Hui 11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lorda, el papa Francesc ens convida a celebrar la XXXII Jornada Mundial del Malalt.
En el seu missatge d’enguany, que té per lema: “No és bo que l’home estiga sol (Gn 2:18)”, el papa Francesc ens recorda que “Déu és amor” i que per això mateix “creà l’ésser humà per a la comunió, inscrivint en ell la dimensió relacional”.
Com remarca el papa en el seu missatge, “hem estat creats per estar junts, no sols”. Per això la malaltia ens pot fer viure “l’experiència de l’abandonament i de la soledat”, que, com és natural, “ens espanta”, pel fet que “és dolorosa i fins i tot, inhumana”. I aquesta situació encara s’agreuja més “en temps de fragilitat i inseguretat, degut a l’aparició d’alguna malaltia greu”. Així ho vam viure durant la pandèmia de la Covid-19, quan “els malalts no podien rebre visites” i “els infermers, els metges i el personal de suport” estaven “sobrecarregats de treball i tancats en sales d’aïllament”. Encara era més greu la situació, com ens diu el papa Francesc, en aquells que “afrontaven sols l’hora de la mort, assistits només pel personal sanitari”.
El papa també recorda “el sofriment i la soledat” dels qui moren a la guerra, “la més terrible de les malalties socials”. I encara, el dolor que suporten els ancians, degut a la soledat i, sovint, a l’abandonament, com a “conseqüència de la cultura de l’individualisme”.
És reconfortant, com ens recorda el papa, “escoltar la paraula bíblica: No és bo que l’home estiga sol”. I és que “l’aïllament ens fa perdre el sentit de l’existència, ens roba l’alegria de l’amor i ens fa experimentar una opressiva sensació de soledat”. Per això “el que més necessitem en la malaltia, és una proximitat plena de compassió”, és a dir, de patir amb el qui pateix “i de tendresa”. I és que “tindre cura del malalt significa cuidar les seues relacions, totes les seues relacions: amb Déu, amb els altres i amb si mateix”.
El papa, que ens recorda la sol·licitud del bon samarità (que va tindre cura d’aquell home malferit), remarca en el seu missatge un fet cabdal: “Hem estat fets per a l’amor i estem cridats a fer nostra la mirada compassiva de Jesús”. Per això el papa ens encoratja a “cuidar els qui sofreixen i els qui es troben sols”, ja que “els malalts estan en el cor de l’Església” i per això mateix “han d’estar també al centre de la nostra atenció humana i de la nostra sol·licitud pastoral”.
En aquesta XXXII Jornada Mundial del Malalt, en la festa de la Mare de Déu de Lorda, la nostra fraternitat s’ha de manifestar en la proximitat, la tendresa i l’afecte envers tots els qui sofreixen.
Amb motiu d’aquesta Jornada, el papa Francesc ens ha recordat que “no és el mateix incurable que incuidable”. D’ací que, com ens diu el papa, “tots els malalts tenen dret a l’acompanyament mèdic, a l’acompanyament psicològic, a l’acompanyament espiritual i a l’acompanyament humà”. Per això quan als malalts terminals “els agafem la mà, entenem que estan en sintonia”.
És veritat que “no sempre s’aconsegueix la curació” d’un malalt, “però sempre el podem cuidar, el podem acariciar”. El papa ens diu que les cures pal·liatives “garanteixen al pacient, no només l’atenció mèdica, sinó també un acompanyament humà i proper”. Per això “les famílies i els malalts terminals, han de tindre sempre un acompanyament mèdic i humà”.
En aquesta Jornada Mundial del Malalt (i també cada dia), cal que mostrem el nostre afecte i la sol·licitud a tots els qui pateixen física o psíquicament, perquè no es troben sols i puguen sentir-se recolzats i animats en els moments difícils d’una malaltia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada