El bisbe de Sogorb Lluís Amigó (LEVANTE-EMV)

El 18 de juliol de 1913, hui fa 100 anys, va ser nomenat bisbe de Sogorb el P. Lluís Amigó i Ferrer, frare caputxí i fundador de les Religiosos Amigonians i de les Terciaries Caputxines.

Amigó (de nom Josep Mª) va nàixer a Massamagrell el 17 d´octubre de 1854 i va estudiar com a alumne extern al Seminari Conciliar de València. Durant el seus estudis, va fer un voluntariat en hospitals i llars de famílies necessitades. Afiliat a associacions catòliques, va promoure l´ajuda als marginats i també als presos.

El 1874 se´n va anar al convent caputxí de Baiona i el 12 d´abril d´aquell mateix any va vestir l´hàbit franciscà. Tres anys més tard, fra Lluís va anar a Antequera, com un dels primers religiosos que arribaven a Espanya després de 40 anys d´exclaustració. D´Antequera passà al convent de Montehano, a Cantàbria. El 29 de març de 1879 va ser ordenat prevere, exercint el seu ministeri pastoral en la presó del Dueso, on s´escandalitzà de la situació en què vivien els presos jóvens. El 1881, el P. Lluís Amigó va promoure el Tercer Orde Franciscà Seglar, en terres valencianes. 

El 1885, al santuari de la Mare de Déu de Montiel, a Benaguasil, fundà la Congregació de Germanes Terciàries Caputxines de la Sagrada Família i el 1889, els Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors. 

Va ser frare guardià del convent de la Magdalena de Massamagrell i després passà al convent d´Oriola, fins que el 18 d´abril de 1907 va ser nomenat Administrador Apostòlic de la diòcesi de Solsona.

Finalment, hui fa 100 anys, va ser designat bisbe de Sogorb. Morí a Godella l´1 d´octubre de 1934.

Els religiosos Amigonians fundats pel Lluís Amigó, i que continuen hui en dia l´obra d´aquest bisbe de Sogorb, són testimonis de l´amor del Crist enmig del món dels jóvens amb problemes afectius, familiars i socials. Pel que fa a les Germanes Caputxines, presents a Altura, Sogorb i Nules, són religioses que viuen en comunitats menudes, a l´estil de Jesús de Natzaret.

El ministeri episcopal del bisbe Lluís Amigó a Sogorb, es va caracteritzar per la seua acció social a favor dels desvalguts, així com per l´organització i l´atenció a les parròquies del bisbat i al santuari de la Mare de Déu de la Cova Santa. Va recuperar l´església dels dominics de Sogorb i traslladà les restes de fra Bonifaci Ferrer, prior de la cartoixa de Vall de Crist a la Cova Santa. Es va preocupar també dels béns culturals de la diòcesi, restablint la plaça de canonge arxiver i creant el Museu Diocesà. Igualment impulsà diversos moviment juvenils.

Hui que fa 100 anys que va ser nomenat bisbe de Sogorb el P. Lluís Amigó, és un dia d´acció de gràcies a Déu, pel do del bisbe Amigó per a la diòcesi de Sogorb. I també pel seu testimoniatge, per la seua sol·licitud pastoral i per la seua santedat de vida.

PD: La imatge és de: http://www.bing.com/images/search?q=Llu%C3%ADs+Amig%C3%B3&FORM=HDRSC2#view=detail&id=804D75E21D371C9DE00D3B32892D664374CCDAA2&selectedIndex=19

Com que no hi ha diners? (LEVANTE-EMV)

Clar que hi ha diners! O és que el president del Gobierno no cobra (i sense retards) més de 78.000 euros a l´any? En 2007, Rajoy deia en un programa de televisió que al mes cobrava 8000 euros: 3000 com a diputat i 5000 que li pagava el PP. I Sáenz de Santamaria, no cobra més de 73.000 euros anuals? I el president Fabra, amb 63.000 euros i els consellers, amb 57.000? Com són capaços de dir que no hi ha diners? 

Segons les dades del «Régimen económico y ayudas a los señores diputados» tots els diputats cobren 2813 euros al mes. Però el president del Congrés té a més, un complement com a membre del Mesa, de 3064 euros; i 3327 per representació i encara, 2728 de lliure disposició. No cal dir que les xifres són immorals i escandaloses en una situació de crisi i de pobresa. Tots els diputats tenen 14 pagues de 2813 euros. I sense retards. I no hi ha diners? A més, els diputats que no són de Madrid tenen un complement anomenat «indemnización» de 1823 euros al mes i els elegits per Madrid, 870.

González Pons (entre d´altres) rep, a més del seu sou de 2813 euros mensuals, 1823 més. Ell ha dit que «es una indemnización , no para vivienda, sino para el gasto propio del ejercicio de cargo de diputado». I és que el PP li paga el lloguer de la vivenda. Per tant, què signifiquen els 1823 euros «para gasto propio del ejercicio de cargo de diputado»? Quin treballador té una «indemnización» de 1823 euros, a més d´un sou mensual de 2813 euros? Com és possible que se´ns burlen d´aquesta manera i que després només facen que retallar als qui menys tenen? 

No hi ha diners? Clar que n´hi ha!! Però sempre cobren els mateixos! No hi ha diners per als pensionistes, per als malalts dependents, per a beques, per a menjadors...

Davant d´aquesta infàmia, Democracia Real Ya va denunciar l´escàndol de 63 diputats (entre ells el president del Gobierno) que cobren la «indeminzación» i tenen vivenda a Madrid. Els ministres Montoro, Báñez, o diputats valencians com Andrea Fabra, cobren tot i que tenen casa a Madrid. No és això un insult a la gent que passa dificultats? Amb un sou de 2813 euros mensuals, els 1823 euros de més per als diputats que no són elegits per Madrid, no és una burla a tota la gent que no pot arribar a final de mes? No és això una malversació de fons públics? 41 diputats del PP, 20 del PSOE, 1 de CiU i 1 de Coalición Canaria, cobren la «indemnización», malgrat tindre, com a mínim, una vivenda a Madrid. I després diuen que no hi ha diners! I és que com ha dit el papa Francesc, «la hipocresia és el llenguatge de la corrupció».

PD: La imatge és de: http://lonegredeterrassa.blogspot.com/2011/05/lhora-de-comptar-diners.html

Mare de Déu del Carme (LEVANTE-EMV)

L'advocació a la Mare de Déu del Carme, tan venerada als pobles de la costa, prové de la Bíblia. Concretament té el seu origen a una muntanya de Palestina: el Carmel. 

La Sagrada Escriptura ens parla dels profetes Elies i Eliseu, que adoraven Déu al Carmel. Amb el temps, el cristianisme va considerar aquests profetes, com els prototips dels ermitans i dels monjos. Per això, a partir del segle IV, molts cristians elegiren la muntanya del Carmel, com un lloc per fer vida eremítica.

El primer llibre dels Reis ens parla d'Elies que, en un temps de sequera, pujà al cim del Carmel, des d'on divisà un núvol menut, que portà una pluja abundant (1R18: 42-45). La tradició carmelitana va vore prefigurada la Mare de Déu en aquest núvol, del qual naixeria (plouria) el Salvador.

Va ser a finals del segle XII, en acabar la tercera croada, quan uns hòmens, croats o devots, pelegrins de Terra Santa, decidiren fer-se ermitans en el Mont Carmel, establint-se a una vall, a la vora de la «font d'Elies». Aquests ermitans, anomenats llatins (per diferenciar-los dels bizantins) escolliren la Mare de Déu com a patrona i construïren la primera església dedicada a Maria del Mont Carmel.

L'expressió Carmel significa jardí, en hebreu i en àrab, i en llatí, poesia. Per això la Bíblia recalca la bellesa de la muntanya del Carmel. Amb tot, per a la tradició carmelitana, la bellesa per excel·lència del Carmel, és Santa Maria.

L'element més significatiu de la devoció de la Mare de Déu del Carme és l'escapulari, que originàriament era una peça de roba per protegir l'hàbit dels monjos. Va ser al segle XIV, quan l'escapulari del Carme passà a tindre una connotació mariana, degut a una llegendària aparició i entrega de l'escapulari de la Mare de Déu, al carmelita anglès Simó Stock, el 16 de juliol de 1251. Aquest escapulari del Carme va ser acceptat ràpidament per la pietat popular, que veia en ell la protecció de Maria sobre els seus fills.

D'una manera particular, la Mare de Déu del Carme és venerada pels frares i per les monges carmelites, presents a Puçol, València, Borriana, Benicàssim, el Desert de les Palmes, les Alqueries, Villar del Arzobispo, Godelleta i Serra, que aclamen Santa Maria com a Patrona, Mare, Germana i Bellesa del Carmel.

La Mare de Déu del Carme també és la patrona de L'Eliana. I també a Vinaròs, Oliva, Gandia,Xeraco o Borriana, la gent de la mar venera amb devoció la Mare de Déu del Carme, degut a que en l'edat Mitjana es creia que «Maria», significava «estrela del mar» (stella maris) segons escrivia l'abat Sant Bernat.

En un temps de crisi, és bonic el gest de mossèn Antonio Losas, capellà del Port de Borriana, que ha demanat que l'ofrena que es fa al Carme, no siga amb flors, sinó amb aliments per a les persones necessitades.

Que la Mare de Déu del Carme siga la protecció dels hòmens i de les dones de la mar, dels ciutadans de L'Eliana i del barri del Carme de València i estrela brillant en les nostres nits.

PD: La imatge és presa de: http://flickeflu.com/groups/732624@N21

'Los miembros del Gobierno están mal pagados' (VILAWEB/ONTINYENT)

Així ho deia (Levante-EMV 20 de juny) el sr. Alfonso Alonso, portaveu del PP al Congrés de Diputats! Només li faltava dir: i els preus dels nostres dinars i els dels gintònics al restaurant del Congrés, són massa cars! Però, com són capaços de burlar-se de la gent que està patint! 

Fani Roig, secretària general de Càritas-València, fa uns dies denunciava públicament  el 'desmantellament dels serveis socials'. I mentre milers d’estudiants abandonen la carrera per no poder pagar les taxes, el sr. Alonso creu que 'los miembros del Gobierno están mal pagados'. 

Com són capaços, tant el president de la Generalitat com els seus Consellers, de gastar-se 40 milions d’euros a l’any en la Fórmula 1 (El País, 14 de juny), mentre les ONG denuncien que al País Valencià es vulneren els drets bàsics dels més desfavorits?

Col·legis amb deficiències estructurals, persones que van a menjar a la Casa de Caritat, a la Creu Roja o als Bancs d’Aliments, aules prefabricades deteriorades, 800 centres de Salut que tancaran per les vesprades (com si a eixes hores no hi haguera urgències), problemes als conservatoris, impagament a les farmàcies, a les universitats, als dependents.... i ara resulta que 'los miembros del Gobierno están mal pagados'!!

 

Com poden riure’s impunement de la gent que pateix? Com poden insultar amb la seua prepotència, milers i milers de persones que no poden arribar a final de mes, no amb el sou de 'los miembros del Gobierno', sinó amb una pensió de misèria?

Cada vegada, el Govern de la Generalitat i el del Sr. Rajoy s’assemblen més al ric de l’Evangeli 'que vestia de porpra i lli finíssim i banquetejava cada dia esplèndidament' (Lc 16: 19-31), mentre menyspreava el pobre Llàtzer, cobert de nafres, que, al seu costat, només podia menjar 'del que queia de la taula del ric'!! I els membres del Gobierno (i els del Govern Valencià) insensibles al dolor dels qui no tenen pa a taula, només es preocupen del seu sou, ja que 'están mal pagados'!!!

 

Com m’agradaria que els ministres i els consellers del País Valencià passaren un mes amb el sou d’un jove que no té treball i que veu com se li acaba el subsidi d’atur! O que anaren a dinar a la Casa de Caritat en compte del restaurant del Congrés. O que passaren un mes amb la pensió d’un ancià, que, a més a més, s’ha de fer càrrec de mantindre els fills, pel fet que no tenen faena. O amb els diners (la misèria de diners!) d’un malalt dependent!

Antonio Casanova, president de la Casa de Caritat de València, deia fa uns dies que no veu cap 'llum al final del túnel, ni indicis de recuperació econòmica', i per això demanava 'un conclave a pa i aigua per als polítics', perquè puguen trobar solucions a l’atur. Però en compte de tancar-se a pa i aigua fins que no troben una eixida a la crisi, ells només estan preocupats pel seu sou. Com poden mantindre una actitud tan indecent?

Els membres del govern central i els de la Generalitat em recorden els fariseus 'que eren amants del diner', i que es mofaven de Jesús, qui amb llibertat i valentia els deia: 'Vosaltres sou qui vos feu passar per justos davant de la gent, però Déu coneix els vostres cors; perquè allò que és excel·lent entre els hòmens, és detestable als ulls de Déu' (Lc 16:14-15).

   

Amb tantes persones que estan vivint al llindar de la pobresa, i el sr. Alonso només es lamenta pel fet que 'los miembros del Gobierno están mal pagados'!! Quina actitud tan immoral i tan indecent per part d’aquells que haurien de preocupar-se del benestar de tots els qui passen necessitats !!

I és que, com deia el papa Francesc el passat dia 8 a l’illa de Lampedusa, 'la cultura del benestar ens porta a pensar en nosaltres mateixos, ens fa insensibles al clam dels altres'. I com que el gobierno de l’Estat i els consellers de la Generalitat del País Valencià viuen bé i no els falta res, com que cobren puntualment i tenen cotxe oficial, s’han fet insensibles 'al clam dels altres'. Sobretot dels pobres, dels dependents, dels pensionistes...         

'En aquest món globalitzat', deia el papa Francesc, 'hem caigut en la globalització de la indiferència'. Per això el gobierno i els consellers valencians, miren pels seus sous, i amb indiferència es mostren insensibles a la situació dels ciutadans que viuen amb dificultats!

Francesc Ferrer Pastor, defensor del valencià (LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ)

Hui fa 13 anys que ens va deixar Francesc Ferrer Pastor, un home bo, un estudiós del valencià, un apassionat pel país, un lexicògraf que va ajudar a difondre i a normalitzar la nostra llengua!

Ferrer Pastor va nàixer a la Font d’En Carròs l’any 1918 i era el cinquè fill d’una família, on el pare (que va morir molt aviat) era vinater.

Entrà al món de les arts gràfiques amb només onze anys, a la impremta Melià, on cobrava dos quinzets, per una jornada de treball de 7 del matí a 9 de la nit.

A la guerra, concretament al front de Castelló, i pel seu interès per la llengua, “observava i anotava les paraules i variants valencianes d’altres comarques, no conegudes per mi”, com declarava ell mateix el 4 de febrer de l’any 2000, en la concessió de la medalla de la Universitat de València.

Quan va acabar la guerra, va començar a fer un fitxer “de les paraules que sentia cada dia i que no es trobaven en els vocabularis valencians que havia pogut arreplegar”. 

El 1941 entrà a treballar al diari Jornada i als diumenges al Levante, on va perdre la mà esquerra. Més tard passà Las Provincias, que en aquell moment dirigia l’excel·lent  periodista Martí Domínguez Barberà.

Quan el 1948 Carles Salvador va organitzar el primer curs de valencià a LoRat Penat, Ferrer Pastor es va matricular com a alumne. Va tindre com a professors al mateix Carles Salvador i a Enric Valor i Josep Giner (que havia estat deixeble de Fabra i de Coromines) L’any següent ja va participar com a professor del primer curset que organitzà Lo Rat per a correctors i periodistes. En les classes s’utilitzava com a material de text, el llibre Ortografia Valenciana de 1937, de Carles Salvador, que Josep Giner trobà en una llibreria de vell.
 

Ferrer Pastor amb el professor Antoni Ferrando i l'alcaldessa de Gandia, Pepe Frau

Ferrer Pastor començà a confeccionar el Diccionari de la Rima, entre 1953 i 1956, i el Vocabulari Valencià-Castellà, que aparegué el 1960, publicat per l’editorial Sicània. Col·laborà també amb el món de les falles, pel fet que podia utilitzar el valencià. El 1966 aparegué el Vocabulari Castellà-Valencià i el 1967 el vocabulari Castellà-Valencià i Valencià-Castellà, que han utilitzat milers i milers de xiquets. El 1985 tragué el Diccionari General, “l’obra lexicogràfica més important del segle XX”, tal com digué el professor de la Universitat de València Antoni Ferrando.

Va ser membre fundador d’Acció Cultural del País Valencià i del Partit Nacionalista del País Valencià de Francesc Burguera. També fou membre de la Comissió Litúrgica per a la traducció dels textos al valencià, i de la Paraula Cristiana. El 1994 va rebre el Premi del Centenari de la Societat Coral El Micalet.

Vaig tindre la sort de conèixer a Francesc Ferrer en la Paraula Cristiana, al PNPV i a la tertúlia dels dilluns (a l’hotel Oltra i a San Patricio) en companyia de mon pare, Ramon Trullenque, Joan Garai, Josep Mª Ruix o Francesc Burguera entre d’altres. La seua paraula, el seu consell, sempre mesurat i ple de sentit comú, era per a tots els qui l’escoltàvem una lliçó. Als estius sempre quedàvem un dia per dinar junts, bé a sa casa, a la Font d’En Carròs, o bé a casa dels meus pares, a la platja de Piles.

El 4 de febrer de l’any 2000, en rebre la Medalla de la Universitat de València, amb una gran senzillesa, Ferrer Pastor es va qualificar com “un humil treballador”. En aquest acte, el Rector Pedro Ruiz parlà de Ferrer Pastor com “una persona, la vida de la qual ha estat dedicada a deixar-nos a tots, el bé cultural més important que té un poble: la llengua. Ferrer Pastor ens ha regalat paraules”. I en el llibre-homenatge que li dedicà la Universitat, el professor Joaquim López Rio, molt encertadament, qualificà a Ferrer Pastor, com “un home inquiet, que des de la impremta, des de l’edició s’apropa a la lletra per tal d’acabar convertit en un servidor, en un investigador de la llengua”.

El record de Ferrer Pastor als treze anys de la seua mort (i a 5 del centenari del seu naixement!!) ens encoratja a continuar la seua tasca a favor de la normalització de la nostra llengua i de la vertebració del país. La seua obra, el seu treball, és present a les escoles, on milers i milers de xiquets i de xiquetes, utilitzen el vocabulari Ferrer Pastor, com una eina per aprendre valencià.

El record de Francesc Ferrer Pastor el manté viu la fundació que porta el seu nom, creada el 10 de juliol de 2008 i que té per objectiu “la difusió i normalització del valencià a tots els àmbits d’ús i cultura, així com fomentar el record i l’estima per la figura de Francesc Jacint Ferrer i Pastor”.

Com diu el seu nét Francesc Ferrer-Pastor Rúbio, “el meu avi va ser un humil treballador, constant, autodidacta, amant de la cultura de la seua terra, i, per tant de la seua llengua”.

CONTRA LA LLEI DE LA GRAVETAT (LEVANTE-EMV)

Després que el Grup Popular a les Corts Valencianes, haja presentat una proposició no de llei per exigir a la Real Academia Española el reconeixement del valencià com a llengua no catalana, ara presentarà una altra proposició de llei, per exigir la derogació de la llei de la gravetat. En els pròxims dies, el Grup del PP valencià s´adreçarà al Centre de Física Teòrica i Matemàtiques, del CSIC, per exigir la derogació de la llei de la gravetat formulada per Newton.

El PP valencià creu que Newton es va equivocar en resoldre qüestions relatives a la llum i a l´òptica i, per això també, quan va formular les lleis del moviment, a partir de les quals el físic anglès va deduir la llei de la gravetat! Per tot això, el PP valencià creu, i així ho defensarà davant el Centre de Física Teòrica i Matemàtiques, que Newton es va equivocar, quan afirmà que la llei de la força d´atracció que experimenten dos cossos dotats de massa, és directament proporcional al producte de les seues masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos! El PP valencià també creu errònia la constant de proporcionalitat, que rep el nom de constant de la gravetat universal (G) i per això la canviarà!

Aprofitant aquesta proposició no de llei, el PP valencià també demanarà al Centre de Física Teòrica i Matemàtiques, que declare errònies la llei d´Ohm, la de Lavoisier i la de Hooke, ja que segons el Grup Popular a les Corts Valencianes, aquestes lleis no tenen cap fonament científic! 

D´aquesta manera, aquests nous continguts, formaran part del programa de física a tots els centres educatius. Concretament, la llei de la gravetat serà substituïda per la Llei Maluenda, ja que serà el diputat Rafael Maluenda qui la formularà. La llei d´Ohm serà substituïda per la Llei Bellver, pel fet que serà el diputat Jorge Bellver qui establirà la nova llei, i que per això portarà el seu nom. La llei de Lavoisier serà substituïda per la Llei Fabra, quan el Molt Honorable President Alberto Fabra la formule. Finalment, la llei de Hooke serà substituïda per la Llei Català, tot i que no es dirà Llei Català, sinó, Llei Mª José, per tal d´evitar suspicàcies.

També està estudiant també la derogació de la teoria heliocèntrica de Kepler, així com el teorema de Pitàgores i el principi d´Arquímedes, per tal d´aplicar les noves teories descobertes pels eminents científics del PP Valencià.

PD: La imatge és de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:NewtonsLawOfUniversalGravitation.svg

“Los miembros del Gobierno están mal pagados” (EL PAÍS)

Així ho deia recentment el Sr. Alfonso Alonso, portaveu del PP al Congrés! Només li faltava dir: i el preu dels nostres dinars al restaurant del Congrés, són massa cars! Però com són capaços de burlar-se de tanta gent com està patint!

Fani Roig, secretària general de Càritas-València, fa uns dies denunciava el “desmantellament dels serveis socials”. I mentre milers d’estudiants abandonen la carrera per no poder pagar les tasses, el Sr. Alonso creu que “los miembros del Gobierno están mal pagados”.

Com són capaços (El País 14 de juny) el President de la Generalitat i els seus Consellers, de gastar-se 40 milions d’euros a l’any en la Fórmula 1, mentre les ONG denuncien que al País Valencià es vulneren els drets bàsics dels més desfavorits?

Col·legis amb deficiències estructurals, persones que van a menjar a la Casa de Caritat, a la Creu Roja o als Bancs d’Aliments, aules prefabricades deteriorades, 800 centres de Salut que tancaran per les vesprades, problemes als conservatoris, impagament a les farmàcies, a les Universitats, als dependents.... i ara resulta que “los miembros del Gobierno están mal pagados”. Com poden riure’s impunement de tanta gent que pateix? Com poden insultar amb la seua prepotència, milers i milers de persones que no poden arribar a final de mes, no amb el sou de “los miembros del Gobierno”, sinó amb una pensió de misèria?

Cada vegada, el Govern de la Generalitat i el del Sr. Rajoy s’assemblen més al ric de l’Evangeli “que vestia de porpra i lli finíssim i banquetejava cada dia esplèndidament” (Lc 16: 19-31), mentre menyspreava el pobre Llàtzer, cobert de nafres, que només podia “saciar-se del que queia de la taula del ric”. I ells, insensibles al dolor dels qui no tenen pa a taula, només es preocupen del seu sou, ja que “están mal pagados”.

Com m’agradaria que els ministres i els Consellers passaren un mes, amb el sou d’un jove que no té treball i que veu com s’acaba el subsidi d’atur. O que anaren a dinar a la Casa de Caritat, en compte del restaurant del Congrés. O que passaren un mes amb la pensió d’un ancià, que s’ha de fer càrrec de mantindre els fills que no tenen faena. O amb els diners (la misèria de diners!) d’un malalt dependent!

Antonio Casanova, president de la Casa de Caritat de València, deia fa uns dies que no veu cap “llum al final del túnel, ni indicis de recuperació econòmica” i per això demanava “un conclave a pa i aigua per als polítics”, perquè puguen trobar solucions a l’atur. Però ells estan preocupats pel seu sou. Com poden ser tan indecents?

Els membres del Govern Central i els de la Generalitat, em recorden els fariseus “que eren amants del diner”, i que es mofaven de Jesús quan els deia: “Vosaltres sou els qui vos feu passar per justos davant de la gent, però Déu coneix els vostres cors; perquè allò que és excel·lent entre els hòmens, és detestable als ulls de Déu” (Lc 16:14-15)  

Amb tantes persones que estan vivint al llindar de la pobresa, i el Sr. Alonso només es lamenta pel fet que “los miembros del Gobierno están mal pagados”. Quina immoralitat!!