dimecres, 26 de desembre del 2018

Crist Rei (LEVANTE-EMV, 24/11/2018)

Hui, últim diumenge de l'any litúrgic, celebrem la solemnitat de Crist Rei, una celebració instituïda pel papa Pius XI el 1925 com a record d'aquell Any Sant. L'objectiu de celebrar a l'Església la solemnitat de Crist Rei, és la de ser una ajuda catequètica per a la pedagogia de la fe. Per això la reforma litúrgica va posar la data de Crist Rei l'últim diumenge de l'any litúrgic, per subratllar la naturalesa de la universalitat i el fonament de la reialesa de Crist.
Cal recordar que els cristians celebrem la fe al llarg de l'any litúrgic, que no comença l'1 de gener, com en el cas de l'any civil, sinó el primer diumenge d'Advent, que és el que segueix al diumenge de Crist Rei. El temps de l'Advent, amb els seus quatre diumenges, ens prepara per al Nadal, de la mateixa manera que durant sis setmanes de Quaresma ens preparem per celebrar la Pasqua o temps pasqual, que dura cinquanta dies. Els diumenges que no són d'Advent i de Nadal o de Quaresma i de Pasqua, els anomenem del Temps Ordinari o de Fèria, un temps que acaba hui amb la solemnitat de Crist Rei, l'últim o el penúltim diumenge de novembre.
Al llarg de tot l'any litúrgic que ara acaba, la litúrgia ens ha presentat el Cicle B, que està centrat en l'Evangeli de Sant Marc. De fet, cada any litúrgic té per nucli un dels tres evangelistes sinòptics, Mateu, Marc i Lluc, mentre que l'Evangeli de Sant Joan està reservat per a algunes celebracions especials, com en el cas de hui. És precisament en l'Evangeli d'aquest diumenge de Crist Rei, quan trobem un text ben apropiat per aquesta solemnitat: l'interrogatori de Pilat a Jesús, segons aquest evangelista, on el Mestre es proclama rei, tot i que la seua reialesa "no és cosa d'aquest món" i "testimoni de la veritat", la seua missió.
Ja l'oració col·lecta d'aquesta solemnitat, a l'inici de l'Eucaristia, ens fa descobrir el sentit d'aquesta festa, que no té res a vore amb els regnes o amb les reialeses del nostre món. Per això aquesta oració inicial fa menció de Jesucrist, "Fill estimat, Rei de l'univers", gràcies al qual tota la creació és "alliberada de l'esclavatge".
En la primera lectura de la missa, del llibre de Daniel, (Dn 7:13-14) el profeta ens descriu la visió d'un Fill d'home, que va vore enmig dels núvols, al qual se li va donar "la sobirania, la glòria i la reialesa". A aquesta lectura, el poble aclama Déu amb un fragment del salm 92, que canta la majestat de Déu.
Pel que fa a la segona lectura, de llibre de l'Apocalipsi (Ap 1:5:8), aquest text ens presenta Jesús "el testimoni fidel, el primer ressuscitat d'entre els morts, el sobirà dels reis de la terra", que és "l'Alfa i l'Omega" i gràcies a la sang del qual, hem estat alliberats dels pecats. És així com l'autor de l'Apocalipsi ens presenta Jesús, que traspassat a la creu, ha fet de nosaltres "una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu".
La solemnitat de Crist Rei ens presenta Jesús de Natzaret amb una reialesa que no prové d'aquest món. Una reialesa que no prové tampoc d'una elecció popular, sinó que ve de la seua condició de Fill de Déu fet home. Així, aquesta solemnitat amb la qual acabem l'any litúrgic, ens presenta la reialesa de Jesús com a manifestació de la veritat i en la seua dimensió pasqual, com destaca el prefaci d'aquesta solemnitat. És Crist qui ungit "sacerdot etern i Rei universal", en oferir-se a l'ara de la creu, ha portat a terme el misteri de la redempció dels hòmens, obrint un "Regne de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, d'amor i de pau". I és per això que a la creu de Jesús, els jueus hi van posar l'inscripció: "Jesús (I) de Natzaret (N), Rei (R) dels Jueus (I)": INRI, que manifesta la reialesa del profeta de Natzaret, una reialesa que esdevé servei als altres i no esclavatge o opressió. Per això la festa de Crist Rei no s'ha de considerar mai com l'exaltació d'una monarquia despòtica (com n'hi tantes al nostre món) sinó que el regnat de Jesús és una crida a l'amor i al servei, com ho va demostrar ell mateix donant la vida fins a la mort i una mort de Creu.

És Crist, Rei de l'univers, qui ens reuneix cada diumenge en l'Eucaristia dominical, per alimentar-nos amb la seua paraula i amb el seu cos i la seua sang, i així, amb esperit de servei, encoratja tots els cristians a ser testimonis de la veritat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

P. Oriol M. Diví (Catalunya Religió, 12/02/2024)

  Discret i senzill, atent, humil i acollidor. Aquests eren alguns dels trets més significatius del P.   Oriol M. Diví , monjo de Montserrat...

MONTSERRAT