La nostra llengua és un dret universal? (VILAWEB/ONTINYENT, 21/09/2014)

Diuen que l’ensenyament és un dret universal i igual per a tothom. Però els fets demostren que no és així. I tot i que el ministre Wert, referint-se al presumpte frau fiscal de Messi, i el ministre Montoro en relació al cas Pujol, hagen dit que 'la ley es igual para todos', això també és fals.

 

Al País Valencià 14.000 xiquets i xiquetes (segur que aquesta xifra ja ha augmentat) no poden estudiar en valencià perquè la Conselleria d’Educació no els ho permet. Una Conselleria que hauria d’afavorir la nostra llengua, i que paradoxalment va en contra de la voluntat dels pares de 14.000 alumnes que volen un ensenyament en valencià per als seus fills. I és que, incomprensiblement (o ben comprensiblement) la Generalitat no ofereix prou places en valencià. Així, es permet el 'luxe' de tancar aules en valencià a l’escola pública.

                                              Català i Wert en contra de la nostra llengua

És també paradoxal que haja estat el Tribunal Superior de Justícia valencià qui obligara la Conselleria a aplicar el programa d’ensenyament en valencià als col·legis Rei En Jaume de Xirivella i Sant Cristòfol de Picassent. Un programa que la Conselleria havia denegat. Per cert: el conseller Ciscar deia en referència a eixes sentències que 'el gobierno siempre acata y cumple las sentencias'. El conseller no recorda els reiterats actes de desobediència de la Generalitat a les sentències sobre la titulació en valencià i a la unitat de la llengua?

Però a diferència del que els passa a 14.000 xiquets valencians (o més) que no poden estudiar en valencià, a Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia permet que un sol alumne que demane classes en castellà puga imposar l’espanyol a tota l’aula. A més, el Sr. Wert ofereix 6.000 euros als pares que no vulguen l’ensenyament en català i opten per buscar una escola en castellà. Quan farà el mateix el Sr. Wert amb els pares que volen l’ensenyament en valencià i la pròpia Generalitat els ho impedeix? Els donarà també 6.000 euros perquè puguen portar els seus fills a una escola en valencià?

I és que, com deia el germà marista Lluís Serra (Secretari de la Unió de Religiosos de Catalunya) el govern espanyol (i jo afegiria que també el valencià) busca reduir la nostra llengua a un anacronisme, amb la negació de la unitat lingüística, la desprotecció i l’arraconament del valencià, el bloqueig del seu reconeixement a Brussel·les i la reducció de l’àmbit de difusió de TV3. De fet, la nova llei d’educació del Sr. Wert (denunciada fins i tot per Frederic Mayor Zaragoza, ex-director general de la UNESCO) margina clarament el valencià.

Per això el professor de Didàctica de la Lengua y Literatura Española de la Universitat Jaume I de Castelló tenia 'arguments' quan es permetia mostrar el seu menyspreu pels valencians, manifestant a classe que 'es una absoluta inutilidad estudiar valenciano'. 

És també una actitud de menyspreu envers el valencià la que mostra RENFE a la seua pàgina web, on diferencia el valencià (Viatgers, horaris, estacions d’origen, No has trobat la teua estació? Ací pots) i el català (Viatgers, horaris, estacions d’origen, No has trobat la teva estació? Aquí pots). Per què Renfe no posa també a la seua pàgina web els horaris i la informació en andalús? Qui tinga paciència (perquè ens cal molta paciència per suportar aquestes barbaritats) que s’entretinga a comparar els dos textos, per a veure les 'grans' diferències que hi ha entre la versió valenciana i la catalana.

 
El germà marista Lluís Serra contava que el 12 de maig de 2013, en la canonització de Laura Montoya (una santa colombiana que es va integrar en la cultura dels indígenes), un capellà d’aquell país li digué: 'No saps com m’agradaria poder connectar amb les meues arrels i recuperar la llengua dels meus avantpassats, que va ser aniquilada pel castellà'.
 
I encara diuen que el castellà mai no va ser una llengua d’imposició.

La Mare de Déu dels Lliris (Información.es, 20/09/2014)

Com cada tercer diumenge de setembre, demà la ciutat d'Alcoi puja en romeria a la Font Roja a venerar la Mare de Déu dels Lliris, patrona de la capital de l'Alcoià. Segons conta la tradició, va ser el 21 d'agost de 1653, a la serra del Carrascal, quan el religiós Antoni Bonaventura Guerau i Montllor, després de passar la nit resant el rosari i llegint el text del Càntic dels Càntics, a l'aurora, va descobrir que enmig d'uns cards hi havia un lliri. El llibre del Càntics dels Càntics que feia referència al miracle que es va produir deia: «Com un lliri entre els cards, és la meua amiga entre les donzelles» (Ct 1:2).

Guerau va extraure de terra tot el lliri i observà que al bulb hi havia impresa una imatge de la Mare de Déu en el misteri de la seua Concepció Immaculada. Un company de Guerau trobà un altre lliri, també enmig dels cards, amb la mateixa imatge de Maria.

El miracle dels lliris va tindre lloc en el context del conflicte que hi hagué al segle XVI sobre laImmaculada Concepció de Maria entre tomistes (agustins i dominics) i immaculadistes (jesuïtes i franciscans).

10 anys després del miracle s'inaugurà l'ermita de la Font Roja. També conta la tradició que Guerau demanà a la Mare de Déu un tercer lliri, que aparegué, com els altres, a prop de l'ermita. Els ciutadans d'Alcoi en conèixer el miracle de l'aparició de la imatge de la Mare de Déu en el bulb dels lliris, l'anomenà amb aquest nom, tot i que també es coneix amb el de la Mare de Déu de la Font Roja.

La imatge de la Immaculada que es va esculpir després té als seus peus Sant Felip Neri, ja que Antoni Bonaventura Guera pertanyia a l'Oratori de Sant Felip.

La festa popular és posterior al miracle del trobament, però les cròniques ja ens parlen d'una romeria el 25 d'abril de 1744, quan el poble va peregrinar a la Font Roja a en acció de gràcies pel miracle i per venerar la Mare de Déu. Després d'anys de decadència, i fins i tot d'un temps de desaparició de la festa, el 1884 es va convocar una nova romeria, després que no fóra commemorat el II centenari del trobament de la Santa Imatge el 1853. El 31 de maig de 1953, l'arquebisbe de València va coronar la Mare de Déu dels Lliris, que ja abans, en 1941, una comissió gestora de l'Ajuntament l'havia proclamada patrona d'Alcoi. Tot i que també se celebra la festa cada 21 d'agost, data del trobament de la imatge de la Mare de Déu als lliris, és el tercer diumenge de setembre quan la ciutat d'Alcoi puja a la Font Roja per venerar la patrona d'Alcoi.

Com va dir el pare Bernhard Häring, «la vida de Maria és plenitud de gràcia i experiència del favor i de la benignitat de Déu». Per això «el Senyor és amb ella, la filla d'Israel, l'esperada de totes les nacions. Des de la seua edat més tendra, li havien parlat de la força arravatadora de l'amor diví, les promeses messiàniques i tots els esdeveniments de la història de la salvació».Que la Mare de Déu dels Lliris o de la Font Roja siga per a tots els cristians, exemple en el camí de la fe.

                                                La Mare de Déu dels Lliris, patrona d'Alcoi

El Govern de Madrid contra el castellà (Diari de Girona, 20/09/2014)

El Govern de la Comunitat de Madrid, fonamentat en la irracionalitat i en l'analfabetisme, està perpetrant un autèntic genocidi cultural contra el castellà. Sense més ni més, el Govern de Madrid contínuament està tancant a les escoles les línies en castellà. A més, el novembre de ?l'any passat va tancar també RTVM, ha clausurat els repetidors de TVE (que vam pagar els madrilenys) i les emissions de Madrid Ràdio. Igualment el Govern de Madrid menysprea l'Institut Cervantes (fins i tot està estudiant la possibilitat de retirar la dotació pressupostària per a l'any que ve) i està asfixiant la Real Acadèmia de la Llengua amb multes immorals. 

El despropòsit més recent ha estat tancar una aula d'infantil de nens de 3 anys, de línia en castellà, en contra de la voluntat dels pares. Això ha passat a l'inici del curs en una escola de Pinto. Però alhora, la mateixa Conselleria d'Educació manté una aula en anglès per a un sol alumne, al CEIP Cervantes de Valdemoro. Són milers i milers de pares madrilenys que volen per als seus fills l'escola en castellà. I una vegada i una altra, el Govern de Madrid nega a aquests pares el dret d'escollir, a l'escola, la llengua per als seus fills. 

Mentre el voluntariat per la llengua, impulsat per Escola Madrilenya, ha aconse?guit durant el 2013 formar 10.208 parelles lingüístiques, entre un anglès que vol aprendre castellà i un madrileny que li ensenyà la llengua de Cervantes, el Govern de la Comunitat de Madrid persegueix, amb una obsessió malaltissa, la llengua castellana. 

El mes d'agost, el Consell Madrileny de Cultura (CMC) denunciava que "malgrat el creixement de la demanda, només hem aconseguit que el 29% de l'alumnat rebi ensenyament en castellà". I és que gairebé dues generacions d'alumnes han passat pel sistema educatiu "sense que la Llei d'Ús i Ensenyament del Castellà s'hagi aplicat en tota la seva extensió". Per això el CMC creu que "Difícilment podrem trobar cap persona que s'hagi pogut escolaritzar en castellà, des dels 3 anys fins al final del cicle formatiu o carrera universitària".

El Consell Madrileny de Cultura ha denunciat també la situació de la llengua, que "s'ha agreujat en els últims cursos amb la introducció del Decret de Plurilingüisme". Per altra part, el CMC també assenyala que "la recent aprovació de a Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa, LOMCE, i la seva aplicació a partir del curs 2014-2015, no millorarà, segons sembla, l'accés del nostre alumnat a l'ensenyament en castellà". A més, a la ciutat de Madrid, "en 13 anys l'ús del castellà s'ha reduït en 10 punts". 

També es constata que a les zones no castellanoparlants de Madrid, "han deixat d'estudiar el castellà o simplement no l'han estudiat mai, cosa que vol dir que no compleixen amb els objectius d'escolarització ?obli?gatòria que demana conèixer per igual les dues llengües".

Davant tot això, el CMC ha demanat al Govern de Madrid un "increment de l'ensenyament en castellà", així com també que "s'atengui la demanda, sobretot en els tràmits inicials d'infantil, però també en ESO, batxillerat, cicles formatius o Universitat".

El més escandalós de tot és que un Govern com el madrileny, que hauria de complir la Llei d'Ús i Ensenyament del Castellà, una llei aprovada pel Parlament de Madrid, la incompleix reiteradament. Com incompleix les sentències del TSJ i del TC sobre la unitat de la llengua castellana. 

Només cal recordar que la Consellera d'Educació, la Sra. Mª José Català, és la que en un míting amb els populars madrilenys, va començar la seva intervenció en anglès, dient: "Cuando hablo en inglés tengo un defecto, y es que me paso al castellano. Si me pasa eso, me perdonáis".

Així està destruint el Govern de Madrid la llengua castellana. Un genocidi cultural en ple segle XXI. Només que canviïn castellà per valencià, CMC per Consell Valencià de Cultura, Govern de Madrid per Generalitat del País Valencià, RTVM per RTVV, Institut Cervantes per Acadèmia Valenciana de la Llengua, Escola Madrilenya per Escola Valenciana, Real Acadèmia de la Llengua per Acció Cultural del País Valencià, Madrid Ràdio per Catalunya Ràdio, TVE per TV3, l'escola de Pinto per l'escola Cremona d'Alaquàs i el CEIP Cervantes de Valdemoro pel CEIP P. Català de València, comprendran perfectament l'article! I també l'odi del Govern Valencià per la nostra llengua!!

L’exaltació de la Santa Creu (LEVANTE-EMV, 14/09/2014

Hui dia 14 de setembre, l’Església celebra la festa de l’Exaltació de la Santa Creu. Als llibres litúrgics romans trobem dues festes en honor de la Santa Creu: l’anomenada Invenció, que fa referència al seu trobament per Santa Elena, i que se celebrava el 3 de maig i l’Exaltació, el 14 de setembre, tot i que és aquesta última festa la que commemora realment el trobament de la Creu.

                                   Ermita de la Santa Creu de Xelva

El relat de Santa Elena sobre el trobament de la Santa Creu, tot i ser molt tardà, ens relata el pelegrinatge de la mare de l’emperador Constantí a Terra Santa, el 326. Va ser Santa Elena la que manà destruir un temple dedicat a Venus, situat al Calvari, per construir en aquell lloc una basílica cristiana. En els treball d’excavació van ser trobades tres creus, una de les quals s’atribuí a aquella on morí Jesús, ja que una dona malalta va recobrar la salut en tocar aquella creu.

Uns anys després, el 351, Sant Macari també feia referència al trobament de la Creu en temps de Constantí, però sense relacionar-la amb Santa Elena.

La festa de l’Exaltació, originàriament era pròpia només de Jerusalem. Va ser la peregrina Egèria, la que ens va deixar una descripció d’aquesta festa a la ciutat santa: “La dedicació de les Esglésies del Martyrium i de l’Anàstasi, se celebra amb gran honor, perquè en aquest mateix dia, va ser trobada la Creu del Senyor”.

També el Chronicon Paschale, de principi del segle VII, recull la celebració de l’Exatació, on es mostrava al poble, la Creu del Senyor.

De Jerusalem, aquesta festa del 14 de setembre passà a altres llocs. A Roma, concretament es va introduir el segle VII. I mentre Roma reproduïa la festa que se celebrava a Jerusalem, a la Gàl·lia s’introduia la festa de la Invenció de la Santa Creu, el 3 de maig. És així com el calendari litúrgic tenia les dues festes de la Creu: la Gal·licana, amb el nom d’Inventione Santae Crucis, per al 3 de maig, i l’oriental del 14 de setembre, In Exaltatione Santae Crucis.

Va ser en la reforma del postconcili, de 1969, quan el missal de Pau VI suprimí com a festa universal la celebració del 3 de maig, deixant com a única festa de la Creu la del 14 de setembre. I així canten a la Creu els Goigs populars: “Vós sou l’arbre de salut/ en el qual per nostra sort/ Jesús pagà amb cruel mort/ el rescat del món perdut,/ de sa sang amb profusió/ vos deixà del tot banyada./ Puix de nostra Religió/ sou la insígnia sagrada:/ Siau de tots adorada/ amb cordial devoció”..

És el poble de Llombai, juntament amb la parròquia del barri del Carme de València, que tenen les seus esglésies dedicades a la Santa Creu, arbre de vida, de perdó i de consol. També són diverses les ermites valencianes dedicades a la Santa Creu, com a Xelva, Estivella, Montesa o Vallada, així com les que genèricament s’engloben en les anomenades del Calvari.

I amb aquests Goigs antics, el poble canta a la Creu del Crist: “Puix lo Cel, mogut d’amor,/ nos fa la gràcia peregrina:/ Adorem la Creu Divina/ del Divino Redemptor”.     

El 9N i el TC (VILAWEB/ONTINYENT, 14/09/2014)

Una dels arguments que presenten els qui estan en contra de la Consulta que Catalunya celebrarà el 9 de novembre, és el dictamen del Tribunal Constitucional, ja que si aquesta institució emet un resolució desfavorable, la Consulta (segons els qui s’oposen al dret a decidir) no s’hauria de celebrar. I per això demanen que el President Mas acate la legalitat (la prohibició!) i no convoque la Consulta.

Però què ha passat reiteradament amb les sentències del TC i també del Superior de Justícia Valencià i del Suprem, en relació a la nostra llengua? Els Presidents de la Generalitat del País Valencià, Francisco Camps i Alberto Fabra, amb els seus consellers Alejandro Font de Mora o Mª José Català, ¿quin cas han fet dels reiterats dictàmens a favor de la unitat lingüística, i per tant de la legalitat que consagra aquesta unitat?

El 2 de juliol de 2008 (i aquest només és un exemple dels molts que hi ha) el TSJ Valencià donava la raó a les Universitats de València i d’Alacant en el seu litigi contra l’Orde de la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat, de 19 de juliol de 2006. La Conselleria, absurdament, negava el reconeixement de la titulació de Filologia Catalana per acreditar els coneixements de valencià a les oposicions de personal docent a l’ensenyament secundari al País Valencià. L’alt tribunal valencià va estimar els recursos de les Universitats de València i d’Alacant, amb els mateixos arguments que la sentència 75/1997 del Tribunal Constitucional Espanyol, que avalava la doble denominació, valencià/català, per a la llengua, oficialment valenciana a l’Estatut del País Valencià, i catalana en l’àmbit acadèmic.

Aquesta era la quinzena sentència del TSJ Valencià a favor de la unitat de la llengua, i la que feia 17, si tenim en compte els pronunciaments del Constitucional i del Suprem Espanyols.

Davant la sentència del Tribunal Constitucional i de les múltiples sentències del Tribunal Superior de Justícia Valencià i del Tribunal Suprem, i per tant, de la legalitat, la Generalitat Valenciana, a més de no haver tingut mai la intenció de complir les resolucions judicials, i per tant de desobeir-les, ha perdut com a mínim 60000 euros per la mania d’interposar recursos (que ha perdut sempre!) contra les sentències de la Justícia.

Ara la Consellera Mª José Català i el Conseller Luis Santamaría, de nou neguen l’autoritat del Constitucional, del Suprem i del Superior de Justícia Valencià, ja que en contra de la romanística internacional, volen obligar l‘Acadèmia Valenciana de la Llengua a modificar la definició de valencià (que a ells no els agrada!) que consagra, amb unes sentències fermes, el Constitucional. el Suprem i el Superior de Justícia.

Quan el Sr. Alberto Fabra ( que era alcalde de Castelló) protestava perquè el Sr. Camps ens impedia als valencians de veure TV3, ¿no seria perquè reconeixia que els valencians i els catalans parlem la mateixa llengua? O bé seria perquè volia aprendre català, una llengua diferent al valencià?

Segons els qui estan en contra del 9N, no es pot celebrar  la Consulta a Catalunya pel fet que el TC ho prohibirà. I segons ells s’ha d’acatar la decisió del TC. Però per al reconeixement de la unitat de la llengua, la Generalitat Valenciana no acata, sinó que ataca (o ignora) allò que diu el TC. I després el Sr. Fabra o la Sra. Català diuen que la llei és igual per a tothom!!

Si la Generalitat del País Valencià ha desobeït reiteradament les sentències del TC (i no ha passat res!) la Generalitat de Catalunya s’ha de sentir obligada a fer cas de la sentència del TC?

En un nou numeret d’aquest sainet, la Consellera Mª José Català també es canviarà el seu cognom?. Si el Conseller Santamaría amb la Consellera Català vol que l’AVL modifique la definició de valencià, obligaran també el TC, el Superior de Justícia i el Suprem, a modificar les reiterades sentències sobre la unitat de la llengua? De pas, que obliguen també a modificar la llei de la gravetat, el teorema de Pitàgores i el principi d’Arquímedes!! 

 

.       

´Si los pobres se llevan los alimentos de los hipermercados sin pagar, no pecan´, de Javier Bolaños (LA PROVINCIA-DIARIO DE LAS PALMAS, 26/08/2014

Ramón Echárren ejerció en su etapa como obispo de Canarias de voz crítica de la sociedad , y apostaba por un regeneracionismo

Pobreza, compra de votos, democracia , ETA, la educación religiosa, los medios de comunicación, los políticos, economía, huelgas, ... Ramón Echárren ejerció en su etapa como obispo de Canarias de voz crítica de la sociedad , y apostaba por un regeneracionismo.

POLÍTICA

Ramón Echarren aprovechaba la inauguración de los nuevos seminarios para denunciar la inmoralidad que suponía la compra de votos en Lanzarote, porque "es un pecado". El entonces representante de la Iglesia Católica en las Islas alertó de que "las aportaciones que se hacen tanto públicas como privadas para erradicar la pobreza son del todo insuficientes".

BARRIADAS 4/2/ 1994

"Si los pobres de las barriadas extremas de Las Palmas un día van a los grandes almacenes, sobre todo a los hipermercados de alimentos, y cogen todo lo que necesitan, aunque sea asaltándolos y sin pagar, no pecan. Eso, en la tradición de la Iglesia, no es robar. Tienen derecho". Estas manifestaciones las hizo mucho antes de que sindicalistas asaltaran el pasado verano en Andalucía supermercados. Hablando sobre la pobreza añadió que "en Canarias hay mucha miseria, miles de personas están pasando hambre". Y abogó por crear una sociedad alternativa. "La persona humana sigue siendo la gran víctima de una civilización que no ha sabido ver los problemas y situaciones de pobreza". "Entre sus manifestaciones habla de que: "Cuando un Parlamento no está defendiendo lo que es de justicia estricta, que es defender a los más necesitados del país, ¡claro que es legítimo ir a la huelga! Legítimo y hasta obligatorio", en alusión al reforma laboral del presidente José María Aznar (PP).

POLÍTICA

"Los problemas económicos no son solo económicos. Tienen una dimensión, social, política, cultural y ética. Callar la moral es falsear la realidad. Las medidas típicas tienden a hacer a los ricos más ricos y a los pobres más pobres. El abismo se agranda por no ver todas las dimensiones del problema", señala en una entrevista, en la que habla de que "amar a los pobres y no tocar la política es pura verborrea". Siguiendo con sus palabras, señala que nadie puede considerar su opción política como la única evangélica. Y que su experiencia le decía que "la derecha ha politizado mucho más el Evangelio que la izquierda". Y en una pastoral ante las elecciones que se iban a celebrar insta a los ciudadanos a votar, "sin sentirnos cautivos de ninguna ideología".

INJUSTCIAS

Hace 20 años animaba en una de sus intervenciones a denunciar "las injusticias y los pecados, por amor a los pecadores y a las víctimas de los pecados". Y, señaló que "no podemos dejarnos guiar únicamente por promesas generales y grandes afirmaciones propias del periodo electoral".

Hui és la festa de Sant Joan Crisòstom (LEVANTE-EMV, 13/09/2014)

Hui 13 de setembre celebrem la festa de Sant Joan Crisòstom, la vida del qual està ben documentada, tant per Pal·ladi, amb el seu Dialogus de vita Chrysostomi, com per diversos historiadors del segle V (com Sòcrates) que ens han transmès notícies d´aquest bisbe.

Joan, que va nàixer a Antioquia sobre el 347 i va ser batejat el 369, estudià filosofia i retòrica. Va voler ser monjo, però per l´oposició de sa mare no va emprendre el camí de la vida monàstica. Només quan va morir sa mare va passar 6 anys al desert, tot i que per la seua salut tornà a Antioquia. El 381 va ser ordenat diaca i el 386, prevere. Joan Crisòstom va ser un escriptor prolífic, amb obres en defensa de l´Església, del monaquisme o de la virginitat. Entre les seues obres més importants, de gran importància, tant per la quantitat com per la seua qualitat, cal destacar les 76 homilies sobre el Gènesi i diversos textos sobre els Psalms, el llibre de Job, els Profetes, i els Evangelis, així com també sobre les cartes de Sant Pau i de Sant Joan. 

Home d´una gran eloqüència, excel·lí en la predicació, i per això rebé el sobrenom de Crisòstom, que vol dir "boca d´or". Predicà a Antioquia, cruïlla de cristians, pagans i jueus, on Joan denuncià la corrupció que existia a la ciutat.

Sant Joan Crisòstom, que va ser un pastor de l´Església sol·lícit pels pobres, sobreeixí com a missioner i reformador de costums. Amb la seua veu poderosa increpava, amenaçava, animava i consolava. Va ser una veu lliure que denuncià els excessos i el luxe dels poderosos, per això ell mateix va traure de la casa on vivia, tot allò que era superflu, per així ajudar els pobres. En els sermons deia amb valentia: "Desitges venerar el Cos de Crist? No el menysprees quan el contemples despullat en els pobres. No el veneres ací al temple amb seda, si en eixir l´abandones en el fred". I: "De què servirà adornar la taula de Crist amb or, si el mateix Crist mor de fred?".

Consagrat Patriarca de Constantinoble el 398, el Crisòstom reformà els costums del clergat, dels monjos, de la noblesa i del poble. Apòstol de la caritat defensà els més necessitats. Però la seua valent denúncia de la corrupció li va portar molts problemes. A més, per enveges, el bisbe Teòfil d´Alexandria convocà un Concili que condemnà Joan Crisòstom, per la qual cosa l´emperador el va desterrar. De retorn a la ciutat, va ser aclamat amb goig pel poble, que l´estimava. Un temps més tard, i per un ressentiment de l´emperadriu Eudòxia, Joan Crisòstom va ser desterrar de nou, ara l´Armènia Menor. 

En el seu exili, el bisbe Joan, ja amb 60 anys, continuà la predicació, i quan ja no pogué predicar, escrigué una abundant correspondència. La cort de l´emperador, preocupada per la popularitat de Crisòstom, el desterrà a un lloc encara més solitari on va morir el 14 de setembre del 407. 

Sant Joan Crisòstom, doctor de l´Església, és un dels millors representants de la Patrística i és venerat tant per l´Església d´Orient com per la d´Occident.