El bisbe Josep Vilaplana (amb una referència a Emili Selfa) (LEVANTE-EMV, 27/07/2020)

El passat dia 18, al santuari de la Mare de Déu de la Cinta, el bisbe valencià Josep Vilaplana presidí l'Eucaristia d'acció de gràcies i de comiat, com a pastor de Huelva, després que el papa Francesc ha nomenat un nou bisbe per a aquesta diòcesi. A l'homilia de comiat, amb un llenguatge senzill, proper i entenedor, el bisbe Josep (que hauria segut un gran arquebisbe de València) va donar gràcies a Déu pel "temps que hem conviscut i compartit" amb els cristians d'aquesta diòcesi, reconeixent que "tot allò de bo que rebem a la vida, ens ve de Déu". El seu comiat el 18 de juliol passat, va coincidir amb el dia que, fa 14 anys, es va fer públic el seu nomenament com a bisbe de Huelva, on va fer la seua entrada el 23 de setembre de 2006. Al llarg d'aquests anys, con digué el bisbe Josep, "m'he sentit molt acollit", pel fet que ell mateix s'ha fet molt proper a aquests cristians andalusos, compartint "les tradicions d'aquesta diòcesi". En el seu comiat, el bisbe Josep va voler agrair a tots els qui l'han ajudat en aquests 14 anys de servei episcopal, perquè així, com va dir ell mateix, ha pogut "ser mans i peus per arribar a tants llocs, per servir els més pobres i necessitats de la nostra societat". En la seua homilia, el bisbe Josep Vilaplana va dir que en una diòcesi, "l'important no és el bisbe, l'important és Jesucrist, el Bon Pastor", ja que "el bisbe passa, però Jesucrist es queda en les comunitats". Per això els bisbes no poden ser els amos de l'Església diocesana, sinó que han de ser "els humils servidors" del Regne. El bisbe Josep va convidar els cristians del bisbat de Huelva a "créixer, ja que els canvis ens ajuden a créixer en Jesucrist". Per això el bisbe Josep animà a acollir el nou bisbe ja que "ve en nom del Senyor", i a col—laborar amb ell, per acompanyar-lo en la seua missió i ajudar-lo en la tasca que el papa li ha encomanat. El bisbe Josep, que torne a dir, hauria estat un gran arquebisbe de València, va nàixer a Benimarfull (a la comarca del Comtat) el 5 de desembre de 1944. Va estudiar al Seminari de València i fou ordenat prevere el 25 de maig de 1972. Posteriorment amplià els estudis a la Universitat Gregoriana de Roma i serví les comunitats cristianes de Gandia, Penàguila, Benifallim, Alcoletja i Alcoi. Va ser també rector del Seminari Menor de Xàtiva i va ser ordenat bisbe (auxiliar de València) el 27 de desembre de 1984. El 1991 va ser nomenat bisbe de Santander i el 2004, de Huelva, on el passat 5 de desembre va presentar la seua dimissió per haver fet 75 anys. Va ser el 15 de juny passat quan el papa acceptà la seua renúncia com bisbe. Com m'ha comentat el bon amic Emili Selfa, que va conèixer el bisbe Josep quan Vilaplana va ser vicari de Beniopa, a principis dels anys setanta, Josep Vilaplana va ser un capellà que arribà a la Safor "per espavilar aquella feligresia en mans d'un rector quasi castrense". Emili Selfa em comenta que tots van quedar "impactats per aquella energia de Pep", així com "la bronca del rector, en introduir Pep la primera guitarra en aquella església". Home fidel al Vaticà II i incardinat a la terra, Josep Vilaplana, com em deia l'amic Emili Selfa, es va proposar "anar-se'n a collir taronges i ser entre els collidors del poble". L'amic Selfa, que té un record magnífic del vicari Pep Vilaplana durant el seu temps a Beniopa, qualifica aquesta època com "un període curt però molt intens, que deixà una fonda impressió en la gent de Beniopa". Pel que fa al pas del bisbe Vilaplana per la diòcesi de Huelva, Emili m'ha dit que "tots sabíem que estava allí castigat", ja que "entre Rouco i García Gasco l'arraconaren". I és que, segons em comentava Emili Selfa, "Osoro, que havia començat la seua carrera de la mà de Vilaplana, allà a Santander, ben prompte se'n distancià, pel fort afany de carrera eclesial que portava damunt i que xocava amb la bonhomia de Pep". El bisbe Josep, com han dit els capellans de Huelva, que el coneixen bé, és un home de cor noble, senzill, incardinat en les tradicions de la diòcesi. El bisbe Josep ha estat exemple de senzillesa evangèlica en les terres a les que s'ha entregat en cos i ànima, ja que, tant a València (com a bisbe auxiliar), com també a Santander i a Huelva, ha treballat per fer realitat una Església plena de vitalitat, evangelitzadora i servidora dels pobres. I és que el bisbe Josep porta en el seu cor l'alegria de la fe que caracteritza els deixebles de Jesús. Llàstima que en compte de Huelva, el bisbe Josep no haguera estat nomenat arquebisbe de València, ja que amb la seua sensibilitat i senzillesa, (a més de ser valencianoparlant) hauria estat un gran pastor per a la nostra arxidiòcesi. Amant de les tradicions valencianes, conserve unes fotos precioses (de 1986) del bisbe Vilaplana jugant a Pilota Valenciana a Xirivella, que em va enviar un bon amic de Benicolet. El bisbe ha fet una bona partida en aquest trinquet que és l'Església, donant-se ell mateix i "jugant" a llargues, amb una mirada esperançada i plena de fe. No sé si després de la seua renúncia, el bisbe Josep decidirà tornar a la seua diòcesi d'origen per residir entre nosaltres (a Benimarfull?) o bé es quedarà a Huelva. En qualsevol cas, allò on siga el bisbe Vilaplana, sempre farà el bé, ja que ha estat, és i serà un testimoni valent de l'Evangeli. Que el Senyor vesse sobre ell les seues benediccions i li atorgue una llarga vida, perquè, ara com a bisbe emèrit, puga continuar sembrant esperança, alegria i pau allà on continue servint l'Evangeli.