Nascut a València el 23 d’octubre de
1947, ordenat prevere el 1971 i Doctor en Teologia per la Pontifícia
Universitat Gregoriana de Roma, el bisbe Agustí Cortés és un home que parla amb
la valentia dels profetes. L’actual bisbe de Sant Feliu de Llobregat, on és
molt estimat tant pels preveres com per les religioses i els laics, va publicar
en el Full Dominical del
bisbat el dia 24 de juny passat un text on denuncia la corrupció i la falsedat
d’alguns polítics.
El bisbe Agustí sap que ‘el polític
es veu immers en una constant lluita pel poder’, amb un primer escenari de
combat que és ‘el seu propi partit’, com ho veiem en l’actualitat.
Tot i reconèixer que ‘el partit és
necessari’, el bisbe Agustí assegura que ‘al voltant del poder, per
exemple en un partit polític, solen aparèixer personatges que miren de reüll
els seus companys, parlen d’uns i d’altres, bé o malament, segons convinga’
i per això ‘no tenen cap inconvenient a fer servir la mentida o les mitges
veritats’. Són aquests, com diu el bisbe Agustí, els qui sempre estan ‘pendents
de la pròpia imatge’ i ‘molt atents al fet que se’ls reconeguen els
mèrits’. A més, aquests polítics ‘van darrere d’informacions que els
acrediten com a posseïdors de coneixements només accessibles a uns pocs
escollits’. Per això, molt encertadament, el bisbe Agustí ens recorda que
en la política i ‘en l’extrem de la maldat, hi ha qui arriba al partit per
viure’n, i pels avantatges, sobretot econòmics, que proporciona el poder polític.’
Evidentment, com reconeix el bisbe
Agustí, ‘aquestes actituds no solament són reprovables personalment, sinó
que perjudiquen greument la pròpia acció política’. Per això, com diu el
bisbe Agustí, ‘la virtut més preuada d’un company de partit és la lleialtat’.
Una lleialtat ‘que inclou la sinceritat, la fidelitat, l’honradesa, en el
parlar i en l’actuar’. La lleialtat ‘que sempre serà necessària, encara
que els ideals polítics siguen fermament compartits.’
És per això que el bisbe Agustí ens posa
com a exemple del bon governant, el salm 100, on el salmista elogia ‘la
bondat i la justícia’, a més de ‘l’honradesa de cor’, per tal que
qui detenta el poder siga incapaç ‘d’aconseguir cap objectiu innoble’.
També aquest salm 100 elogia ‘els hòmens de conducta irreprensible’.
Pel contrari, el salmista detesta ‘els
qui obren contra llei’ i els qui tenen ‘cors perversos, els qui infamen
els companys’ i també ‘l’home d’ulls altius i de cor arrogant’.
Finalment aquest salm abomina ‘els hòmens fraudulents’ i els qui van amb
mentides.
No és la primera vegada que el bisbe
Agustí, qui va ser Rector del Seminari de València i professor de la Facultat
de Teologia també de València, denuncia uns comportaments indignes. Quan fa uns
anys hi hagué el projecte de construir el complex Eurovegas a la diòcesi de
Sant Feliu, el bisbe denuncià aquest negoci, degradant per a la persona, i
assenyalà els ‘perjudicis que ocasionarà a l’ecologia del terreny on es
pretén construir’. El bisbe Agustí denuncià també ‘els beneficis
d’aquests negocis, dirigits a l’acumulació d’un capital que resta
fora del lloc on s’ha treballat.’
Així haurien de ser tots els bisbes:
hòmens de Déu i profetes de la veritat que, alhora que anuncien la Bona Nova
del Regne, denuncien també la mentida i el frau. I és que com deia el bisbe
màrtir Enrique Angelelli, cada bisbe hauria de tindre ‘una oïda atenta a Déu
i l’altra al poble.’
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada