Com cada 2 de febrer, festa de la Presentació del Senyor al Temple, l’Església ens convida a celebrar el dia de la Vida Consagrada, per tal d’agrair a Déu aquest carisma eclesial i alhora, per pregar pels homes i per les dones que, per mitjà dels consells evangèlics, volem seguir Jesús i construir el seu Regne.
Enguany aquesta jornada té com a lema: “La Vida Consagrada, presència de l’amor de Déu”, ja que els consagrats i les consagrades acollim i compartim amb els altres, com un do, l’amor que el Déu Abbà vessa sobre nosaltres.
Cada persona consagrada, com han dit els bisbes, “amb la seva vida i el seu testimoniatge, ens anuncia que Déu Pare és un Déu que estima entranyablement”, i per això nosaltres hem de viure i transmetre aquest amor que hem rebut d’ell. El Parenostre que ens va ensenyar Jesús, “expressa la relació que Déu té amb cadascú de nosaltres, els seus fills i els seus consagrats”.
En el dossier que la Comissió Episcopal per a la Vida Consagrada ha donat a conèixer amb motiu d’aquesta jornada, se’ns recorda que “el consagrat viu, unit a Crist, la seua relació filial amb Déu Pare”. I és per això que de la paternitat de Déu, com a font de la nostra filiació, neix la nostra fraternitat, per la qual esdevenim germans els uns dels altres i fills d’un mateix pare.
El consagrat “desitja que la seua experiència d’amor, pugui ser compartida per tothom”, en una comunió fraterna. Per això el consagrat, seduït per l’amor de Déu, “anhela i desitja cada dia créixer en el bé”. I quan la nit o el desert envolten la nostra vida, la persona consagrada descobreix que “el silenci de Déu és també expressió d’un amor patern”.
El consagrat, unit a tots els homes i a totes les dones, arrelat en les Benaurances i solidari amb el sofriment i amb la fragilitat dels altres, des de la compassió i la humilitat, no condemna ni “reprotxa el desordre dels seus germans, sinó que els ajuda a que donen més fruit”. Amb humilitat hem de reconèixer els nostres errors i ens hem d’esmenar de tot allò que desfigura o enfosqueix la faç de Déu en les nostres vides.
Aquesta jornada de la Vida Consagrada ens ha d’ajudar a revifar el primer amor, la crida que vam sentir i que vam acollir per seguir Jesús. Es tracta de viure feliços seguint el Senyor i servint l’Evangeli i els nostres germans. La vida dels consagrats ha de tindre molt en compte (i ha d’ajudar a fer possible) la interculturalitat, la inculturació i la missió. Els consagrats i les consagrades hem de ser persones amables i afables, creients i creïbles, allunyats de la rigidesa i del rigorisme, comprensius amb les debilitats dels germans i compassius els uns amb els altres, per fer nostre el dolor i el sofriment del món. Es tracta de viure atents, amb disponibilitat i sol·licitud, a allò que Déu ens demani en cada moment, mirant el passat amb agraïment, arrelats al present i esperançats pel futur.
Les persones consagrades hem de viure el nostre carisma amb fidelitat, sense rebaixes, ja que si rebaixem la nostra resposta a Déu, no atraurem ningú. Hem de construir cada dia més, una vida fraterna autèntica, tot fugint de la mundanitat, oberts a la cultura i al diàleg amb els no creients, sense tancar-nos en nosaltres mateixos.
A l’Església hem de ser homes i dones de pregària, en la paciència i en la pobresa, com ens ha demanat el papa i entregats d’una manera total a la causa del Regne. Hem de ser generosos, sense reservar-nos res de res per a nosaltres i així viure amb alegria i amb entusiasme la nostra vocació en el servei als pobres, als desencisats, als qui no troben consol. Hem de ser la veu dels qui no tenen veu, per defensar els oprimits i tots aquells que la nostra societat rebutja o tracta amb menyspreu. Hem de ser, com diu el lema d’aquesta jornada, “presència de l’amor de Déu”, d’un Déu que estima amb entranyes de misericòrdia.
La Vida Consagrada ha de mirar el futur amb esperança i alhora amb humilitat, per viure el present, com deia el papa Joan XXIII, “estimant i servint”.
Josep Miquel Bausset és monjo de Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada