El valent oferiment
dels governs valencià i espanyol d’acollir l’embarcació Aquarius, amb 629
immigrants, és un motiu d’esperança, ja que ens mostra que la humanitat
consisteix, com ens ensenyà Jesús de Natzaret, a acollir els qui sofreixen,
tots els qui fugen de la fam i de la guerra. L’actitud d’aquests dos governs i
de l’alcalde de València tira per terra refranys xenòfobs com: ‘De fora
vindrà qui de casa ens traurà’, o ‘Hostes vingueren i de casa ens
tragueren’, i encara: ‘Hostes tinguérem que de casa ens tragueren’.
Des de fa uns anys
molts governs d’Europa miren amb indiferència la crisi dels refugiats, sense
acollir, com a germans, aquells que fugen de la misèria i de la mort. I és que
a vegades oblidem que els valencians també hem sofert, al llarg dels segles,
innombrables èxodes que han portat els nostres compatriotes a altres països
d’Europa o fins i tot a Amèrica. Tots recordem les campanyes de la verema al
sud de França i Occitània, els emigrants que van anar al ‘Nou Món’ o els
exiliats que van haver de deixar el País Valencià al final de la guerra civil.
En tots aquests casos ningú no va emigrar per plaer o per gust, sinó per
necessitat. Per això, i d’una manera particular per als cristians, ens és un
deure d’acollir els forasters com ens demana la Paraula de Déu. Aquesta va ser
la crida del papa Francesc a l’exhortació ‘El goig de l’Evangeli’.
Aquest crit del papa va ser també el que va propiciar la trobada d’alcaldes a
Roma, el 2016, entre ells el de València, per denunciar la política d’Europa que
posa barreres als refugiats que fugen de la fam, de la por i de la mort.
Jesús, que lluità
contra el mal i denuncià la situació d’opressió dels més pobres i dels més
fràgils del seu temps, hui ens ensenya a estar al costat dels qui sofreixen.
L’actitud de Jesús va ser sempre una actitud d’alliberament per donar sentit a
la vida, i més encara a la vida d’aquells que no troben cap motiu per a viure.
Per això el papa Francesc, en la seua exhortació ‘El goig de l’Evangeli’,
ens crida al compromís amb la justícia en la defensa dels oprimits.
Com deia fa uns
anys el bisbe emèrit de Màlaga, l’admirat Ramon Buxarrais, ‘l’Església ha de
ser el lloc on els qui ho passen malament puguen sentir-se bé’.
Per això l’actitud d’acollir a València els 629 refugiats trenca les cadenes de
l’opressió i obri camins de llibertat i d’alliberament.
En l’exhortació, el
papa Francesc ens recorda que ‘l’Evangeli ens convida a córrer el risc del
trobament amb el rostre de l’altre, amb el seu dolor, amb la seua presència
física que ens interpel·la amb el seu dolor i els seus reclams.’
El drama d’aquests
refugiats, vergonyosament rebutjats per Itàlia i per Malta, ens demana de no
tancar els ulls davant les necessitats del nostre món. Per això els cristians
hem de denunciar, amb valentia, els governs que han convertit la mar
Mediterrània en un immens cementeri per als centenars d’immigrants que moren
ofegats. Hem d’urgir els governs de la vella Europa, com ens demana el papa
Francesc, a ‘obrir els seus braços per acollir tots els pobles’, allunyant
de nosaltres la desconfiança i el rebuig, ja que, com ens torna a dir el papa,
‘Jesús s’identifica amb l’estranger’ i per això espera que el
reconeguem ‘en els immigrants, els desplaçats, els refugiats i els exiliats’.
Es tracta de construir la cultura de l’encontre, per acollir els qui més
pateixen.
Jesús, a l’Evangeli
de Sant Mateu, denuncià els qui eren (i els qui hui són) insensibles amb els
qui passen dificultats: ‘Vaig tindre fam i no em donàreu menjar, era
foraster i no em vau acollir’ (Mt 25:31-46). Per això la Paraula de Déu ens
convida ‘a trencar les cadenes injustes, a partir el pa amb qui té fam, a
acollir els pobres que no tenen casa’ (Is 58:6-7).
Davant
l’espoli que, al llarg dels segles, Europa ha fet al Tercer Món, ara no ens
podem llavar les mans. Els fluxos migratoris són produïts per la violència i
per la pobresa i per això els qui arriben a nosaltres no ho fan per gust sinó
per necessitat.
En rebre el Premi
Carlemany el maig de 2016, el papa Francesc pronuncià un discurs centrat en el
dret dels immigrants a ser acollits i respectats: ‘Somie una Europa on ser
emigrant no siga un delicte’. Aquest és el repte de tots els qui volem un
món millor. Un món on no siga un delicte emigrar per tal de trobar un vida
digna.
Acollint
els refugiats, el País Valencià passa de la immoralitat dels governs de la
Gürtel i de la corrupció, al govern de la solidaritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada