dissabte, 19 de febrer del 2022

Mans Unides (CASTELLÓ NOTÍCIES, 13/02/2022)

 Aquest diumenge 13 de febrer se celebra a totes les parròquies del País Valencià, la col·lecta a favor de Mans Unides-Campanya contra la Fam, per lluitar contra aquest flagell que mata, encara hui, tantes i tantes persones.

La història de Mans Unides contra la Fam començà el 1955, quan la Unió Mundial d’Organitzacions Femenines Catòliques (UMOFC), va fer públic un manifest en el qual, responent a una crida de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), anunciava el seu compromís en la lluita contra la fam. I va ser el 1959, quan les dones de l’Acció Catòlica d’Espanya van prendre el testimoni i van llançar la primera Campanya contra la Fam, a partir de la qual es va anar configurant l’actual Mans Unides. Finalment, el 1978, la Campanya contra la Fam adquirí personalitat jurídica pròpia i passà a denominar-se “Mans Unides-Comitè Catòlic de la Campanya contra la Fam Al Món”.

El passat mes de setembre, en la primera cimera de les Nacions Unides sobre Sistemes Alimentaris, l’arquebisbe Paul Richard Gallaghe, deia: “Al segle XXI la fam no és només una tragèdia per a la humanitat, sinó també un veritable motiu de vergonya” (Religión Digital, 25 de setembre de 2021). I és que mentre la gent passa gana, segons la FAO, una tercera part de tota la producció alimentària es llança. Això vol dir que en un any, desgraciadament, 1300 milions de tones d’aliments van als abocadors.

També el 29 de setembre passat, amb motiu del Dia de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d’Aliments, se’ns recordava, de nou, aquesta xifra horrorosa: la tercera part dels aliments que es produeixen, es llancen, mentre milions de persones passen gana.

Per no arribar a aquest extrem de desaprofitament dels aliments, mentre una gran part de la població passa fam, cal prendre mesures urgents, com adoptar una dieta més saludable i sostenible, viure d’una manera més austera, comprar només el que necessitem, no llançar les fruites i verdures que s’han fet “lletges”, no acaparar grans quantitats d’aliments, valorar i aprofitar les sobres.     

Enmig d’aquesta situació de fam, fa unes setmanes, Càritas ens advertia d’una situació dramàtica i sense precedents, i és que, “1,45 milions de jóvens pateixen exclusió social greu” (El País 19 de gener 2022).

Per la seua part, en el missatge adreçat a l’Encontre de la Pontifícia Acadèmia de Ciències Socials, l’octubre de l’any passat, el papa Francesc deia que encara que hui “veiem que el món, mai no ha estat tan ric, no obstant (malgrat l’abundància), la pobresa i la desigualtat persisteixen i encara pitjor, creixen”.

En la seua 63 edició, el lema de Mans Unides per aquest 2022, és: “La nostra indiferència els condemna a l’oblit”. Per això cal ser molt conscients de la tragèdia de la fam al món i no oblidar els qui pateixen gana i els qui moren per no tindre res per a menjar.

Mans Unides, amb estructura diocesana, i que compta amb 71159 socis i amb 6344 voluntaris, té un 16,5% de finançament públic i un 83,5% de fons privat, dedicant el 87,3% dels fons a desenvolupament.

La pandèmia que ja dura dos anys, ha agreujat, encara més, la situació econòmica en moltes famílies, algunes de les quals estan en ERTO o bé directament a l’atur. Així, degut a la situació sanitària que vivim, a l’estat espanyol, el coronavirus ha deixat 11 milions de persones excloses i més de 2 milions de llars amb tots els seus membres a l’atur (Religión Digital, 18 gener 2022).



Per això és tan important que, solidàriament, col·laborem amb Mans Unides (hui i tot l’any), per ajudar a acabar amb el flagell de la fam, que continua matant les persones més vulnerables de la nostra societat i d’una manera particular, la gent que viu al Tercer Món. I és que, com ha dit diverses vegades el papa Francesc, hem de lluitar contra la “globalització de la indiferència”, que condemna a la misèria i a la fam, la gent més pobra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

P. Oriol M. Diví (Catalunya Religió, 12/02/2024)

  Discret i senzill, atent, humil i acollidor. Aquests eren alguns dels trets més significatius del P.   Oriol M. Diví , monjo de Montserrat...

MONTSERRAT