Sant Antoni de Pàdua (LEVANTE-EMV, 13/o6/2014)

Va ser el papa Lleó XIII qui anomenà Sant Antoni de Pàdua, «el sant de tot el món», per la seua popularitat, ja que és un sant invocat i estimat pel poble cristià.Ferran de Bulloes i Taveira de Azevedo va nàixer entre e 1188 i el 1191, a Lisboa, a prop de la catedral, segons el primer biògraf del sant. Va ser batejat als 8 dies de nàixer i li posaren el nom de Ferran. Ja des de menut era devot de la Mare de Déu i sol·lícit pels pobres. Amb els clergues de la catedral, Antoni estudià gramàtica, retòrica, música, aritmètica, geografia i astronomia, que eren les matèries que s´estudiaven a les escoles catedralícies.

Ferran ingressà al convent dels Canonges Regulars de Sant Agustí de Sant Vicent de Fora, situat als afores de Lisboa, traslladant-se després al de Coimbra, on el sant vivia dedicat a la pregària i a l´estudi. Ferran conegué als franciscans protomàrtirs del Marroc, quan passaren per Coimbra de camí cap a l´Àfrica. Els cossos dels màrtirs, portats a Coimbra, van fer que Ferran decidira entrar als franciscans i consagrar-se a la predicació dels infidels. Així, Ferran deixà els Canonges de Sant Agustí i ingressà a l´Orde de Sant Francesc, on es canvià el nom pel d´Antoni.

Amb ganes d´evangelitzar els pagans, Antoni desembarcà al Marroc el novembre de 1220. Però una malaltia va fer que haguera de tornar a Europa. Un fort vent portà Antoni a Itàlia i així participà al Capítol General convocat per Sant Francesc a Assís. Retirat en una ermita la soledat i a la pregària, el sermó que va fer a Forlí, la saviesa d´Antoni va entusiasmar als franciscans i dominics, al davant dels quals predicà. Antoni, que començà a predicar contra els càtars, a Rímini trobà tanta oposició dels heretges que impossibilitat d´adreçar-se al poble, predicà a la vora de l´Adriàtic, als peixos, que en gran nombre treien el cap de l´aigua per escoltar les paraules del sant. Aquell miracle despertà l´entusiasme de la ciutat.

Antoni va ser nomenat professor de Teologia i Sant Francesc mateix, es va convèncer de la necessitat dels estudis dels seus frares, amb la benedicció del sant d´Assís, Antoni, a Bolonya, va ser el primer Lector de Teologia que va tindre l´Orde dels Franciscans.

Sant Antoni era reclamat per a predicar contra els albigesos, primer a Montpeller i a Tolosa i després a d´altres llocs, ja que amb la seua saviesa refutava les doctrines dels heretges i expressava amb valentia el dogma catòlic.

Cansat i malalt, Antoni es retirà a l´ermitori de Camposampiero, on va viure en una ermita, fins que va morir el 13 de juny de 1231. Els nombrosos miracles que es van produir al seu sepulcre, van fer que el papa Gregori IX el canonitzara, quan encara no feia un any de la seua mort. El 1946 el papa Pius XII va proclamar Antoni, Doctor de l´Església. 

La nostra terra ha dedicat a Sant Antoni de Pàdua els temples de Xelva, Xeresa i Rafelcofer. I també hi ha l´ermita de Sot de Ferrer, d´on és patró.

La revista Cresol (La Veu del País Valencià, 11/06/2014)

                                                         Jesús Belda, l'ànima de Cresol

En la lenta (o més aviat, lentíssima) recuperació que l’Església Valenciana va fent de la nostra llengua, la revista Cresol (com també Saó i Pentecosta!) té un paper molt important, ja que amb el seu director, Jesús Belda, aquesta publicació ha fet 120 números!! Que una publicació en valencià majoritàriament haja publicat 120 números, és un miracle!!

Enmig del desert de Hojas parroquiales i altres revistes eclesials, totes en castellà, Cresol (òrgan de la Unió Apostòlica del Clergat) va eixir per primera vegada el novembre de 1999, com una aposta clara i decidida per la inculturació de l’Església en la cultura del nostre País. Com fa també Saó!

En una societat que es mira amb indiferència tot allò que ve dels capellans, Cresol porta a la nostra Església un aire fresc, gràcies al qual ajuda a renovar i a fer més creïble la tasca missionera que hem de fer tots els cristians: preveres, religiosos i laics!

Allò que no hauria de ser notícia pel fet de ser una cosa normal al nostre País i a la nostra Església (una revista eclesial amb articles en valencià) encara és un fet extraordinari i excepcional! I per això és notícia el fet que Cresol arribe al número 120. Una molt bona notícia!

Certament que la realitat de Cresol, la seua defensa de la nostra llengua i de la nostra cultura, és el que els cristians valencians voldríem per a totes les publicacions eclesials que apareixen a la Plana i a l’Alcoià, al Maestrat i a la Ribera, a la Costera, al Comtat i a totes les comarques que tenen els valencià com a llengua pròpia. Una llengua que la gran majoria de rectors (conscientment o inconscient) continuen marginant en les celebracions litúrgiques!! Desgraciadament, els Fulls parroquials i revistes d’Església que naixen a les nostres parròquies (encara al segle XXI) neguen el valencià com a llengua de culte i de difusió de la Paraula de Déu! És molt trist que la llengua de Sant Vicent Ferrer i de Sor Isabel de Villena, continue fora de l’Església!!

Per això mateix, Cresol mereix el meu reconeixement pel seu coratge i per la seua valentia, en fer arribar a les nostres parròquies una publicació digna i a més, escrita en la llengua que parlem la gran majoria de cristians i de preveres valencians. Si més no al carrer amb els veïns i a la sagristia! Tot i que no al presbiteri, desgraciadament!!


Algú s’imagina que a Burgos o a Màlaga, els rectors no utilitzaren la llengua dels seus feligresos? I és tan difícil que, això que és tan normal a Burgos o a Màlaga, no ho siga també a Ontinyent, Castelló de la Plana, Torrent, Alcoi, Xàtiva o Vila-real?

Cresol, amb un equip de col·laboradors molt competent, dirigit per Jesús Belda, és per a les publicacions eclesials, un exemple de fidelitat a la nostra cultura i un testimoni clar d’aquells que volem ser cristians, sense deixar de ser valencians!! Perquè amb els capellans que tenim, dóna la impressió que per a ser cristians, hàgem de parlar en castellà!! Per això, Cresol és un exemple per a aquells que volem pregar Déu en la mateixa llengua que parlem amb els nostres pares o els nostres fills. Per a aquells que no volem deixar la nostra llengua al carrer, en entrar al temple!

Quan serà capaç l’Església d’utilitzar i de defensar la llengua i la cultura dels valencians? És per això que els cristians valencians enyorem els bons bisbes Josep Pont i Gol i Josep Mª Cases, que van ajudar a introduir el valencià a l’Església. Com també a mossèn Vicent Sorribes, autor de l’Eucologi Valencià, el P.Vicent Faus o el G. Francesc de Borja Banyuls! I encara als grans mestres, Manuel Sanchis Guarner i Francesc Ferrer Pastor.

Que el treball que ha fet Cresol en aquests primers 120 números i el que està fent, ajude a fer possible una Església més valenciana i més pròxima a la nostra realitat cultural.

                                                                           
   

PENTECOSTÈS (INFORMACION.ES, 07/06/2014

Demà diumenge, cinquanta dies després de la Pasqua, els cristians celebrem la solemnitat de Pentecostès, la Pasqua granada, festa de la universalitat de l'Església i anunci de la salvació a tots els pobles i a totes les cultures. Els Fets dels Apòstols ens parlen de la vinguda del Paràclit sobre els deixebles de Jesús, on «tots foren plens de l'Esperit Sant», i començaren a parlar en altres llengües, segons que l'Esperit els donava d'expressar-se (Ac 2:4).

Els apòstols anunciaren el Regne en altres llengües. I al llarg dels segles, també s'ha continuat predicant l'Evangeli als pobles, en totes les llengües. Però realment en totes? Encara al País Valencià, l'església valenciana (?) continua menyspreant la llengua de Sant Vicent Ferrer i de sor Isabel de Villena, d'Ausiàs March i de Joanot Martorell! És a tots els països (llevat del nostre) que l'església s'ha inculturitzat, assumint la llengua i la cultura dels xinesos, dels nicaragüencs, dels nàmbyes, dels japonesos o dels alemanys. I és que com ha dit el papa Francesc en l'exhortació El goig de l'Evangeli, l'Església «troba la manera que la Paraula s'encarne en una situació concreta» (E. G. 24). El papa, en aquest text, somia «amb una opció missionera capaç de transformar-ho tot, perquè els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial, esdevinguen un camí adequat per a l'evangelització del món actual» (E.G. 27). I no és la llengua del poble el millor mitjà pastoral per fer arribar l'Evangeli? Per què els valencians no podem celebrar la nostra fe amb normalitat? Per què, encara ara, la nostra llengua és marginada per l'Església?

Les comunitats cristianes han d'assumir la llengua i la cultura del poble. El papa, en El goig de l'Evangeli, ho expressa d'una manera molt clara, en dir: «Aquest poble de Déu s'encarna en els pobles de la terra, cadascun dels quals té la seua cultura pròpia». I també: «Cada poble en el seu esdevenir històric, desenrotlla la seua pròpia cultura amb legítima autonomia» (E.G.115). Si cada poble té la seua cultura, ¿per què la cultura dels valencians no és reconeguda per l'Església? ¿Per què als valencians ens obliguen a deixar la nostra llengua a la porta dels temples?

El papa Francesc, amb una actitud valentia, ens convida «a abandonar el còmode criteri pastoral del "sempre s'ha fet així"», i ens anima a «ser audaços i creatius en aquesta tasca de repensar els objectius, les estructures, l'estil i els mètodes evangelitzadors de les pròpies comunitats» (E.G. 33). I encara, el papa recomana a cadascun dels bisbes, que «escolte tothom i no sols alguns que li acaricien les oïdes» (E.G. 31).

Per això, ¿no és hora que, entre els cristians valencians, l'Evangeli siga proclamat en la nostra llengua? ¿Fins quan ens impediran que Pentecostès arribe al País Valencià? ¿No és hora ja que els bisbes valencians, amb valentia i audàcia, aposten per la litúrgia en valencià? ¿No és hora que les diòcesis valencianes publiquen els fulls parroquials en valencià? ¿No és hora, en ple segle XXI, que els seminaristes estudien la nostra llengua? ¿No és hora que els valencians puguem celebrar la nostra fe en valencià? ¿O tindrem, en ple segle XXI, una Església colonitzadora i enemiga de la llengua i de la cultura dels valencians? ¿No és hora que la llengua de Sant Vicent Ferrer, patró del bisbat d'Oriola-Alacant, siga reconeguda per l'Església diocesana?

A vore si els bisbes valencians fan possible que Pentecostès, finalment, arribe a l'església valenciana!

Primes i crisi econòmica (LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ, 08/06/2014)

Fa quatre anys, a Johannesburg se celebrà el Mundial de Futbol 2010. I enguany, altra vegada tornarem a tenir un Mundial, ara al Brasil.

La popularitat d’aquest esport és tan elevada (amb uns nivells d’audiència desorbitada i amb uns negocis pels drets de TV, publicitat i marques) que l’antic entrenador del Liverpool, Bill Shankly, va arribar a dir: “El futbol no és una qüestió de vida o mort; és molt més important”. 

L’encontre esportiu a Johannesburg va ser possible gràcies (en bona part) a Nelson Mandela, que amb la seva revolució pacífica contra la segregació racial, va ajudar a democratitzar Sud-Àfrica. Certament que encara queden moltes dificultats en aquell país, com la marginació, l’analfabetisme o la violència. Malgrat les mines de diamants que existeixen a Sudàfrica, hi ha una pobresa extrema, amb un índex d’atur del 24,5%, amb 5,7 milions de persones amb Sida i amb milers de nois que sobreviuen demanant almoina al carrer. A més, al voltant de Johannesburg malviuen també 200000 refugiats provinents de Zimbabwe, el Congo, Angola, Ruanda o Burundi, en unes condicions de misèria. Però amb tot, que el Mundial se celebrés a un país del Tercer Món, va ser tot un èxit.

Però enmig d’un ambient de pobresa (milers de sud-africans no van poder veure el Mundial, pel fet que no tenien electricitat a casa, i per tant tampoc tenen televisió) em va escandalitzar el tema de les primes als jugadors a la “Roja” i a d’altres seleccions que participaren en aquella concentració esportiva!  

Tots sabem que els futbolistes de la selecció espanyola, no són precisament  els qui més pateixen la crisi econòmica! El sou d’un jugador de futbol de primera divisió, és molt superior (però infinitament molt més!!) que la mitjana dels sous que cobren la majoria dels ciutadans espanyols. Perquè de tants zeros que hi ha al darrere d’un 2 o d’un 5, el sou d’un jugador de futbol ens mareja! Els jugadors de la “Roja”, no són, ni molt menys, mileuristes!!

Per això mateix vaig trobar desorbitada i exagerada, la xifra que es va embutxacar cada jugador, pel fet de guanyar el Mundial: ni més ni menys que 600000 euros!! 600000 euros en un mes!!! Algú ha pensat quants anys hauria de treballar un periodista de Vilaweb per guanyar 600000 euros? O un infermer de la Fe? O quantes vides (no m’ho imagino en anys!!) hauria de treballar un llaurador amb unes hectàrees de terra a Quatretonda, Montaverner o Llutxent? O un mestre de Benicolet, Otos o Albaida? Ens hem parat a pensar què significa guanyar 600000 euros en 30 dies? Això vol dir que els 23 futbolistes de la “Roja” que van guanyar el mundial, van cobrar pràcticament 14 milions d’euros!! I només per arribar a la final, ja hagueren aconseguir cadascú, 120000 euros!


enguany, a diferència del que passa a la majoria de la gent, la crisi econòmica tampoc no afecta als jugadors de la “Roja”. Al contrari: per guanyar el mundial, cobraran 720000 euros!! A raó de 24000 euros cada dia del mes!!

A l’Estat espanyol (i a d’altres països del món) estem vivint un temps de crisi econòmica. Una crisi que es viu amb més dramatisme encara a Àfrica, Àsia o Amèrica del Sud. Per això, unes primes amb una quantitat d’euros tan desorbitant, és un insult per a milers i milers de ciutadans, que veuen els seus sous congelats i que han d’aprendre a viure amb un nivell infinitament més baix, que el de qualsevol jugador de futbol de la “Roja”.

Si tots hem de començar a canviar el nivell de vida que hem portat fins ara, per tal de poder fer front a la crisi econòmica, no haurien de fer també el mateix els futbolistes de la “Roja”, i la Federació Espanyola de Futbol? Quin exemple (amb unes primes tan desorbitades) poden donar uns personatges públics als nostres joves, davant el temps difícil que vivim? L’austeritat i la frugalitat en la manera de viure, s’hauria de veure en tots els ciutadans, però més encara en les persones que més sobreïxen en el món de l’esport, la política o l’espectacle. ¿Com podem exigir als milers d’espanyols que no poden arribar a finals de mes (i que viuen amb un sou molt més baix que els de la “Roja”) solidaritat i esforç per tal d’eixir de la crisi, si els qui ixen a la primera pàgina dels mitjans de comunicació no ens són un exemple d’austeritat?

Crec que les primes a la selecció espanyola, ara que tenim al davant un nou Mundial, ens haurien de fer reflexionar a tots, començant per els mateixos jugadors, de cara a afrontar amb solidaritat, racionalitat i sentit comú, la crisi econòmica.

'Falta de sensibilidad del Gobierno hacia la Comunidad Valenciana' (LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ, 04/06/2014)

Així ho deia el Sr. Alberto Fabra, Honorable President de la Generalitat del País Valencià, el passat dia 29. Després dels resultats de les eleccions europees, on el PP al Parlament Europeu ha passat de tindre 24 escons a tindre’n 16, el Sr. Fabra, ara se n’adona que hi ha una “falta de sensibilidad del Gobierno hacia la Comunidad Valenciana”!! El President, cosa més que evident, ha admès que els ciutadans valencians “no están contentos” amb l’executiu del Sr. Rajoy (i ha faltat a dir: “y con el mío”), ja que “lo han demostrado con su voto”. Mare de Déu Santíssima!!! Ara se n’adona el Sr. Fabra d’això?

Després de més d’un any i mig (8 de novembre de 2012) de les declaracions del Conseller d’Hisenda Sr. Vela, “Ya está bién, hasta aquí hemos llegado”, ara el Sr. Fabra diu que el Gobierno no té sensibilitat pel poble valencià!

El Sr. Fabra (i també el Sr. Ciscar, Castellano, Bellver i Rus), no recorden les declaracions del Conseller José Manuel Vela? El Sr. Vela deia que no aguantarien “ni un año más el modelo de financiación autonómico actual”, ja que el Sr. Vela creia (i supose que el Sr. Fabra també estaria d’acord!) que eixe model era “una injusticia estructural”. Per això afegia: “Ante situaciones injustas, hay que rebelarse”.

El Sr. Fabra no recorda que l’abril de l’any passat, ell mateix, tornava a “exigir un nuevo modelo de financiación”, per tal de tindre una “financiación justa”? I quin cas li van fer des de Madrid?

I el mes de juliol, Fabra tornava a dir que “el actual sistema de financiación necesita de la revisión y cambio urgente”. I per això, Fabra demanava a Rajoy, “arrancar el 2014 con la nueva financiación”, ja que el Consell perd 13000 milions d’euros per l’infrafinançament!! Fins i tot la CIERVAL exigia a Montoro 11000 milions per l’infrafinançament! I qui cas li van fer al Sr. Fabra des de Madrid?

 Malgrat les “exigències” del Sr. Fabra, el ministre Montoro deia que no hi hauria nou finançament autonòmic el 2014 (tal com estava pactat) sinó el 2015!! I el Sr. Antonio Bateta, secretari d’Administraciones Públicas, advertia que “no podrà cambiarse el modelo de financiación, como muy pronto, hasta el 2015”!!

Però si els valencians “no están contentos”, ¿com és que el President Fabra, ple d’eufòria, deia fa un any, referint-se al govern del Sr. Rajoy: “Tenemos un gobierno que nos escucha, que nos entiende, que está a nuestro lado para resolver nuestros problemas? ¿Com és possible que el Sr. Fabra afirmara: “No queremos ser ciudadanos de segunda. Mariano será el presidente que devolverá a la Comunidad una financiación justa y la Generalitat trabaja sin pausa y sin descanso por esta reivindicación”? I ¿de què han servit les lloances i el “para ofrendar nuevas glorias a España” de l’Honorable, al Sr. Rajoy, al míting de l’Àgora fa només uns dies?

Com deia en un article recent, davant de tot aquest embolic, no entenc res! El Sr. Fabra actua amb sentit comú quan demana un millor finançament, degut a la discriminació financera, i per això  l’exconseller Vela deia que “hasta aquí hemos llegado”. El Molt Honorable diu que hi ha una manca de “sensibilidad del Gobierno hacia la Comunidad Valenciana,” i per això afirma que els valencians “no están contentos” amb el Sr. Rajoy. Però per altra part, el Sr. Fabra ens diu que el president Rajoy “nos escucha, nos entiende” i està “a nuestro lado”.

Per què tantes mentides? El Sr. Rajoy “nos escucha, nos entiende”, o bé maltracta els valencians? El Sr. Rajoy “está a nuestro lado para resolver nuestros problemas”, o en crea de nous cada vegada més?

El Sr. Fabra que volia “arrancar el 2014 con la nueva financiación”, ara se n’adona que hi ha “una falta de sensibilidad del Gobierno hacia la Comunidad Valenciana”!!!

Si deien que no aguantarien “ni un año más el modelo de financiación actual” (i cal que tots recordem aquestes declaracions!) ja em diran què pensen fer!!!! A part del ridícul i de “decapitar” el Sr. Castellano!!

Ara no farà cap declaració l’exsecretari del PP valencià?

“A valencianos no nos gana nadie”, Sr. Fabra? “A valencianos no nos gana nadie, Sr. Castellano”?

'El decoro de la Cámara' (LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ, 30/05/2014)

La Mesa de les Corts Valencianes, encara que no amb els vots de tots els membres que la integren, ha decidit suspendre Mònica Oltra, parlamentària de Compromís, dels seus drets de diputada, durant un mes, pel fet que amb la seua actitud va atemptar al “Decoro de la Cámara”!!

La Sra. Oltra, que va ser amonestada per tres vegades pel Sr. Cotino, President de les Corts Valencianes, ha argumentat que, degut als crits dels diputats del PP, ella no va sentir el tercer avís del Sr. Juan Cotino.

Crec que cap President de les Corts pot suspendre els drets d’una diputada. Els únics que poden suspendre una diputada, són els ciutadans, si no la tornen a votar.

Però el que més m’ha sorprès d’aquesta admonició de la Mesa, ha estat l’argument que han presentat per suspendre la diputada Mònica Oltra durant un mes: ha perjudicat “El decoro de la Cámara”!!!

Els diputats del PP no atempten, amb els seus crits, al “Decoro de la Cámara”? I el Sr. Francisco Camps, amb les seus absències reiterades, no atempta al “Decoro de la Cámara”? I el Sr. Francisco Blasco, ara condemnat a 8 anys de presó, durant els mesos que ha estat imputat, no ha atemptat amb la seua actitud al “Decoro de la Cámara”? Per no parlar dels altres diputats que han estat imputats!!

No atempta al “Decoro de la Cámara”, el continu menyspreu del PP a la nostra llengua? I no atempta també al “Decoro de la Cámara”, el tancament de RTVV? O el tracte del PP als malalts dependents? O Emarsa, Brugal, Gürtel, l’aeroport de Castelló...no atempten contra el “Decoro de la Cámara”? I no es un atemptat al “Decoro de la Cámara”, l’atur que patim els valencians i l’eixida del nostre País de milers de jóvens, que han d’emigrar per buscar treball? I no és un atemptat al “Decoro de la Cámara”, el silenci dels diputats del PP, davant la decisió dels seu partit al Congrés de Diputats, de no paralitzar el projecte Castor? O no és un atemptat al “Decoro de la Cámara”, que hi hagen xiquets que no puguen fer tres àpats al dia? El “Decroro de la Cámara” queda per terra, quan s’han de fer col·lectes entre els ciutadans, per pagar medicines que nega Sanitat a malalts, com el cas d’Antonio Ruiz. S’atempta contra el “Decoro de la Cámara”, quan es rebaixa el grau de dependència a 900 malalts, com ha reconegut la Conselleria de Benestar Social (?)

I no va atemptar contra el “Decoro de la Cámara”, aquell diputat del PP que mentre parlava Mònica Oltra, anava fent soroll amb trencant aquells paperets? I no va atacar el “Decoro de la Cámara” la presidenta d’aquella comissió, que en compte de reprendre el diputat maleducat, encara va voler justificar-lo?
 

Que poc de fiar són els polítics que es tapen boca

El cardenal brasiler Claudio Hummes declarava el mes de novembre de l’any passat, que “la jerarquia ha d’ajudar la gent perquè hi haja una pressió democràtica per combatre la impunitat que alimenta la corrupció”. Per això qualificava de greu, “furtar els béns públics”.

Furtar sí que atempta al “Decoro de la Cámara”!! Però és evident que l’actitud i el treball de la diputada Mònica Oltra no atempta contra el “Decoro de la Cámara”. Al contrari, fa que les Corts Valencianes treballen per la dignitat i pel benestar dels valencians!!

Els membres de la Mesa que han suspès la diputada Mònica Oltra per “atemptar” contra el “Decoro de la Cámara”, haurien de reflexionar sobre aquest diàleg entre Diógenes i Aristip: “Una nit que Diógenes estava sopant un plat de llentilles, el també filòsof Aristip, que vivia confortablement a base d’adular el rei, li digué: Si aprengueres a ser submís al rei, no hauries de menjar aquestes llentilles tan fastigoses. Però Diógenes li contestà: Si hagueres aprés a menjar llentilles, no hauries d’adular el rei”.

“Ante situaciones injustas, hay que rebelarse” (VILAWEB/ONTINYENT, 01/06/2014

Així ho deia el 8 de novembre de 2012 el Sr. José Manuel Vela, Conseller d’Hisenda. Les seues paraules eren: “Ya está bién, hasta aquí hemos llegado”. I per això, deia que el govern valencià no aguantarà “ni un año más el modelo de financiación autonómico actual”!! El Conseller denunciava que eixe model era “una injusticia estructural”, i afegia: “Ante situaciones injustas, hay que rebelarse”.

I ara, el President Alberto Fabra, després de més d’un any i mig de les declaracions del Conseller Vela, i després de les eleccions europees, diu que els ciutadans valencians “no están contentos” amb l’executiu del Sr. Rajoy, i “lo han demostrado con su voto”. I és que malgrat que la Sra. Cospedal ha considerat “buena noticia” el resultat del PP, aquest partit ha passat de tindre 24 escons al Parlament Europeu, a tindre’n 16. I si la Sra. Cospedal està contenta amb els resultats, després de perdre més de 2,5 milions de vots...

I és que la discriminació que patim els valencians, ja ve de lluny. L’abril de l’any passat, el President Fabra tornava a “exigir un nuevo modelo de financiación”, per tal de tindre una “financiación justa” (Levante 8 .04.13).

I el mes de juliol, Fabra tornava a dir que “el actual sistema de financiación necesita de la revisión y cambio urgente” (Levante 30.7.13). I per això, Fabra demanava a Rajoy, “arrancar el 2014 con la nueva financiación”, ja que el Consell perd 13000 milions d’euros! per l’infrafinançament!! D’ací que la CIERVAL exigia a Montoro 11000 milions per l’infrafinançament!

 I és que tots sabem quines han estat les intencions del ministre Montoro: no hi haurà nou finançament autonòmic el 2014 (tal com estava pactat) sinó el 2015!! I així ho deia el Sr. Antonio Bateta, secretari d’Administraciones Públicas, advertint que “no podrà cambiarse el modelo de financiación, como muy pronto, hasta el 2015”!!

                 Ara se n'adona el Molt Honorable de la falta de sensibilidad del Gobierno

D’aquesta manera, el Sr. Rajoy deixa en una gran indefensió els governs autonòmics, sobretot, aquells que aporten més del que reben, com el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears! I per això ara el Sr. Fabra se n’adona (?) que els ciutadans valencians  “no están contentos”!!

Però si els valencians “no están contentos”, com és que no fa gaire, el President Fabra, ple d’eufòria, deia, fa només un any, referint-se al govern del Sr. Rajoy: “Tenemos un gobierno que nos escucha, que nos entiende, que está a nuestro lado para resolver nuestros problemas. No queremos ser ciudadanos de segunda. Mariano será el presidente que devolverá a la Comunidad una financiación justa y la Generalitat trabaja sin pausa y sin descanso por esta reivindicación”. (Levante 26 de maig de 2013)

Per acabar-ho d’arreglar, el Sr. Serafín Castellano deia: “Todas las medidas que adopta Alberto, parten del sentido común”!! (Levante 25 de maig 2013)

Davant de tot aquest embolic, no entenc res! El Sr. Fabra actua amb sentit comú quan demana un millor finançament, degut a la discriminació financera, i per això  l’exconseller Vela deia que “hasta aquí hemos llegado”. Però per altra part, el presidente Rajoy “nos escucha, nos entiende” i està “a nuestro lado”. Però al mateix temps, el Sr. Montoro diu que de nou finançament, res de res!

Per què tants enganys? Que diguen la veritat el Sr. Fabra i el Sr. Castellano!! I si no estan d’acord amb el Sr. Rajoy, que “nos escucha, nos entiende, que está a nuestro lado para resolver nuestros problemas”, que diguen prou!! Perquè ja fa més d’un any i mig de les declaracions del Sr. Vela.