dimecres, 26 de desembre del 2018

L'amor, font de vida (LEVANTE-EMV, 25/11/2018)

M’han impactat unes declaracions d’Aubrey H. Fine, especialista en teràpia assistida amb animals. Segons el Dr. Fine, la presència dels animals domèstics poden “donar vida” a un pacient bloquejat per l’ansietat, la depressió o algun altre trastorn, pel fet que el contacte amb aquests animals accelera els beneficis dels tractaments.
Fine contava, com el fet d’acaronar un gos fa baixar la pressió arterial, així com també les hormones que marquen l’estrés i l’ansietat. Perquè la relació amb els animals fa que augmenten els neurotransmissors del benestar. “Sentir un gos que t’estima, és un estímul poderós per a voler viure”, deia en aquesta entrevista el Dr. Fine. I posava algun cas concret, dels molts que ell ha tractat: “Quan em van portar un xiquet que s’havia lesionat, i que havia estat en una clínica psiquiàtrica, el meu gos va començar a llepar-li les ferides que s’havia fet al braç. Aquell xiquet va abraçar al gos, i començà a plorar. Va ser l’inici de la seua curació” .


Aubrey H. Fine aplica també la teràpia amb animals, a ancians que viuen sols, observant que la companyia de gossos o gats en les persones majors, fa que l’alzhéimer no avance tan de pressa.
No negaré la importància del tractament terapèutic amb animals de companyia. Però crec que si al nostre món les relacions humanes estigueren guiades per l’estimació (i no per la mentida, l’egoisme o la violència) no necessitaríem tant, l’afecte que saben donar (i de veritat!!) els animals domèstics. Quantes vegades s’ha dit que un gos no abandona mai al seu amo!! I nosaltres, quantes vegades abandonem un ancià, un amic, un fill. Dels gossos, s’ha elogiat sempre la fidelitat! I dels hòmens? Som fidels a l’amistat, al compromís, a la paraula donada? També s’ha destacat dels gossos l’afecte que saben donar als seus amos. I nosaltres, sabem estimar amb afecte sincer tots aquells amb els que tractem?
Si haguera de resumir tota la Bíblia en una sola frase, triaria les paraules de Jesús que parlen de l’amor fratern: “Vos done un manament nou, que vos estimeu els uns altres, tal com jo vos he estimat” (Jo 15:12) Només el manament nou de l’amor, farà possible humanitzar més el món!
Si la nostra vida estiguera guiada per l’amor, sabriem curar millor les ferides que el nostre món produeix: soledat, depressió o ansietat. Els animals de companyia, moltes vegades fan allò que nosaltres (per egoisme o per falta de temps) no som capaços de fer. I per això mateix, gossos o gats ens donen una lliçó d’humanitat i d’afecte.
Es conta d’un home que a l’hospital, esperant que el metge el visitara, li digué a la infermera que se n’anava, perquè a la una havia d’estar a la residència per donar el dinar a la seua dona, que tenia alzhéimer. La infermera sabia que aquella dona ja no recordava qui era el seu marit i per això li digué: encara que no arribe a hora, com que ella no el coneix, no passarà res. L’home li contestà: “Ja sé que ella no em coneix, però jo sí que la conec, i sé que és la mateixa dona de la qual em vaig enamorar fa 60 anys i amb la qual em vaig casar”. I se’n va anar de la consulta del metge per donar el dinar a la seua dona. I és que només l’amor (l’amor gratuït!!) dóna sentit a la vida! Com ens ensenyen tantes persones que estimen de veritat, sense esperar res a canvi! H

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

P. Oriol M. Diví (Catalunya Religió, 12/02/2024)

  Discret i senzill, atent, humil i acollidor. Aquests eren alguns dels trets més significatius del P.   Oriol M. Diví , monjo de Montserrat...

MONTSERRAT