Aina Moll Marquès morí a Palma (Mallorca) el passat 9 de febrer. Dídin Puig Grau, a Benimodo (País Valencià), el dia anterior, el 8 de febrer. Moll era lingüista i filòloga; Puig, periodista, escriptora i activista cultural.
Una de les persones que millor coneixien la Didín, el pare Josep Miquel Bausset, la definia d'aquesta manera: «Era una dona de caràcter, amable, afable i, alhora, ferma en els seues conviccions». Les mateixes paraules es podrien atribuir a l'Aina.
Llurs vides tenen molts paral·lelismes, dos de molt evidents: per un costat, la seva immensa humanitat; per l'altre, l'estima pel català i l'esforç i la lluita per convertir-lo en una llengua que pugui viure amb total normalitat i plenitud.
L'Aina era filla de Francesc de Borja Moll. Per aquest motiu participà, de molt jove, en reunions, debats i lectures de poesia que es feien a casa seva i a altres llocs de l'illa amb algunes de les personalitats més importants del moment dels territoris de parla catalana.
Totes dues tingueren una formació molt completa. Moll estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i amplià els seus estudis filològics a ciutats com París, Zuric, Frankfurt... La Didín, que també s'impregnà de cultura a casa seva, després dels estudis de batxillerat a Carlet i València, se n'anà a París, on estudià periodisme. A la capital francesa hi visqué el maig del 68, els conflictes sindicals i organitzà concerts de cantautors compromesos socialment al teatre Olympia. Aconseguí que Lluís Llach i Maria del Mar Bonet hi poguessin actuar.
Quan tornà a la seva terra, estudià valencià amb Carles Salvador Gimeno, Enric Valor... I Manuel Sanchis i Guarner. Precisament l'Aina, anys abans, havia col·laborat amb el filòleg valencià en alguns dels volums del Diccionari Català-Valencià-Balear i l'havia substituït com a professor de francès a l'institut Joan Alcover de Palma.
Una coincidència especialment entranyable: L'Aina fou la primera persona que ensenyà català a Mallorca en un centre oficial després de la guerra: al susdit institut. I la Didín, la primera dona a València, en el col·legi dels Pares Jesuïtes, on també fomentà entre els seus alumnes l'estimació per la història i les tradicions pròpies.
Les seves vides –llargues, belles i fecundes– són un exemple d'esforç i de tenacitat per fer front a les dificultats i encarar els reptes. També, una personificació, admirable, de la unitat de la llengua, de l'esplendor de la nostra cultura i de l'existència dels Països Catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada