Open Arms és una organització no governamental que protegeix, amb la
seua presència al mar, les persones que intenten arribar a Europa fugint dels
conflictes bèl·lics, de la persecució o la fam i la misèria. Pel que fa a
Esperança del Mediterrani, va ser un dispositiu que el juny de 2018 va acollir
al port de València 629 persones migrades rescatades al Mare Nostrum.
La diferència que hi ha
entre aquestes dues plataformes és nul·la. Totes dues, amb un sentit altruista,
han acollit persones que fugen de la mort: Open Arms en alta mar i Esperança
del Mediterrani al port de València, per així ajudar els nàufrags a viure més
dignament.
Si bé, com he dit abans,
no hi ha diferència entre els objectius i les accions d’aquestes dues entitats,
sí que hi ha diferències en el tracte que reben. Així, mentre que la plataforma
Esperança del Mediterrani, integrada per la Generalitat del País Valencià, el
govern de Madrid, diverses ONG i altres institucions, va poder acollir sense
problemes les 629 persones rescatades al mar, el govern del Sr. Pedro Sánchez,
d’una manera totalment inhumana, va prohibir Open Arms (amb multes que podien arribar
a 901.000 euros) de rescatar nàufrags. Amb tot, desafiant l’amenaça del Sr.
Pedro Sánchez, Òscar Camps, fundador d’Open Arms, va eixir fa uns dies al
Mediterrani amb el vaixell per continuar la missió humanitària de rescatar
persones. O cosa que és el mateix: per no deixar morir els hòmens, les dones i
els infants que fugen dels seus països arriscant la vida. Per això va ser
immoral l’actitud del govern Sánchez de bloquejar, durant mig any al port de
Barcelona, el vaixell Open Arms. Afortunadament Òscar Camps, amb valentia, va
desobeir la prohibició del Sr. Sánchez i així, només fa uns dies, l’Open Arms
rescatà 22 persones que es trobaven a la deriva.
Com deia Òscar Camps en
una entrevista a VilaWeb, ‘Pedro Sánchez viu en una bombolla on no hi
arriba la pudor de mort que fa una pastera.’
I per això va prohibir que aquest vaixell eixira a rescatar nàufrags. Segur que
el Sr. Sánchez, a la Moncloa, viu ben confortablement, sense importar-li els
morts que cada dia es troben al Mediterrani. Segurament el Sr. Sánchez tindria
una actitud diferent si les persones que es troben a la mar foren familiars seus.
Com he dit abans, la
diferència entre les accions portades a terme per Open Arms i per Esperança del
Mediterrani és nul·la, ja que fan el mateix. Però pel contrari, mentre que
aquesta última plataforma va rebre l’octubre passat l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana pel desplegament operatiu que ‘va permetre
oferir un acolliment sensible i respectuós conforme als principis del dret
humanitari’, l’Open Arms pot
rebre una multa de fins a 901.000 euros per rescatar i acollir els nàufrags del
Mediterrani.
L’última notícia que he
conegut és que, afortunadament, la Generalitat Valenciana i el batle de
València (desafiant el Sr. Sánchez?), amb un gest humanitari molt diferent de
la nul·la sensibilitat del govern de Madrid, estan disposats a acollir (i si el
Sr. Sánchez no ho aprova, desobeiran?) el vaixell Open Arms al port de
València, amb 121 nàufrags. Aquesta acció seria semblant a la que les
autoritats valencianes van fer el juny de l’any passat, on el Cap i Casal va acollir
els nàufrags rescatats al mar pels vaixells Dattilo, Aquarius i Orione.
S’ha dit, i és veritat,
que els bons governants ho són per la manera com tracten les persones més
vulnerables. I per això el govern Sánchez demostra una nul·la sensibilitat
envers les persones que es troben a la deriva en el mar, mentre que l’acció del
govern del País Valencià i de l’Ajuntament del Cap i Casal ens mostren que les
persones més desemparades han de ser acollides i tractades amb dignitat.
El govern Sánchez, en les
seues mesures del tot inhumanes, prohibint el rescat dels qui es troben a la
deriva al Mediterrani (és a dir, deixant-los morir) sentirà les paraules de
Jesús: ‘Era
foraster i no em vau acollir’.
Mentre que el govern valencià i l’alcalde de València, si són conseqüents amb
la proposta i, amb valentia s’atreveixen a desobeir el president Sánchez,
sentiran: ‘Era
foraster i em vau acollir’ (Mt
25:31-45).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada