Tot
just acabat el temps Pasqual, amb la solemnitat de la Pentecosta que celebràvem
diumenge passat, avui l’Evangeli que ha estat proclamat té encara un ressò de
Pasqua, de resurrecció.
I
és que la resposta a la pregunta insidiosa i plena de malícia dels mestres de
la llei, per saber de qui seria esposa en la resurrecció dels morts aquella
dona casada successivament amb set germans, fa que Jesús desbarati l’argument
absurd d’aquells que l’interrogaven: Déu “no
és Déu de morts, sinó de vius”
(Mc 12:27). Per això tots estem cridats a la vida.
Certament
que la mort és un misteri que ens sobrepassa. I sovint, també, ens desorienta.
Ho deia el divendres passat el periodista Antoni Bassas en relació a la mort
del també periodista Carles Capdevila: “Ens
sentim una mica desorientats”.
Però
la mort, malgrat que no l’acabem de comprendre, malgrat que ens desorienta,
sempre queda il·luminada per l’afirmació de Jesús, que ens diu també a
nosaltres: “Jo sóc la resurrecció i la
vida. Els qui creuen en mi, encara que morin,
viuran. I tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més” (Jo
11:25-26). La mort de Jesús, la Pasqua
de Jesús no va ser un absurd, sinó el seu pas d’aquest món al Pare. Com també
la mort d’aquells que recordem, és també la Pasqua de tots aquells que ja ens
han deixat per fer camí cap al Pare.
El
Déu que Jesús ens mostra és el Déu que dóna la vida i que vol que tothom
visqui, ja aquí, la nova vida dels fills de Déu, com un inici del que serà la
vida amb Déu, la vida en la seva plenitud. Per això l’esperança en la
resurrecció és la força que ens empeny a enfocar les realitats humanes. És
Jesús qui ens anuncia el Déu de la vida, que enforteix i il·lumina el nostre
caminar i el nostre pas d’aquest món a l’altre.
L’Eucaristia
que ara celebrem, germans i germanes, ens anticipa ja la comunió amb el Senyor
Ressuscitat, vencedor de la mort i del pecat. L’Eucaristia que ens aplega en
aquest àpat de fraternitat és ja com un tast d’aquella vida nova que ja
posseeix Jesús i que també posseirem nosaltres quan veurem Déu cara a cara.
7.06.17
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada