Trobe fora de lloc que el so de les campanes puga prohibir-se perquè siguen molestes, com si es tractara d´un soroll infernal, quan des de sempre han acompanyat la vida dels ciutadans, anunciant la festa i el dol (si el qui havia mort era un home, una dona o un albat) alertant del foc, el toc de sometent o bé alertant de qualsevol altre perill. Cal recordar que d´entre d´altres, hi havia els tradicionals tocs de bateig, combregar, de missa de l´alba o de completes.
Arribar a prohibir el toc de les campanes, amb l´argument tan poc consistent de la contaminació acústica, és tan irracional com prohibir el cant del gall a les alqueries i a les cases de camp. I això no és cap fantasia. Ha estat notícia també, que gent que ha anat a passar un cap de setmana a una casa rural, s´ha queixat del cant del gall perquè els despertaven o de que les vaques mugien. I fins i tot hi ha hagut algú que ha protestat per la pudor del fem, natural per altra part, que hi ha en l´entorn rural.
Crec que és un despropòsit que s´arribe a prohibir el toc de les campanes, ara que en alguns pobles s´ha recuperat el seu toc manual. I és que el so de les campanes, anunciant diversos esdeveniments, forma part de la nostra cultura i de les nostres tradicions, que una societat normal hauria de preservar i de transmetre a les generacions futures.
Consideraria normal que es prohibiren les campanes si el volteig tinguera lloc a les 12 de la nit o a les 3 de la matinada. Però que toquen les campanes a les 8 del matí, per anunciar la missa matutina, o a l´àngelus, a les 12 del migdia, o el toc de difunts a les 4 de la vesprada per convocar un enterrament, ho considere normal i gens molest.
Algú s´atreviria a prohibir la traca a l´eixida d´un casament, o el castell de focs artificials al final de la processó? Crec que abans, molt abans, de prohibir que les campanes toquen, s´hauria de prohibir el soroll de les motos o dels qui sense cap mirament pels veïns, van cridant pels carrers a les 2 de la matinada. Com deia Francesc Llop, de l´Associació de Campaners, (Levante-EMV, 30 de gener) cal un diàleg que faça possible el merescut descans dels ciutadans i alhora la protecció del nostre patrimoni.
Ben encertadament, el bon amic Sergi Durbà escrivia el 28 de novembre de 2011: «Els campanars formen part del nostre entorn. No és qüestió de ser catòlic o no....el campanars han anunciat, al llarg del temps, altres aspectes gens menyspreables: vida, identitat, personalitat, pau». Per això, deia també: «Sentiu les campanes? Ja m´ho direu. Si la resposta és afirmativa podreu descansar en pau, el vostre entorn encara batega. Amén».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada