El segon dels versets d’aquest salm 57 pregunta a aquests jutges indignes: ‘Sentencieu entre els hòmens amb raó?’. I continua així, sabent de la maldat d’alguns jutges: ‘Conscientment cometeu injustícies, és la violència el que pesa als vostres ulls’. El salm repassa la vida d’aquests jutges que ‘en nàixer ja es desvien’ i que ‘s’extravien des de petits’, ja que ‘porten verí com les serps, com l’àspid sord que es tapa les orelles’. Per això el salmista invoca Déu perquè faça justícia davant aquells jutges perversos: ‘arrenqueu-los les dents de la boca, trenqueu els ullals d’aquests lleons! Que es fonguen com l’aigua que s’escola, i s’assequen com l’herba trepitjada; que siguen com el llimac que es desfà arrossegant-se, com l’avortó que no arriba a veure el sol’. I el salm acaba així: ‘abans no facen mata les seues espines, que l’huracà se’ls enduga com un card’.
També el salm 81 maleeix d’aquesta manera els jutges perversos: ‘Fins quan sentenciareu contra justícia, afavorint la causa dels culpables?’. El salmista sap que aquells que actuen injustament, sense afavorir ‘els febles i els orfes’, que no fan justícia als ‘pobres desvalguts’ i als ‘indigents’, són uns hòmens caracteritzats pel fet que ‘no tenen seny ni enteniment’.
Un altre salm, el 7, maleeix l’injust, que en la seua malícia ‘torna a esmolar l’espasa, tiba l’arc i l’apunta’, ja que ‘es tornaran contra ell les armes mortals i les fletxes enceses que prepara’. Per això el salm acaba denunciant qui ‘prepara el colp amb malícia, i l’erra’ i qui ‘havia cavat una fosa profunda’, on ‘hi acaba caient ell mateix’. D’aquesta manera el salmista reconeix que el malvat, ‘víctima dels propis intents, damunt d’ell la seua malícia’.
Un altre salm, el 56, blasma també aquells impius que paren als innocents ‘un llaç sota els peus’, però acaben caient-hi ells mateixos i també els qui ‘havien obert un clot’ davant els dèbils, ja que ‘ells mateixos hi han caigut’.
Un últim salm (entre molts d’altres) que denuncia la mentida i la injustícia és el 93, quan el salmista es pregunta: ‘Fins quan els injustos s’alegraran del seu triomf, i els amics de males arts es vantaran amuntegant paraules insolents?’. Són els qui ‘trepitgen el poble’ i ‘oprimeixen l’heretat’. Els qui ‘maten els forasters’, els qui formen part d’un ‘tribunal corromput, que s’inventa delictes en nom de la llei’. El salmista, com en els altres salms, sap que al final ‘es tornaran contra ells les seus males arts’.
Enmig d’una situació com la que vivim, és bo de mantenir l’esperança, sabent que el bé sempre venç el mal i que la veritat sempre acaba vencent la mentida. Per això, com diu el salm 93, un tribunal que s’inventa delictes en nom de la llei, (la llei és per a l’home i no l’home per a la llei) és un tribunal corromput i sense cap mena d’autoritat moral.
Va ser legal el judici contra el president Companys? Podríem tornar a veure una injustícia com aquella si la justícia belga acaba per entregar el president Puigdemont a l’estat espanyol. Per altra part, quin valor té una constitució que empresona la llibertat i un govern legal, elegit lliurement pels ciutadans?
Cal recordar que els bisbes catalans han demanat que siguen escoltades les ‘legítimes aspiracions del poble català’, i no que amb la força de les porres es puga reprimir la gent que vol expressar amb llibertat el futur de Catalunya. I és que el desig de llibertat del poble de Catalunya no es pot aturar ni amb el 155 ni amb la judicialització de la política, sinó amb el respecte a la voluntat popular de les eleccions del 27 de setembre de 2015 i al govern legítim del president Puigdemont.
Empresonant una part dels membres del govern o els líders de l’ANC i d’Omnium, no fan sinó agreujar la situació que estem vivint, alhora que el govern de Madrid queda deslegitimat.
Finalment, les declaracions del Sr. Felipe González (El País, 4 de novembre) acusant el president Puigdemont de covard i lamentant que el Sr. Rajoy no haja aplicat abans el 155, hauria de fer caure la cara de vergonya als socialistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada