Cinqué centenari de la Reforma de Luter (VILAWEB/ONTINYENT, 30/10/2017)

Hui, 31 d’octubre, commemorem els 500 anys de l’inici de la Reforma de Martí Luter, quan aquest frare agustí va enviar a l’arquebisbe de Magúncia les seues 95 tesis o propostes (tot i que la tradició diu que va ser Luter mateix qui les va clavar a la porta de l’església de Wittenberg) per denunciar d’aquesta manera l’escàndol de la venda d’indulgències per part de Roma.

Martí Luter, a més de lluitar contra la indecència del mercantilisme al si de l’Església amb les indulgencies que propiciava el Vaticà, denuncià també la infal·libilitat del papa. Amb les 95 tesis, Luter volia exposar els excessos inacceptables que Roma imposava a tota l’Església.

Davant l’actitud de Luter, el Vaticà el va amonestar per mitjà del cardenal Tommaso Di Vio, i posteriorment, el 1520, Luter va rebre la butla papal Exurge Domine, en la qual el papa Lleó X li demanava que renunciara a les seues tesis o bé l’excomunicaria. En cremar Luter la butla papal, es va produir de facto el trencament amb Roma tot i que aquesta butla no condemnava Luter, sinó que el comminava a explicar els seus arguments i es retractara dels 41 errors que, segons el Vaticà, hi havia a les tesis. El trencament definitiu entre Luter i Roma es va produir amb la butla papal Decet Romanum Pontificem, del 3 de gener de 1521, per la qual el reformador quedava definitivament excomunicat. El 26 d’abril d’aquell mateix any, Luter eixí de la Dieta (parlament de notables) celebrada en presència de l’emperador Carles a Worms, on es va negar a retractar-se de les seues tesis. Per això, pocs dies després, la Dieta dictaminà prohibir els ensenyaments de Martí Luter, així com perseguir-lo a ell i als seus seguidors.

La idea de Luter, resumida amb les expressions Sola Fide, la salvació per la fe, i Sola Gratia, és que només per la fe i per la gràcia de Déu l’home pot ser salvat i per tant, només així pot arribar a la vida eterna. Per a Luter no hi havia cap necessitat de mediacions humanes, un fet que ha caracteritzat el protestantisme. Per això Luter argumentava que per arribar a la salvació no feien falta intermediaris. Només l’home és qui manté la relació personal amb Déu, per la qual cosa, amb la seua doctrina, Luter desacralitzà l’Església.

Aquesta divisió al si de l’Església produí una separació, cada vegada més forta, entre els catòlics i els cristians de la Reforma, fins al punt d’arribar a considerar-se heretges els uns als altres, quan de fet tots creiem en el mateix Déu. Afortunadament el Concili Vaticà II obrí una porta per arribar a l’entesa i al diàleg entre les diverses Esglésies cristianes, per tal d’afavorir així la plena comunió entre els cristians dividits.

Un pas important en aquest camí de reconciliació entre les Esglésies es produí hui fa un any, el 31 d’octubre de 20l6, quan el papa Francesc, en un viatge a Suècia, signà, juntament amb el bisbe Manib Yunan, president de la Federació Luterana Mundial, una declaració conjunta per intentar d’acabar amb els conflictes i els malentesos del passat, i així obrir un camí nou que porte les Esglésies cristianes al “do de la unitat”.

Uns dies abans del viatge del papa a Suècia, el mateix mes d’octubre de 2016, Francesc concedí una entrevista a La Civiltà Cattolica, on qualificà Martí Luter com ‘un reformador en un moment difícil de l’Església’, ja que ‘va fer un gran pas en posar la Paraula de Déu en mans dels hòmens’.
Davant les incomprensions i els malentesos que s’han donat al llarg dels segles entre els catòlics i els protestants, amb persecucions, condemnes i proselitisme, és important destacar el text consensuat entre el Consell Pontifici per a la promoció de la unitat dels cristians i la Comissió Fe i Constitució, del Consell Mundial de les Esglésies, que ens anima a ‘buscar el do de la unitat’. Aquest document ens urgeix a ser testimonis de l’Evangeli, ja que ‘el món necessita ambaixadors de reconciliació, que trenquen barreres, que puguen construir ponts i obrir portes a noves formes de vida en el nom d’aquell que ens reconcilià amb Déu, Jesucrist’. És per això que per damunt d’incomprensions i de malentesos, hem de pregar perquè l’Esperit del Ressuscitat ens puga conduir ‘pel camí de la reconciliació’, per tal de formar una única Església, unida en la comunió d’una mateixa fe i d’una mateixa caritat.

Per això en l’encontre sobre Luter celebrat el mes de març passat a Roma, el papa Francesc ens encoratjà a ‘discernir i a assumir tot allò de positiu i de legítim que hi va haver en la Reforma’, ja que com ha dit Francesc, Luter va ser ‘un testimoni de l’Evangeli’, pel fet que la seua intenció ‘va ser reformar l’Església, no dividir-la’.

josep miquel bausset