‘Quan aquesta nota es publicarà, el Senat ja haurà aprovat l’Estatut que tan bondadosament ens han concedit als valencians el contubernio d’UCD i PSOE. Serà una Estatut: no queda gens clar que siga d’’autonomia. Però això no té importància. La España de las Autonomías, la LOAPA, i tota aquesta merdeta pactada, ens situa on érem: on deixà la cosa Don Javier de Burgos quan va dividir el territori de la Monarquia en províncies. ¿Qui està disposat a ser enganyat? No jo, ni tu, ni vostè. L’emoció que el poble valencià –de cap a cap, de Vinaròs a Oriola- ha sentit quan els fulanos de Madrid li han atorgat l’Estatut és mínima. Que convoquen UCD i PSOE, on siga, a València, per exemple, una gran manifestació d’alegria per l’Estatut. No s’atreviran, tot i que disposen dels mecanismes pels quals les ties maries blaveres, els uns, i la docilitat sindical, els altres, podrien muntar un conglomerat unitari. Seria una autoburla per a tots. Com és una burla això de la Comunidad. Jo ja comprenc que, donades les circumstàncies, no hi havia una altra eixida. En la pràctica, i ja ho veurem, la Comunidad serà l’artifici juridicoadministratiu. Com el Reino inexistent, si hagués prosperat. Tot això és pura imbecil·litat taxonòmica. Continuarem dient País Valencià, perquè és una denominació clara, real i efectiva: designa –i lamente la cita- país, paisatge i paisanatge. O siga: història, terra i gent. La Comunidad – ni Comunitat han gosat dir!- serà cosa de papers. ¿O no?.’
Cosa de papers i també, cada vegada més, de proclames i discursos del PSOE i en bona part de Compromís. Qui ho havia de dir!
Mon pare sempre va defensar el terme País Valencià, com es pot veure en un article seu al diari Levante.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada