diumenge, 23 de maig del 2021

Els monjos màrtirs de Tibhirine (Diari de Girona, 21/05/2021)

 Va ser avui fa 25 anys, la nit del 21 al 22 de maig de 1996, quan els monjos de Tibhirine van ser degollats, esdevenint així màrtirs, és a dir, testimonis del Crist. Aquests set monjos, de nacionalitat francesa, van ser segrestats dos mesos abans, la nit del 26 al 27 de març (pel Grup Islàmic Armat, GIA), del monestir de la Mare de Déu de l’Atlas, a Argèlia.

El 24 de desembre de 1993 un grup armat entrà al monestir de Tibhirine, exigint al prior, Christian-Marie Chergé, un impost revolucionari, així com també emportar-se el germà Luc, que era infermer. El prior no accedí a cap de les dues peticions del grup, ja que els monjos no tenien diners i el germà Luc ja era molt gran per fer una travessa a les muntanyes. Però el prior els digué que els ferits d’aquest grup podrien ser atesos al monestir pel germà Luc.

Thank you for watching

Ja abans, els grups fonamentalistes havien exigit que els estrangers abandonessin Algèria. Per això els monjos de Tibhirine van pregar i dialogar comunitàriament sobre si acceptaven aquesta exigència dels grups islamistes perquè deixessin el país, o bé es quedessin amb la gent de la zona, a la qual atenien sanitàriament, cosa que van decidir fer.

Els monjos trapencs de Tibhirine formaven una comunitat orant basada en la comunió amb Déu, per mitjà de la pregària i del servei dels uns amb els altres, com a germans que feien camí plegats. Aquests monjos eren també un signe de comunió de la comunitat amb els seus veïns i fins i tot amb els no creients.

La pregària dels monjos, el seu treball senzill a l’hort i l’assistència sanitària als habitants de la zona, era el dia a dia de la comunitat. En el silenci i el servei humil als seus veïns, els monjos de Tibhirine eren molt estimats pels habitants d’aquella regió. I va ser en bona part per això (i també per ser testimonis de l’Evangeli en aquell país) que van decidir quedar-se al monestir.

La nit del 26 al 27 de març de 1996 uns vint homes armats s’emportaren els set monjos que trobaren al monestir. El segrest va ser reivindicat pel GIA, que exigí a França un intercanvi de presoners. Com que aquesta condició no fou atesa, el 21 de maig següent, avui fa 25 anys, els set monjos foren degollats. D’aquesta manera es convertiren en màrtirs de reconciliació, de convivència i de pau i també en testimonis de diàleg entre l’Islam i el món Occidental.

Els monjos màrtirs de Tibhirine, en la pregària, l’acolliment i el servei als altres, són en el nostre món testimonis de l’amor de Déu. I també signes profètics, com demanava el papa Francesc als superiors generals. Signes «capaços de desvetllar el món i d’il·luminar el futur, malgrat les pròpies debilitats i el propi pecat» (La Civiltà Cattolica, 4 de gener de 2014).

L’amor a Déu va empènyer aquests monjos màrtirs (beatificats el 8 de desembre de 2018) a comprometre’s entre ells com a germans en la pregària i en el servei i també a reconèixer en els altres el proïsme, per així donar la vida per l’Evangeli.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

P. Oriol M. Diví (Catalunya Religió, 12/02/2024)

  Discret i senzill, atent, humil i acollidor. Aquests eren alguns dels trets més significatius del P.   Oriol M. Diví , monjo de Montserrat...

MONTSERRAT