Fa uns dies va acabar la restauració del retaule major del Miracle (obra mestra del barroc català), un treball pacient i minuciós, que ha permès retrobar allò que havia quedat amagat per la pols i deteriorat pel pas dels anys. Però aquest treball hauria estat impossible si abans no s'hagués muntat una gran bastida que ha permès la feina de l'equip de restauració.
Crec que la restauració del retaule del Miracle és com una paràbola de la nostra societat, que també necessita una restauració, per així retrobar allò que hem perdut o difuminat (i que és essencial en la nostra vida) i alhora deixar de banda el que és accessori o fins i tot nociu. Ens ho deia el papa Francesc el 27 de març passat en la pregària que va fer a la plaça de Sant Pere del Vaticà, quan ens exhortava a escollir «entre el que compta veritablement i el que passa», per «separar el que és necessari del que no ho és».
Per això la solidaritat i la fraternitat han de ser com la bastida necessària per restaurar la societat. I després hem de saber treure tot allò que desfigura la nostra vida i la relació amb els altres.
El filòsof Francesc Torralba ha dit que les crisis «ens donen una oportunitat per fer una espècie d'auditoria existencial, parar-nos i pensar com vivim» i recuperar els valors que hem deixat de banda. Les crisis, com deia Torralba, ens permeten pensar com volem viure i què aprenem de les situacions viscudes, per separar allò que és fonamental del que és accessori.
Aquesta crisi ens ha d'ajudar a retrobar la capacitat de cuidar-nos els uns als altres, a escoltar-nos, a recobrar la tendresa i la compassió, que no és un sentiment de llàstima sinó la capacitat de «compatir», és a dir, de patir amb els altres. Aquesta crisi ens ha d'ajudar a ser més sensibles i a descobrir l'altre no com un enemic sinó com un germà.
Hem de saber aprofitar aquesta crisi, no per quedar enfonsats per les dificultats, sinó per sortir-ne més forts. I això només serà possible si aprenem a valorar els gestos humils, que com deia el Petit Príncep són invisibles als ulls, però que podem copsar amb el cor. Hem de tornar a abraçar-nos, a riure (i també a plorar) junts. Hem de cuidar la natura i protegir el planeta. Hem de deixar de banda el consumisme desenfrenat que ens deshumanitza i l'egoisme que ens tanca en nosaltres mateixos. Per restaurar la nostra societat hem de recuperar les coses petites i mirar els altres amb el cor, com ens recomana el Petit Príncep. Perquè «només s'hi veu bé amb el cor». Hem de restaurar el nostre món i recuperar el que érem abans d'esdevenir esclaus del diner, insensibles i indiferents davant el sofriment dels altres. Hem de retrobar els valors que neixen de l'Evangeli, menyspreats pel consumisme, sí, però essencials per ser homes de bé, perquè, com deia el Petit Príncep, «el que és essencial és invisible als ulls» però ho podem veure amb el cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada