Diumenge segon d'Advent (09/12/2018)

En aquest segon diumenge d'Advent, enguany l'endemà de la solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria, la litúrgia ens crida de nou a l'esperança en la construcció d'una ruta al Senyor.
El teòleg José Mª Castillo ha definit Jesús i el Regne com a promotors d'esperança, una virtut teologal que és com un motor d'humanització i d'alliberament de les persones. Per això és tan important preguntar-nos ara, en aquest temps d'Advent, quina esperança pot tindre l'Església (i cadascun de nosaltres) en aquests moments. El Dr. Castillo diu, amb raó, que només és autèntica l'esperança que naix de la fidelitat a l'Evangeli. Per això mateix aquest teòleg denuncia el drama de l'Església, que a través dels temps ha marginat l'Evangeli, cosa que, com diu José Mª Castillo, els cristians hem de reconèixer amb humilitat.

Ja el cant d'entrada (Is 30:19,30) d'aquest segon diumenge d'Advent, ens convida a rebre el Senyor que ve a salvar-nos. I per això el profeta Baruc, en la primera lectura (Ba 5:1-9), ens exhorta a l'alegria i a la bondat per arribar a la llum de la glòria de Déu. També la carta de Sant Pau als Filipencs (Fl 1:4-6; 8:11), l'Apòstol dels gentil agraeix als cristians de Filips l'anunci de l'Evangeli i els exhorta a l'amor fratern.
Finalment l'Evangeli de Sant Lluc (Lc 3:1-6), en el context històric que descriu, es fa ressò de la profecia d'Isaïes: "Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí", una profecia es va fer realitat en Joan el Baptista, que anuncià, com a precursor del Senyor, Jesús, l'Anyell de Déu. Per això l'Evangeli de hui ens descobreix la salvació de Déu, que en Jesús, la Paraula feta carn, arriba a nosaltres.

En aquest temps d'Advent i sempre, l'Església ha de viure en l'esperança i per això no pot fer de l'Evangeli un component més de la religió, centrada en el temple, els sacerdots, els rituals i les observances religioses. Com ens diu el teòleg José Mª Castillo, el centre de l'Evangeli i de la fe que compartim és la seducció de Jesús, que ens acompanya en el camí de la vida i que ens crida a seguir-lo i a ser testimonis de la Bona Nova.

El centre de l'Evangeli (i de l'Església) no pot ser res més que la persona de Jesús. Per això podem preguntar-nos si als cristians se'ns reconeix pel seguiment de Jesús, és a dir, per la relació personal amb ell, que és com el cor de l'Evangeli. Tota la resta ha d'estar en un segon terme. I és que, és en Jesús que trobem Déu, com ho veiem quan el Mestre respon la pregunta que li fa Felip: "Mostra'ns al Pare i no ens cal res més". I és per això que Jesús li contesta: "Qui m'ha vist a mi, ha vist el Pare; com pots dir tu: mostra'ns el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i que el Pare està en mi?" (Jo 14:8-10).

Per al professor Castillo, la religió naix d'una necessitat humana per tal d'alliberar-nos de les pors o de les culpes i per això la religió posa els altres al nostre servei. Pel contrari, l'Evangeli naix de la generositat i de la misericòrdia i per això ens posa al servei dels altres.
A més del calendari d'Advent, una altra activitat que podem fer a casa en aquest camí cap al Nadal, és la corona d'Advent, construïda amb branques d'avet o d'un altre arbre, o també amb pinyes o altres elements del bosc i amb quatre ciris, cadascun dels quals encendrem cada diumenge.

De nou, aquest segon diumenge d'Advent és una crida a viure amb esperança. Com diu la germana Maria Trullols, religiosa vedruna, "No es tracta tant de viure amb optimisme, que ja és molt per als temps que corren, sinó de viure arrelats a l'esperança que enforteix la nostra fe i que ens porta creure que des de la seua encarnació, Jesucrist fa camí en la història humana amb l'Església i ens acompanya a cadascun de nosaltres".