Normalment, i com a record de la primera comunió d’un xiquet o també del casament d’una parella, se sol entregar alguna andròmina que després no sabem on posar-la. Però cada vegada més, els pares de l’infant que pren la primera comunió o la parella que es casa, opten per obsequiar els amics i els familiars que conviden a l’esdeveniment, amb un facsímil d’un llibre interessant i moltes vegades difícil de trobar. És això el que fa uns anys van fer els bons amics Rafael Roca i Josefina Culleré, com a record de la primera comunió del seu fill Miquel.
El record que em van enviar va ser un preciós exemplar de la “Cartilla i breu instrucció de la doctrina Christiana”, que es va escriure “per manament del Illustríssim Reverendíssim senyor Don Francisco de Navarra per la divina gràcia arquebisbe que fonch de València” de 1556 a 1563, i que va ser imprès en 1571, “per manament de l'Il·lustríssim Reverendíssim senyor Don Joan de Ribera Patriarca d'Antioquia, arquebisbe de València”.
El facsímil de la “Cartilla” es va reimprimir el 1897, amb l’aprovació “del Emmo. y Revdmo. Sr. Dr. D. Ciriaco Sancha y Hervás, Cardenal Arzobispo de esta Diócesis”, a la “Imprenta de F. Domenech” de València.
En la introducció de J. E. Serrano i Morales, adreçada al “Sr. D. Federico Domenech y Cervera”, trobem la justificació d’aquesta reimpressió de 1897, quan Serrano Morales escriu: “La multitud de familias que, tanto en esta provincia como en las vecinas de Alicante y Castellón, conservan todavía la costumbre de hablar únicamente en valenciano, enseñan, sin embargo, a sus hijos á rezar en castellano”. Serrano Morales, amb molt bon criteri, davant l’absurditat d’haver d’obligar a resar en castellà els valencianoparlants, recorda “los disparates” que naixen de “recitar como papagayos, en lengua extraña” les pregàries, ja que “a penas entienden, las oraciones que deben ser expresión de las más firmes y arraigadas creencias y de los sentimientos más puros y elevados del alma”. Serrano Morales afegia encara, que aquesta reimpressió de la “Cartilla”, és un estímul “para que estudiasen el Catecismo cristiano todos aquellos que tuviesen mayor facilidad para aprenderlo en la lengua vernácula que en cualquier otra”. Serrano Morales, finalment, remarcava l’actitud exemplar del cardenal-arquebisbe de València, Ciriaco Sancha, que “no solo se ha dignado aprobar la reimpresión, sino que ha llevado su bondad al extremo de autorizarte para estampar su escudo en la portada moderna, y de concedernos á tí y á mí su paternal bendición”.
La “Cartilla”, que presenta el “Sumari breu del qual ha de saber i obrar qualsevol Chrsitia”, inclou “Los articles pertanyents a la divinitat del nostre redemptor Iesu Christ”, i els “pertanyents a la humanitat”, els manaments “de nostre senyor” i els de “la sancta mare Esglesia”, així com “Les obres de misericordia”, la llista de “Los peccats mortals” i les “Virtuts contràries als pecats”, els “sagraments” i les pregàries del “Pare nostre”, “Ave Maria”, la Salve Regina, el Credo, el Jo pecador, les Virtuts Teologals i les Cardinals, els Dons de l’Esperit Sant, “Los sentiments de l'home”, “Les potències de l'ànima”, “Los enemichs del anima” i finalment les “Gracies apres de taula”.
Imprès el 1571 per manament de l’arquebisbe Joan de Ribera, aquesta reimpressió (beneïda pel cardenal Sancha) de la “Cartilla i breu instrucció de la doctrina Christiana”, que amb tan bon encert em van regalar els amics Rafael i Josefina com a record de la primera comunió del seu fill Miquel, és un bon exemple de l’actitud amb la qual haurien d’actuar els bisbes valencians. Desgraciadament, en compte d’imitar allò que va fer el cardenal Sancha, els bisbes del País Valencià (a excepció els bisbes Sergi i Enrique), continuen menyspreant la nostra llengua, sense enviar a la CEE o a Roma, la traducció al valencià del Missal Romà per tal que pugui ser aprovat.
A veure si els bisbes del País Valencià aprenen del Cardenal Sancha, de l’arquebisbe Francisco de Navarra i fins i tot de l’arquebisbe Sant Joan de Ribera, que van afavorir aquest catecisme en valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada