Discret i senzill, atent, humil i acollidor. Aquests eren alguns dels trets més significatius del P. Oriol M. Diví, monjo de Montserrat, que va néixer a Esplugues de Llobregat el 12 de febrer de 1924, avui fa 100 anys.
Pere (nom de baptisme) Diví, va estudiar al Seminari de Barcelona i va ser ordenat prevere d’aquest bisbat el 1952, durant el Congrés Eucarístic Internacional, exercint el seu ministeri presbiteral a Parets de Vallès i a Sant Just Desvern i a les parròquies de Sant Pacià i Sant Ramon de Penyafort de la ciutat de Barcelona.
Va entrar a Montserrat el 1956 i va fer la professió com a monjo l’any següent. Amb un esperit de disponibilitat i de servei, a la nostra comunitat va ser professor i subprefecte de l’Escolania, secretari segon de l’Abat Gabriel M. Brasó, hostatger, col·laborador de la sagristia i al despatx de la basílica.
El 1969 va ser enviat, juntament amb altres monjos, a l’Institut Ecumènic de Tantur, una fundació que el papa Pau VI havia promogut, i on el papa Montini volia una presència monàstica que fos lloc de pregària i de diàleg amb les altres Esglésies cristianes a la terra de Jesús. A Tantur, el P. Oriol va ser el responsable de la secció de revistes de la biblioteca del centre i més, celebrava la missa i acompanyava espiritualment les Benedictines del monestir de l’Emmanuel, a Betlem, de ritu oriental, bizantí, quan no tenien un altre sacerdot. El P. Oriol celebrava l’Eucaristia en francès, no en àrab o grec, però amb el seu estil recollit ho va saber fer molt bé.
De retorn a Montserrat, el 1979, va tenir cura de la col·lecció de gravats de la nostra biblioteca i va ser professor de llatí dels monjos en etapa de formació. A més, el 1985 va ser nomenat soci del mestre de novicis.
Home de pregària sincera i profunda, el P. Oriol va acompanyar pastoralment, amb delicadesa i respecte, moltes persones que agraïen la seva paraula i els seus consells. El seu mestratge espiritual, amarat de la pregària de Jesús, va ser molt fecund, tant en laics com en preveres i en monjos, als quals el P. Oriol acompanyava amb sol·licitud fraterna i estimació, tot fent realitat en la seva vida el consell que el papa Pau VI donà a l’abat Cassià Just: “Rebeu (o acolliu) tothom”.
Va tenir també una activitat important de traducció de llibres d’espiritualitat. Es pot subratllar la seva traducció dels escrits del monjo ortodox sant Silvà (o Silouan) del Mont Athos, que ha tingut una gran influència.
El P. Oriol a més d’un bon monjo va ser també un excel·lent gravador. Els seus nombrosos exlibris, reconeguts i valorats internacionalment, mostren el treball silenciós i fecund d’aquest monjo que, amb senzillesa i alegria, era un mirall de la bondat i de la tendresa de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada