Des de hui 18 de gener i fins el dia 25, les diverses Esglésies Cristianes celebrem l’Octavari (no la Setmana com es diu a vegades) de pregaria per la unitat dels cristians. Són huit dies de pregària, per implorar que es faça realitat l’anhel de Jesús expressat a l’últim sopar: “Que tots siguen u; com Vós Pare, sou en mi i jo en Vós, que ells també siguen u” (Jo 17:21)
La divisió de les Esglésies Cristianes és una vergonya i un escàndol per al nostre món! I encara que són moltes les dificultats per retrobar la unitat de les Esglésies (ja que aquestes divisions responen a raons doctrinals, històriques i sociològiques) hem de pregar per aconseguir la unitat. Per això el moviment ecumènic, un dels grans fruits del Vaticà II, ens ensenya que l’Església que Jesús va instituir sobre Pere i Pau i els altres Apòstols, ha de ser una, ja que com repetia el bon papa Joan XXIII, “és molt més el que ens uneix, que allò que ens separa”.
Els cristians hem de fer els esforços necessaris per arribar a la unitat de les Esglésies, volguda per Jesús, oblidant i esborrant recels, malentesos i suspicàcies! Perquè és el Senyor qui renova i enforteix la vida de les Esglésies Cristianes, per conduir-les a la unitat d’una mateixa fe i d’una mateixa caritat.
Enguany l’Octavari de pregària per la unitat dels cristians, porta per lema: “Hem vist la seua estrela a l’Orient i hem vingut a adorar-lo”. Com diu la CEE, “la proposta com a lema i motiu de pregària en aquest any de les paraules dels Mags preguntant pel naixement del rei dels jueus (Mt 2:2), dóna a l’Octavari una motivació que ens parla de la raó de ser de l’Església: anunciar el missatge de salvació universal, que el Ressuscitat confià als apòstols: aneu, convertiu tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant (Mt 28:19)”.
En aquest Octavari de pregària, continuen els bisbes, “no podem perdre l’esperança que l’anhel da transcendència”, present en tants i tants hòmens i dones, “ajude a obrir-se a la llum poderosa de l’Evangeli, simbolitzada per l’estrela que guià els Mags fins a Jesús, perquè la llum de Crist continue il·luminant les foscors de les persones i dels pobles”.
Aquest Octavari per la unió dels cristians, hauria de ser un camí de conversió, per tal de descobrir Déu en els germans i per tirar a terra els murs que encara separen les diverses Esglésies cristianes. Aquest Octavari hauria de ser també un temps de justícia, de veritat i d’alliberament. Un temps de silenci atent, per escoltar la veu del desert, per acurtar les distàncies que ens separen i per obrir nous camins que facen possible el trobament amb els altres germans cristians. Un temps per tornar a l’Evangeli i per entrar de nou al Jordà, i així, reconèixer-nos tots fills estimats d’un mateix Pare i germans els uns dels altres!
Aquest Octavari hauria de ser també un temps per retrobar Déu, l’autèntic Déu de Jesús i per deslliurar-nos i esborrar de la nostra vida i de les Esglésies, les caricatures que hem fet de Déu.
També hauria de ser un temps de solitud i de pregària, per trencant distàncies i construint nous camins. Un temps d’encontre i de diàleg, enmig de tants desencontres i de tants paraules buides.
L’Octavari hauria de ser un temps per buscar la unitat en l’amor i en el perdó, més enllà dels murs que tots anem construint. Un temps per deixar allò que és vell, allò que ja ha caducat, i donar nous fruits d’unitat, perquè les nostres Esglésies tinguen vida i vida en abundància.
Des dels monestirs d’Orient i d’Occident, arrelats en la tradició dels Pares del desert i en la Sagrada Escriptura, els monjos hem de fer possible l’inici d’un nou diàleg basat en la fraternitat i en la vida de pregària, per tal d’arribar a la unió de tots els cristians. Per això els monjos (i també tots els cristians), hem de ser artesans de reconciliació i d’unitat al si de l’Església, per així esdevenir testimonis d’un món nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada