Edicions 96, de la
Pobla Llarga, ha publicat un llibre deliciós: ‘Didín vol ser periodista’.
Amb text d’Empar Bria i Pelufo i il·lustracions de Neus Fontana i Bria, aquest
llibre pretén transmetre ‘algunes vivències de la nostra periodista i
escriptora, així com visibilitzar una dona intel·ligent i decidida’. El
text d’Edicions 96 ens presenta la trajectòria de Didín, que al llarg de la
seua vida ‘ha afrontat situacions i problemes de risc personal pel fet
de ser coherent amb les seues idees’. Empar Bria ens mostra la figura
senyera de Didín, que ‘amb humor, respecte i educació ha reivindicat drets i
ha aconseguit convèncer per raó o per persistència’.
Didín Puig i Grau,
que encara hui continua vivint a Benimodo, ‘l’epicentre del món’, com
diu ella, va nàixer a Guadassuar el 28 de juny de 1927 i va viure a Castelló de
la Ribera. En la trajectòria vital de Didín, una dona de 91 anys però amb un
esperit jove, va tindre molta importància son pare, Eulogi Puig, ‘que a cada
poble on treballava, com a secretari d’ajuntament, obria una biblioteca, un
diari i multiplicava el nombre d’escoles’.
De menuda (i
assegure que també ara és així), Didín era ‘inquieta, curiosa, espavilada i,
com diu ella, molt tossuda’. Entre els seus amics d’infantesa hi havia els
tres germans Trullenque: Amèlia, Ramon i Rosa. I de major, Didín té tants i
tants amics, que és difícil de dir quants en són o ho han estat al llarg dels
anys: Innocenci Signes, Matilde Salvador, Emili Piera, Rosa Serrano, Vicent
Torrent, Carmina Andrés, o mon pare i també jo mateix.
Amant de la música
des de xicoteta, Didín va perdre son pare, ja que en acabar la guerra el van
afusellar ‘perquè era defensor de la llibertat’. Va ser després que
assassinaren son pare, que la família es traslladà a Benimodo. I com que sempre
parlava valencià, durant el temps que visqué a València la gent la coneixia com
‘la xiqueta valenciana de la Gran Via’. Ja és molt coneguda l’anècdota
d’aquell dia quan a València, ‘un guàrdia municipal la va multar amb dues pessetes
per no haver passat bé per un pas de vianants. Quan Didín es disculpà, el
guàrdia li renegà, exigint que li parlara en cristiano, i com ella
seguí parlant en la seua llengua, el guàrdia li posà una altra multa de cinc
pessetes. Ja a casa, li explicà a sa mare que per a l’autoritat era dues
vegades i mitja més greu parlar valencià que passar malament un carrer!’.
Fidel
a la llengua i al país, Didín assistí als cursos de valencià de Lo Rat Penat,
quan aquesta entitat era un nucli valencianista.
Didín, asfixiada
per la dictadura franquista, se n’anà a París, des d’on tornà definitivament el
1975. Va començar a acudir a les Tertúlies dels Dilluns ‘que fundaren Joan
Fuster i Josep Lluís Bausset’, va conèixer el poeta Vicent Andrés Estellés
i va exercir diversos oficis, ‘tots relacionats amb el món de la música i de
la cultura’ i va ajudar a normalitzar la nostra llengua.
Didín, que és una
dona admirable, de gran caràcter, emprenedora i optimista, ha estat sempre un
referent en el món del valencianisme. Per això va renunciar a fer la carrera de
Dret, pel fet que li exigien tres mesos de Servei Social, cosa que li
comportava entrar a la Sección Femenina de la Falange, i com diu ella, ‘per
ací, jo no passava’.
Nacionalista de
soca arrel, Didín Puig sempre ha cregut que ‘pot traure força de les
dificultats’, perquè només ‘s’aconsegueixen les coses lluitant’.
El 27 de novembre
de 2010, la Societat Coral El Micalet li concedí el Micalet d’Honor,
reconeixent així públicament la tasca i la trajectòria de Didín, ‘per la
seua vida dedicada a la cultura i al nostre poble’. I l’any passat, el
9 d’Octubre va rebre la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat del País
Valencià.
Didín
és per a tots els qui ens estimem el nostre País i la nostra llengua, un
exemple de tenacitat i de lluita per superar les adversitats. Ens és també un
model de constància i de fidelitat a la nostra cultura i al nostre Poble. I és
que Didín Puig és una dona discreta i senzilla, però tenaç i fidel alhora, que
porta en la sang l’amor pel País Valencià i per la nostra llengua.
Aquest llibre, com
ha dit Dolors Pedrós, d’Edicions 96, ‘intenta acostar a les nostres
criatures el coneixement de Dídín’. I és que aquesta obra ‘conté l’ànima
de Didín’.
Un
gran llibre per a una gran dona. I com que no sé si és Filla Predilecta de
Benimodo, demane des d’ací que l’Ajuntament d’aquesta vila considere aquesta
possibilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada