Del 14 de juny al 15 de juliol té lloc a Rússia el Mundial de Futbol 2018. La popularitat d’aquest esport és tan gran (amb uns nivells d’audiència desorbitada i amb importants negocis pels drets de TV, publicitat i marques) que fa uns anys l’entrenador del Liverpool, Bill Shankly, deia: ‘el futbol no és una qüestió de vida o mort; és molt més important’.
Tots sabem que els futbolistes de la selecció espanyola no són els qui més pateixen la crisi econòmica. Els diners que guanya un jugador de futbol de primera divisió són molt superiors (però infinitament molt més) a la mitjana dels sous que cobren la majoria dels ciutadans espanyols. Les xifres astronòmiques que cobren molts jugadors de primera divisió ens maregen. I és que els jugadors de ‘la Roja’ no són, ni molt menys, mileuristes. Per això el 2010, quan la selecció espanyola guanyà el Mundial a Sud-àfrica, cada jugador s’emportà 600.000 euros. I el 2014, al Mundial del Brasil, la selecció pactà amb la Federació Espanyola de Futbol que, en cas de guanyar, cada jugador s’embutxacaria 720.000 euros.
Per això he trobat encara més exagerada la xifra que pot embutxacar-se cada jugador espanyol en cas de guanyar el Mundial: ni més ni menys que 884.000 euros. Si el mundial del 2010 cada jugador s’emportà 600.000 euros, enguany en seran (en cas que guanye ‘la Roja’) 284.000 més que fa vuit anys, una xifra que els 23 jugadors han pactat amb la Federació Espanyola de Futbol.
884.000 euros en un mes. Algú ha pensat quants anys hauria de treballar un periodista per guanyar 884.000 euros? O un infermer de l’Hospital d’Alzira o de Castelló de la Plana? O quantes vides (no m’ho imagine en anys) hauria de treballar un llaurador amb unes fanecades de terra a Pedreguer, a Benicolet o a Vila-real? O un mestre de Vinaròs, de Gandia o de Crevillent? O un pescador de la Vila Joiosa o de Peníscola? Ens hem parat a pensar què significa guanyar 884.000 euros en 30 dies? Això vol dir que (en cas d’aconseguir la copa del món) els 23 futbolistes convocats rebrien entre tots, més de 20 milions d’euros. Quantes escoles o ambulatoris es podrien construir amb eixos diners? O quantes famílies podrien evitar ser desnonades?
Continuem vivint un temps de crisi econòmica, encara que diguen el contrari. Per això unes primes amb una quantitat d’euros tan desorbitant és un insult per a milers de ciutadans que veuen els seus sous congelats i que han d’aprendre a viure amb un nivell infinitament més baix que el de qualsevol jugador de futbol de ‘la Roja’. Eixes primes són un insult per a les famílies que no poden arribar a final de mes i han de demanar ajuda a Càritas, als Bancs d’Aliments o a la Creu Roja. Els diners que poden cobrar els jugadors de ‘la Roja’ en cas que guanyen la Copa del Món, són un insult per als xiquets que passen fam o per als malalts dependents que no cobren l’ajuda que els havien promès.
Si tots hem de canviar el nivell de vida que hem portat fins ara per tal de poder fer front a la crisi econòmica, no haurien de fer també el mateix els futbolistes de ‘la Roja’ i la Federació Espanyola de Futbol? Quin exemple (amb unes primes tan desorbitades) poden donar uns personatges públics als nostres joves davant el temps difícil que vivim? L’austeritat i la frugalitat en la manera de viure, s’hauria de veure sobretot en les persones de l’esport, de la política o de l’espectacle, que són els qui haurien de donar exemple. Com podem exigir als milers d’espanyols que no poden arribar a finals de mes (i que viuen amb un sou molt més baix que els de ‘la Roja’) solidaritat i esforç per tal d’eixir de la crisi, si els qui ixen en la primera pàgina dels mitjans de comunicació no ens són un exemple d’austeritat?
Crec que les primes a la selecció espanyola ens haurien de fer reflexionar a tothom, començant pels mateixos jugadors, de cara a afrontar amb solidaritat, racionalitat i sentit comú, la crisi econòmica. Per això el 28 de juny passat, el papa Francesc demanà als esportistes que siguen exemple dels valors humans i socials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada