En un món on el nord no escolta
el sud; en una Europa que no escolta el clam dels immigrants, i on la mar
Mediterrània s’ha convertit en un cementiri per a les persones que fugen de la
fam (¿teniu present el cos del nen sirià ofegat aquesta setmana?); en una
civilització occidental que no escolta el sofriment i el martiri dels cristians
de l’Orient Mitjà; en una societat que no escolta el clam del nostre planeta,
convertit en un abocador; en uns Estats on els governs no escolten el crit de
llibertat de les nacions que, com va dir el papa a Bolívia, volen “ser artífexs de seu propi destí”; amb
uns polítics que, indecentment han venut armes, tacades amb la sang dels
innocents, i que amb la guerra han provocat l’èxode de milers de persones,
mentre ens fèiem els sords i els cecs, avui, germanes i germans, Jesús ens
convida a obrir-nos als altres. A no tancar-nos ni a recloure’ns en nosaltres
mateixos. A estar atents a les necessitats dels qui sofreixen. Jesús ens
convida a saber escoltar l’altre. A no fer-nos els sords davant la situació, de
vegades dramàtica, que viuen tants i tants germans nostres. Jesús avui ens
crida a acollir l’altre i a acollir Déu en l’altre.
En la nostra Pasqua setmanal, germanes
i germans, avui diumenge, el Senyor també vol guarir la nostra sordesa, de la
mateixa manera que va guarir aquell sord que a penes sabia parlar. També a
nosaltres, avui, el Senyor ens diu: “Efatha.
Obre’t”. Obre’t. Obrim-nos, germanes i germans, a les necessitats i als
sofriments dels altres. Obrim-nos al dolor de tots els qui ploren i de tots els
qui cerquen un futur millor. Obrim-nos i allunyem de nosaltres aquella
indiferència que provoca tant de dolor en el nostre món.
És això el que ens convida a fer
el profeta Isaïes, quan ens exhorta a no tenir por i a ser valents en la tasca
de fer un món més humà, ja que és el Senyor mateix qui fa justícia als
oprimits, qui dóna la vista als cecs i redreça els vençuts. És el Senyor qui
ens demana de fer costat a les vídues i als orfes, perquè és ell qui capgira
els camins dels injustos (confer Ps 145)
Per què tantes diferències en un
món que Déu ens ha donat perquè sapiguem compartir allò que som i allò que
tenim? No són aquestes diferències, entre pobres i rics, entre el Nord i el
Sud, entre “un home ben vestit i amb un
anell d’or” i “un pobre mal vestit”,
el que denuncia avui la carta de Sant Jaume?
No és una vergonya l’èxode dels
refugiats sirians, com ho va ser fa uns anys la guerra dels Balcans, el
genocidi Kurd, els camps de concentració nazis, les matances de Ruanda o el
gulag a la Unió Soviètica?
El papa Francesc ens convida a
obrir el nostre cor a aquells “homes i
dones com nosaltres, germans nostres que busquen una vida millor, famolencs,
perseguits, explotats, víctimes de la
guerra”.
Per això amb Càritas i Justícia i
Pau l’Església denuncia amb valentia “l’estrepitós
fracàs d’una política migratòria indecent,
sostinguda pel discurs de la por”, alhora que es fa algunes preguntes: Qui
va iniciar la guerra del Golf i la invasió de l’Iraq, amb la mentida de
l’existència d’armes de destrucció massives, i que ara està provocant aquest
drama en tants i tants homes, dones i infants? Quins governs, de manera
immoral, han venut les armes als qui avui estan provocant les guerres i aquest èxode
massiu a l’Orient Mitjà? Quins Estats han espoliat i empobrit el Tercer Món,
obligant els seus habitants a fugir de la fam?
Per què, sovint, ens fem els sords
davant la tragèdia dels nostres germans? No recordem el llibre de l’Èxode quan
diu: “No oprimiràs el foraster”? (Ex
23:9)”. O el Deuteronomi quan proclama que Déu “estima els forasters”? (Dt 10:19). O el profeta Jeremies quan ens
diu: “No useu la violència amb
l’estranger” (Jr 22:3)
Germanes i germans: Jesús el
Senyor ve a guarir les nostres sordeses. No tinguem por a deixar-nos acaronar
per la misericòrdia de Déu, per així saber també nosaltres acollir els qui
pateixen, comprendre les misèries humanes i acompanyar, de ben a prop, tots els
qui sofreixen.
Com ens diu el papa Francesc, com
a cristians hem de fer possible que “l’atenció
materna de l’Església es manifesti amb especial tendresa i proximitat, a
aquells que han escapat del propi país”, per tal que al final dels nostres
dies no hàgim de sentir: “Era foraster i
no em vau acollir” (Mt 25:43)
Germanes i germans: que la nostra
fe, que ens empeny a proclamar la Bona Nova del Regne, ens faci portadors de la
misericòrdia d’un Déu que acull sense rebutjar, que perdona sense jutjar, que
estima sense condemnar.
Que ens hi ajudi la benedicció de
Déu omnipotent, Pare, Fill i Esperit Sant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada