És això el que declarava, amb tota la raó del món, el valencià Carlos San Juan (La Contra – La Vanguardia, 29 de gener de 2022), en relació al tracte que rep la gent major per part de les entitats financeres. Per això el Sr. San Juan demanava que els bancs foren “més humans” amb els qui no estan acostumats als mitjans electrònics.
En el mateix sentit es manifestava una jubilada de Burjassot, la valenciana Amparo Molina (Levante, 29 de gener de 2022), quan denunciava públicament que el seu banc (encara que semble surrealista), li havia cobrat dos euros per atendre-la a la finestreta, és a dir, presencialment. La Sra. Amparo Molina afirmava que “el tracte que donen als jubilats, és inhumà”.
Per què les entitats financeres imposen les seues normes als seus clients? Per què la gent gran ha de suportar horaris absurds per poder fer els tràmits que necessita fer? Per què obliguen els jubilats a trencar-se el cap amb els caixers o amb el mòbil, perquè, finalment, hagen de demanar ajuda als seus fills o als seus néts perquè els solucionen les gestions incomprensibles per als qui no estan avesats a internet? I encara més greu: per què els bancs cobren comissions abusives, quan els diners que utilitzen aquests bancs per als seus negocis, són nostres? Aquestes preguntes, del tot sensates i tan plenes de sentit comú (i que faig meues), les feia Susana Paz (Regió 7, 4 de febrer de 2022).
Amb aquest tracte (tan inhumà) dels bancs, cobra actualitat allò que es deia de les entitats financeres: Et donen un paraigües quan fa sol i te’l trauen quan plou. En un món tan estressant, ¿per què els bancs no tenen un mínim de sensibilitat per les persones majors?
Recorde que quan a algú li toca la grossa, els bancs (com voltors) es llancen sobre ell, oferint-li, proposant-li i assegurant-li tota mena de beneficis si posa els diners a la seua entitat. Però quan una persona major té dificultats per “entendre” el funcionament dels caixers, els bancs se’l trauen del damunt.
Jesús a l’Evangeli es mostra sempre afable, pròxim als qui sofreixen i ple de tendresa pels més desvalguts. Per això va mirar amb amor la viuda pobra (Lc 18:1-8) i elogià l’ofrena d’una altra viuda pobra, que donà al temple dues monedes de les més menudes (Lc 21:1-4).
Jesús a l’Evangeli ens ensenya viure atents als altres i a ser sol·lícits amb els germans, sobretot amb tots aquells que pateixen. Per això Jesús denunciava el rigorisme i la rigidesa dels mestres de la Llei i dels fariseus, que insensibles al dolor del germà, posaven al damunt dels altres, càrregues feixugues que ells ni portaven ni ajudaven a portar, una actitud semblant a la dels bancs, que es despreocupen de la gent que té dificultats en les seues gestions amb els caixers.
Els bancs haurien de tindre una actitud més humil en relació als seus clients i també haurien de recordar que, fa uns anys, van ser rescatats amb milions d’euros, provinents de tots els ciutadans. I ara, pel contrari, oblidant aquell rescat, i plens d’orgull, són incapaços de fer més assequible i més accessible la seua atenció a la gent major.
¿Potser la solució és traure els diners d’aquells bancs que maltracten els jubilats? És una possibilitat i cal tindre-la en compte.
El treball ingent de conscienciació que ha fet Carlos San Juan a favor d’una atenció més atenta a les persones grans i la solidaritat de 600000 persones que han firmat la petició, perquè els bancs siguen més humans en el tracte amb els jubilats, haurien de fer possible una nova relació, sol·lícita i amable, de les entitats financeres amb les persones majors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada