes dades: a
la Corunya la seua alcaldessa, del PSOE, cobrarà 69.000 euros, un 72,5% més que
el seu antecessor.
A Osca, també amb
alcalde del PSOE, la primera autoritat municipal cobrarà 50.000 euros, un 42,9%
més que el que cobrava l’anterior alcalde.
A Castelló de la
Plana, la seua alcaldessa, del PSOE, tindrà un sou de 74.300 euros, un 40,6%
més del que va cobrar aquesta regidora quatre anys abans, on també era
alcaldessa.
A Sevilla, el seu
alcalde cobrarà 84.454 euros, un 33,0% més que el seu antecessor.
A Pilar de la
Horadada, la primera autoritat municipal d’aquest poble valencià cobrarà 51.800
euros, un 160% més que fa quatre anys.
A Madrid, l’alcalde
del PP cobrarà 106.130 euros i a Barcelona, la seua alcaldessa, d’En Comú
Podem, en cobrarà 100.000. També a Bilbao el sou de l’alcalde, del PNB, serà de
99.500 euros i a Ceuta (PP) de 90.475 euros.
Pel que fa a
l’alcalde de València, de Compromís, el seu sou serà de 82.602 euros i a
Valdemoro (Cs), de 60.000 euros. I així una llarga corrua de polítics i de
sous.
Cal dir per
endavant que els polítics han de cobrar un sou digne per poder viure, ja que si
només pogueren ser alcaldes o concejals els qui tenen un patrimoni personal important
(i que per això mateix els permet fer política sense el seu treball anterior),
els altres hòmens i dones, que no tenen tants diners com per deixar el seu
treball, no podrien dedicar-se a la política.
Però al mateix
temps pense que els sous dels alcaldes i dels regidors (i dels diputats a les
Corts Valencianes, al Senat i al Congrés) haurien de ser els mateixos que
cobraven aquests polítics, abans d’entrar a l’ajuntament.
La política ha de
ser un servei als ciutadans i no un mitjà per enriquir-se. I d’això, d’un mitjà
per enriquir-se, els valencians sabem què vol dir, davant els polítics
empresonats o inculpats per delictes monetaris, ja que en compte de servir la
ciutadania d’una manera altruista, han desviant els diners de tots a unes
butxaques concretes.
Com va dir el papa
en l’homilia del 13 de setembre de 2013, hem de lluitar per “no caure en la trampa de la idolatria dels
diners”, ja que hi ha “molts pecats,
però Jesús ho subratlla molt: l’avidesa dels diners és, efectivament, l’arrel
de tots els mals”. Per això el papa Francesc afirmava en aquella homilia
que si triem “el camí dels diners, al
final seràs un corrupte”, ja que “tenen
aquesta seducció de fer-te davallar a poc a poc cap a la teua perdició”.
Si bé amb les passions
corporals (gola, luxúria) arribem a saciar-nos, en el cas de l’avarícia, amb
diners, mai no arribem a la sacietat, ja que sempre en volem tindre més i més.
I per això, com que “el cobejós de diner
no en té mai prou” (Ecle 5:9), arribem a la corrupció amb el desig
d’acumular cada vegada més diners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada