Demà diumenge, cinquanta dies després de la Pasqua, els cristians celebrem la solemnitat de Pentecostès, la Pasqua granada, festa de la universalitat de l'Església i anunci de la salvació a tots els pobles i a totes les cultures. Els Fets dels Apòstols ens parlen de la vinguda del Paràclit sobre els deixebles de Jesús, on «tots foren plens de l'Esperit Sant», i començaren a parlar en altres llengües, segons que l'Esperit els donava d'expressar-se (Ac 2:4).
Els apòstols anunciaren el Regne en altres llengües. I al llarg dels segles, també s'ha continuat predicant l'Evangeli als pobles, en totes les llengües. Però realment en totes? Encara al País Valencià, l'església valenciana (?) continua menyspreant la llengua de Sant Vicent Ferrer i de sor Isabel de Villena, d'Ausiàs March i de Joanot Martorell! És a tots els països (llevat del nostre) que l'església s'ha inculturitzat, assumint la llengua i la cultura dels xinesos, dels nicaragüencs, dels nàmbyes, dels japonesos o dels alemanys. I és que com ha dit el papa Francesc en l'exhortació El goig de l'Evangeli, l'Església «troba la manera que la Paraula s'encarne en una situació concreta» (E. G. 24). El papa, en aquest text, somia «amb una opció missionera capaç de transformar-ho tot, perquè els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial, esdevinguen un camí adequat per a l'evangelització del món actual» (E.G. 27). I no és la llengua del poble el millor mitjà pastoral per fer arribar l'Evangeli? Per què els valencians no podem celebrar la nostra fe amb normalitat? Per què, encara ara, la nostra llengua és marginada per l'Església?
Les comunitats cristianes han d'assumir la llengua i la cultura del poble. El papa, en El goig de l'Evangeli, ho expressa d'una manera molt clara, en dir: «Aquest poble de Déu s'encarna en els pobles de la terra, cadascun dels quals té la seua cultura pròpia». I també: «Cada poble en el seu esdevenir històric, desenrotlla la seua pròpia cultura amb legítima autonomia» (E.G.115). Si cada poble té la seua cultura, ¿per què la cultura dels valencians no és reconeguda per l'Església? ¿Per què als valencians ens obliguen a deixar la nostra llengua a la porta dels temples?
El papa Francesc, amb una actitud valentia, ens convida «a abandonar el còmode criteri pastoral del "sempre s'ha fet així"», i ens anima a «ser audaços i creatius en aquesta tasca de repensar els objectius, les estructures, l'estil i els mètodes evangelitzadors de les pròpies comunitats» (E.G. 33). I encara, el papa recomana a cadascun dels bisbes, que «escolte tothom i no sols alguns que li acaricien les oïdes» (E.G. 31).
Per això, ¿no és hora que, entre els cristians valencians, l'Evangeli siga proclamat en la nostra llengua? ¿Fins quan ens impediran que Pentecostès arribe al País Valencià? ¿No és hora ja que els bisbes valencians, amb valentia i audàcia, aposten per la litúrgia en valencià? ¿No és hora que les diòcesis valencianes publiquen els fulls parroquials en valencià? ¿No és hora, en ple segle XXI, que els seminaristes estudien la nostra llengua? ¿No és hora que els valencians puguem celebrar la nostra fe en valencià? ¿O tindrem, en ple segle XXI, una Església colonitzadora i enemiga de la llengua i de la cultura dels valencians? ¿No és hora que la llengua de Sant Vicent Ferrer, patró del bisbat d'Oriola-Alacant, siga reconeguda per l'Església diocesana?
A vore si els bisbes valencians fan possible que Pentecostès, finalment, arribe a l'església valenciana!
.jpg)
