En
aquest juliol, els mitjans de comunicació han subratllat una efemèride de fa
cinquanta anys, un fet que va posar el món davant les pantalles de la
televisió: per primera vegada uns astronautes nord-americans, a bord de
l’Apollo 11, van posar el peu a la Lluna.
Però també
aquest juliol fa cinquanta anys d’un altre fet que, per ara, ha passat
dissimulat o que alguns han preferit d’oblidar: el 22 de juliol de 1969, Franco
va nomenar Juan Carlos de Borbón successor seu a la Jefatura del Estado. Va ser
el dia 22 quan els procuradors de les Cortes franquistes aprovaren la llei de
successió, a proposta de Franco i l’endemà, el dia 23, el príncep Juan Carlos
va jurar com a successor en el càrrec.
En aquell acte, al palau de les Cortes, Juan Carlos de Borbón va
dir: ‘Rep de sa Excel·lència la legitimitat
política sorgida del 18 de juliol de 1936’, una legitimitat que va nàixer
amb un colp d’estat perpetrat violentament, i pel qual Franco s’autoproclamaria
Caudillo.
Els qui defensen la llei per damunt de tot, com la constitució
espanyola (que per a alguns està per damunt de la democràcia), haurien de
recordar que el rei Juan Carlos, que va rebre ‘la
legitimitat política sorgida del 18 de juliol de 1936’, va capgirar allò
que havia rebut de mans de Franco i dels procuradors franquistes. Així, fent
mans i mànegues, el rei va apostar (mogut per la pressió internacional) per un
esborrany de democràcia, deixant a la paperera (o al calaix, per si en algun
moment feien falta) ‘los Principios
Fundamentales del Movimiento’. Del partit únic es passava a un sistema amb
diversos partits, i de la democràcia orgànica es
passava a una democràcia parlamentària.
De tota manera, ‘la
legitimitat sorgida del 18 de juliol de 1936’ ha permès que a l’estat
espanyol hi haja un Ducado de Franco, que actualment ostenta la néta major del
dictador, un fet impensable a Itàlia, que no té cap Ducat de Mussolini o a
Alemanya, que tampoc no té cap Ducat de Hitler.
Aquella ‘legitimitat política
sorgida del 18 de juliol de 1936’, també ha fet possible que el Tribunal
Constitucional haja prohibit al Parlament de Catalunya qualsevol crítica
o reprovació al rei. Per això el Constitucional ha anul·lat la reprovació
al rei Felipe VI, que la majoria dels diputats catalans van fer amb motiu del
discurs del rei el 3 d’octubre de 2017.
Curiosament,
va ser el govern del Sr. Pedro Sánchez qui va presentar al Constitucional
(sense tindre en compte la llibertat d’expressió i la sobirania del Parlament
de Catalunya) el recurs contra aquella reprovació, malgrat l’oposició del
Consell d’Estat. I com no podia ser d’una altra manera, el Constitucional ha
anul·lat l’acord pres per la majoria dels diputats catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada