Volen acabar amb la llibertat d’expressió i amb el País!, (La Veu del País Valencià, 29/01/2014)

Asfixiar la llibertat d’expressió, acabar amb ella!! Això és el que està fent el PP al País Valencià, amb la connivència del Govern de Madrid. I ofegar la llibertat d’expressió, no és sinó ofegar la llibertat d’un poble.

Primer va ser la clausura dels repetidors de TV3, després RTVV silenciada i finalment la fi de les emissions de Catalunya Ràdio. El Govern de la Generalitat està construint un País mut, un País sense llengua, un País amb una mordassa, un País emmordassat!!

Al pas que anem, tornaran a multar-nos per parlar valencià, com varen multar Joaquim Rivera

El ministre Soria ha declarat que la fi de les emissions de Catalunya Ràdio ha estat degut a que eren il·legals! I no és il·legal l’atur? I no és il·legal la corrupció? I no és il·legal el suborn? I no és il·legal el que el Govern Valencià està fent amb els malalts dependents? I no és il·legal el menyspreu que el President valencià fa a la nostra llengua, malgrat la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià? I no és il·legal l’ús que fa el Govern de la Generalitat de la Constitució, que exigeix el respecte a les llengües oficials? No és il·legal el que s’ha fet amb EMARSA, BRUGAL o Coperació? Per què no acaben amb l’atur tan ràpidament com han acabat amb els repetidors de TV3, RTVV i Catalunya Ràdio? Per què no acaben amb la corrupció?

Només cal eixir al carrer per vore que tenim un País on la nostra llengua és marginada per l’alcaldessa de València i per la d’Alacant, pel President Fabra i per la majoria de Consellers!! Només cal anar als col·legis per vore com són eliminades les línies en valencià! Només cal fixar-nos com tallen d’arrel qualsevol actitud discordant amb el pensament únic imperant al Palau de la Generalitat!!

                              Un ministre que margina la nostra llengua

El Sr. Ciscar, vicepresident de la Generalitat, deia el passat 24 de gener, després de la clausura de Catalunya Ràdio, que “el Gobierno Valenciano no está en contra de las emisiones de radio, dentro de los cauces legales”. Està en contra a “que se haga un uso ilegal de determinadas instalaciones”. Però el despropòsit va ser encara més gran, quan afegí: “Radios en lengua valenciana solo pueden estar dentro de la Comunidad, que es donde se habla valenciano”!!! Però si són ells els qui han tancat Canal 9 i Nou!!!

Davant l’existència de 300 ràdios pirates, que la Generalitat no ha clausurat, el Sr. Ciscar  deia que “se estan tramitando muchos expedientes”, per tancar aquestes ràdios, però com que són processos amb molts tràmits, “llevan un tiempo”!! Tant que s’han afanyat a tancar Catalunya Ràdio, i per a les altres, fa falta “tiempo”!!! Finalment digué que la reciprocitat amb Catalunya, per poder vore TV3 els valencians, “es difícil”. Si ells han tancat RTVV, com pot haver reciprocitat? I a més, com era d’esperar en la reciprocitat, “no se ha buscado ninguna salida a esta cuestión”. Ni s’ha buscat la “salida a esta cuestión”, ni la volen buscar!!

Un país sense mitjans de comunicació en la llengua pròpia, és un país destinat a l’extermini! I això és el que pretén, amb una tàctica ben estudiada i ben planificada, el govern del Sr. Rajoy i la FAES, ajudats pels seus acòlits “regionales”, Alberto Fabra i José Ramón Bauzá!!

Asfixiar la llibertat d’expressió com està fent el PP, no és sinó atacar la llibertat d’un poble! I és que els qui no volen que pensem, que parlem i que escriguem en valencià, són els mateixos que no volen que pensem, que parlem i que escriguem!

Ells saben que no hi ha una manera més eficient d’acabar amb un poble, que silenciant la veu i la llengua d’aquest poble!! Arraconant la nostra llengua, seran capaços algun dia d’arribar a prohibir que parlem valencià?

Volen acabar amb el valencià, acabant amb els repetidors de TV3 i de les emissions de Catalunya Radio i de RTVV, de la mateixa manera que també volen acabar amb ACPV i Eliseu Climent o amb les víctimes de l’accident del Metro, amb els mestres, amb els malalts dependents.....

                                        La bandera del Para ofrendar

L’11 d’agost de 1937, Antoni Rovira i Virgili escrivia al diari La Humanitat, un article en el qual reclamava “Plena llibertat i plena dignitat per al nostre idioma. El nostre idioma és el senyal de la nostra nació, l’instrument de la nostra cultura, l’expressió de la nostra ànima, la clau de la nostra llibertat. Sense l’idioma català no existiria Catalunya. I tenint l’idioma, existiria Catalunya sempre, ni que no tingués res més. Dins de la República i enmig de la Revolució, en la pau i en la guerra, ha d’ésser mantingut aquest gran dret humà i nacional de respectar i fer respectar la sobirania de la llengua pròpia a la terra pròpia. Tal és el primer article de les nostres reivindicacions d’homes i de catalans”.

Com que el desig de Rovira i Virgili el coneixen a Madrid, per això intenten destruir la nostra llengua!!

Amb aquest panorama, algú troba estrany que una bona part dels ciutadans de Catalunya, estiga a favor de la independència?

“Pernoctar en hoteles por 100 euros es un tema menor” (EL PAÍS, 27/01/2014)

Que li ho pregunten a una persona que té un malalt dependent, i que està esperant l’ajuda econòmica promesa i que no arriba

Això ens diuen, sense immutar-se, des del Palau de la Generalitat!! Tenen la indecència de voler justificar el que és injustificable!! Volen fer-nos creure que gastar-se 100 euros en una nit és normal! Que li ho pregunten a un pensionista si això és normal!! Que li ho pregunten a una persona que té un malalt dependent, i que està esperant l’ajuda econòmica promesa i que no arriba!! Que li ho pregunten a un jove que no té treball i ha d’estirar els euros al màxim!!!

Volen justificar la despesa de 100 euros en una nit, perquè, com ens diuen, “la factura de los hoteles son en el ejercicio de los funciones de un alto cargo”!!!! No poden ser més immorals!!

El mencionat “alto cargo” que es gasta 100 euros en un hotel, cobra 800 o 900 euros al mes? És per això no es pot pagar la "pernoctación"? Com és possible que se’ns burlen d’aquesta manera? Com és possible que, sabent com saben les dificultats que passa tanta gent, ells vagen gastant sense mesura? Com és possible que, veient com hauran vist persones buscant menjar en un contenidor, ells no tinguen cap escrúpol en gastar uns diners que paguem tots els valencians?

Ens diuen, com qui no vol la cosa, que els 100 euros gastats en una nit, “es un tema menor”!! Si això és un tema “menor”, que arribaran a gastar-se quan siga “un tema mayor”? És possible tanta insensibilitat, precisament en persones que haurien de donar exemple d’austeritat? És possible que es gasten tan fàcilment els diners que no són seus, sense cap mena de mirament!

Moltes persones cobren en un mes, el que “un alto cargo” es gasta en 8 nits d’hotel, a 100 euros per nit!! O en set nits!! Però a ells els és igual!! Si ho pagaren de la seua butxaca, segur que buscarien hotels més econòmics!!

És una immoralitat que “un alto cargo” es gaste 100 euros dels valencians, perquè puga descansar! Perquè de cansats, ja ho estan, ja!!! Des del 19 de desembre que els diputats estan de vacances !!! I és que el PP ha rebutjat les peticions perquè es tornen a reunir les Corts, la qual cosa vol dir que encara s’allargaran dues setmanes més, unes vacances que començaren el 19 de desembre!! No és això també una immoralitat i una indecència, quan ens demanen als valencians que aguantem les dificultats de la crisi?

El setembre del 2012 es reunia a Xàbia el “sector cristiano” del PP, per fer unes jornades sobre Responsabilidad social en política. Gastar-se 100 euros en una nit d’hotel és de “responsabilidad política”?. Allargar les vacances de Nadal a les Corts Valencianes, i tindre un mínim de cinc setmanes lliures, és “responsabilidad política”?

Els diputats que es neguen a tornar a les Corts i “un alto cargo”, o dos, o tres, o....que es gasten 100 euros en una nit d’hotel, haurien de sentir les paraules de denúncia de Jesús: “Guardeu-vos dels escribes. Els agrada passejar-se amb llargues vestidures, ser saludats a les places i ocupar els primers llocs als convits”, però “devoren els béns de les viudes” (Mc 12:38-39).

I és que els diputats que no han acceptat la petició de tornar-se reunir a les Corts i els qui van pels hotels presumint que són un “alto cargo”, no tenen ni escrúpols ni consciència!!

Medicina i gènere (La Veu del País Valencià, 27/01/2014)

El pròxim dimarts dia 4 tindrà lloc la presentació del llibre, Medicina i gènere. La incorporació de la dona a la medicina, obra del Dr. Ramon Trullenque Peris. L’acte, presentat per Antoni Signes, se celebrarà a l’Aula Magna de la Universitat de València,  al carrer Universitat 2, a les 19.30, i comptarà amb la participació del professor Josep Lluís Barona, catedràtic d’Història de la Medicina, la periodista Rosa Solbes, membre del Consell Assessor de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València i del Dr. Ramon Trullenque, autor del llibre.

El Dr. Ramon Trullenque

El llibre Medicina i gènere. La incorporació de la dona a la medicina, és una obra que l’evolució de la societat demanava, degut a la presència de la dona al camp sanitari.

Són i han estat les dones, les que al llarg de la història s’han dedicat, a la llar, a la cura dels malalts i dels ancians, encara que desgraciadament, van ser apartades de les cures professionals i mèdiques, degut sobretot a la marginació que van estar sotmeses fins fa ben poc. 

A partir de l’Arxiu de la Universitat de València, el Dr. Trullenque ha revisat l’evolució que han fet les dones, fins a integrar-se plenament a la Medicina. El llibre també analitza  el procés de formació dels metges durant els darrers anys, basant-se en l’Arxiu de la Facultat de Medicina i en les enquestes que el Dr. Trullenque ha fet a metges i a estudiants de Medicina. És important l’apartat dedicat als coneixements que han d’adquirir els facultatius i a les aptituds i actituds que han de tindre els metges.

El Dr. Trullenque, membre de la Tertúlia dels Dilluns i amic de mon pare, dóna també una visió de futur de la Medicina, “massa tecnificada i deshumanitzada, com destaca l’amic Ramon Trullenque.

El Dt. Trullenque Peris fill de metge del poble i d’una dona de família de llauradors, va nàixer a Carlet el 1938, i va anar a l’escola Pública. De son pare va aprendre l’amor i la dedicació als malalts, la importància de l’estudi i de la formació contínua i de sa mare, l’esperit de treball i els valors morals. Ramon Trullenque ha dedicat tota la seua vida a la Medicina i a la formació de metges. Després de la seua jubilació, Trullenque va fer la llicenciatura d’Història, la qual cosa li va permetre estar en contacte amb els jóvens universitaris. Com a fruit de la seua dedicació a la Medicinà, apareix ara aquest llibre del Dr. Ramon Trullenque, una obra de gran interès, no únicament per als professionals de la sanitat, sinó també per a tots aquells que volen conèixer el paper de la dona al món de la sanitat.     

Sant Vicent màrtir (LEVANTE-EMV, 22/01/2014)

Patró de l’arxidiòcesi i de la ciutat de València i també de Guadassuar, Corbera i Benimàmet, Sant Vicent va nàixer a finals del segle III a Osca. Els seus pares ja eren cristians i ell estudià a Saragossa amb el bisbe Valeri, que l’ordenà diaca. Vicent es preocupà dels pobres i dels orfes i també excel·lí en la predicació. Va ser amb la persecució de Dioclecià, el 303, quan el bisbe Valeri i el seu diaca Vicent van ser empresonats i posteriorment desterrats a València. Vicent, que defensà públicament la seua fe davant les acusacions del jutge, va ser turmentat, i morí l 22 de gener de 304. 

Són moltes les versions del martiri de Sant Vicent, com el poltre, per desconjuntar els seus membres. També va ser lligat a una creu en forma d’aspa i més tard el cremaren viu en unes graelles. Però com que el sant diaca no va morir, el tancaren en un calabós que tenia un llit ple de trossos trencats de ceràmica. Però el llit dolorós es transformà en un llit de flors. En morir Sant Vicent, el seu cos va ser abandonat en un lloc solitari, per tal que les bèsties el devoraren. Però un corb negre defensà el cos del màrtir. Finalment, les despulles del sant diaca foren lligades a una pedra, com una mola de molí i van ser llançades al mar. Però la pedra, en compte de tirar el cos del màrtir avall, va flotar, portant el cos de Sant Vicent a la platja de Cullera, on va ser recollit per un grup de cristians, que li donaren sepultura.

Són tres els sermons (274, 275 i 276) que Sant Agustí va dedicar al patró de València, ja que la fama del diaca arribà fins al nord d’Àfrica. El seu martiri va ser recollit en les “Actes del martiri de Sant Vicent, diaca de Saragossa, sota Dioclecià”. També Sant Lleó el Gran i Sant Just d’Urgell van escriure sermons lloant el sant. I el poeta Prudenci, li dedicà l’Himne V del seu Peristéfanon.

València edificà un església al lloc del seu martiri, al davant de la roca, a les portes de la ciutat, i que és el que coneguem com a Sant Vicent de la Roqueta, bressol del cristianisme valencià. Aquesta església, actualment es troba en una situació lamentable, per la deixadesa de l’Ajuntament de València, que s’ompli la boca parlant de “valenciania” i de defendre “las señas de identidad”, però deixa abandonat el nostre patrimoni cultural!!

La devoció a Sant Vicent es va estendre ràpidament per Europa, degut a la dispersió de les seues relíquies. A València, ja el segle XII hi ha documentació del cos del sant que es trobava a la ciutat, ja que el bisbe de València, Jeroni de Perigord, sobre el 1102, s’emportà el braç del màrtir en un viatge a Terra Santa. Però en morir a Bari, el braç de Sant Vicent es quedà en aquesta ciutat italiana, que el 1970 el va retornar a la Seu valenciana.

Sant Vicent màrtir ens és model de fermesa en la fe, ja que no va dubtar a donar la seua vida per Jesucrist! Que el sant diaca siga font de benedicció per a tots els cristians de l’arxidiòcesi de València, perquè visquem amb fidelitat a Jesús.

Sant Francesc de Sales (LEVANTE-EMV, 24/01/2014)

Francesc va nàixer el 21 d´agost de 1567 al castell de Thorens, al ducat de Saboia. Primogènit d´una família noble, ja des de menut pensà consagrar-se a Déu.

Estudià a País amb els jesuïtes i posteriorment a la Universitat de Pàdua, on es graduà en Dret Canònic i en Dret Civil. Amb una excel·lent formació filosòfica, teològica i jurídica, Francesc va ser ordenat prevere el 18 de desembre de 1593.

Va ser un eminent predicador, amb una oratòria senzilla i alhora, transparent. Sol·lícit pels pobres, s´enfrontà al protestantisme que havia arrelat a la província de Chablais, que formava part de la diòcesi. Francesc es va oferir com a missioner, per predicar en aquesta zona que havia abandonat el catolicisme. Com que la gent no anava a escoltar-lo, tingué la idea de redactar uns fulls que després repartia casa per casa. Van ser les cèlebres Controvèrsies, un exemple de periodisme catòlic. És per això, que Sant Francesc de Sales va ser proclamat patró dels periodistes.

El 8 de desembre de 1603, Francesc va ser consagrat bisbe a l´església de Thorens, on havia estat batejat. Va ser el representant més eminent de la reforma pastoral que es va fer a França al segle XVII.

Bisbe de Ginebra, el bisbe Francesc de Sales ideà les catequesis destinades principalment als infants. Però degut a la seua claredat i senzillesa, aquestes atreien també els adults.

Entre les seues obres més importants, tenim el Tractat de Teologia, Introducció a la vida devota, Tractat de l´amor de Déu i les nombroses cartes i sermons que escrigué

Una altra missió important de Sant Francesc de Sales, va ser la de fundador. El bisbe Francesc, el 6 de gener de 1610, va fundar de l´Orde de la Visitació.

Francesc de Sales va morir el 28 de desembre de 1622 i va ser canonitzat el 1665. Posteriorment, el 1877 va ser proclamat Doctor de l´Església. 

El 26 de gener de 1923, el papa Pius XI, amb l´encíclica Rerum Omnium, va proclamar Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes, pel fet de ser clar i intel·ligible en els seus escrits. 

El periodista Josep Collelldemont escrigué aquesta pregària a Sant Francesc de Sales, que trobe tan apropiada: "Allibereu-nos, gloriós sant, de caure en mans de grups de pressió que ens vulguen utilitzar per a interessos particulars. Doneu-nos als professionals, una seriositat en la nostra faena, que ens porte a ser fidels a la informació. I traieu-nos aquesta mala fama que tenim de gent perillosa i perversa, de la qual cal allunyar-se com del dimoni. Amén".

Que Sant Francesc de Sales siga la protecció dels periodistes de Levante, perquè fidels al seu noble treball d´informar, vagen obrint horitzons de llibertat. Com deia el papa als treballadors de la RAI, i que serveix per als de LEVANTE, "heu de posar confiança i esperança en el treball", per fer "cultura i informació".

I que els bons professionals que formaven part de RTVV continuen treballant per fer possible, en un futur pròxim, una informació plural, independent, de qualitat i en valencià

La Beata Inés de Benigànim (LEVANTE-EMV, 22/01/2014)

Josefa Teresa Albinyana Gomar va nàixer el 9 de febrer de 1625 al carrer de Sant Miquel de Benigànim, al si d’una família humil. Va ser batejada el mateix dia del seu naixement, a l’església de la Puríssima Sang.

A la mort de son pare va començar a treballar de criada, a casa d’un familiar. Jove piadosa i d’un gran cor, i com a dona de la Vall d’Albaida, parlava només valencià, com diuen els seus biògrafs, ja “que otra lengua no sabía ni supo nunca”. 

Ella desitjava ser monja, encara que no va rebre l’ajuda del seu confessor, que la tractava com “la tonta del poble”. Un dia, llavant uns bolquers, va tindre una visió on va vore Jesús, que li preguntà si volia ser la seua esposa. 

Com que el convent més pròxim era el de les agustines descalces de Benigànim, fundat per l’arquebisbe Joan de Ribera el 1611, la Beata demanà allí el seu ingrés. Les monges no l’acceptaren en un primer moment, pel fet de ser molt senzilla, encara que ella creia que era degut a que no podia pagar-se el dot. Però amb perseverança, esperant i insistint, finalment va ser admesa com a germana llega, dedicada al treball manual. 

La Beata entrà al convent el 25 d’octubre de 1643, on va viure durant 53 anys, fins a la seua mort. La vestició de l’hàbit va tindre lloc el 26 de juny de 1644 i la professió, el 27 d’agost de l’any següent.

Josefa Teresa va rebre el nom d’Agnès, en record de la màrtir anomenada així, degut a la seua senzillesa i innocència infantil. La Beata veia el convent com la casa on Déu vivia. Alegre i agraïda, era capaç de ballar al Cor, quan les monges cantaven el Te Deum. 

La Beata es va caracteritzar per les visions i per diversos miracles, com quan va traure del fons del pou la clau del rebost, amb un ham fet amb una agulla. 

La Beata va ser, com a germana llega, l’ajudant de la cuina del convent i d’altres serveis humils. Malgrat els seus miracles, la Beata no perdia la senzillesa de vida. 

El juliol de 1693, durant la Segona Germania, foren allistats 200 hòmens de Benigànim, per tal de defendre els seus drets, davant les tropes reials. Els 200 hòmens passaren pel convent per encomanar-se a la Beata, que durant tot el dia i la nit estigué pregant per ells, fins que tornaren tots, en bona salut.

La Beata va morir el 21 de gener de 1696 i el seu cos va ser exposat més de tres dies, perquè la gent el poguera venerar. La Beata va ser beatificada pel papa Lleó XIII, el 26 de febrer de 1888.

A més de la festa a Benigànim, Andilla també té dedicada una ermita a la Beata.

Benigànim celebra cada any la festa de la Beata el 21 de gener, en l’aniversari de la seua mort, amb la foguera, que s’encén la nit abans i abans el novenari, que comença el dia 12. També són tradicionals els miracles de la Beata, representats pels veïns del poble.

Que la Beata Inés, siga la benedicció de Benigànim i faça que, igual com ella va parlar sempre en valencià, l’Església del nostre País, valore i utilitze la llengua que va fer servir sempre la Beata Agnès de Benigànim.

El Surestespañol (VILAWEB(ONTINYENT, 23/01/2014)

Després que el PP (que es diu valencià) obligara ACPV a clausurar els repetidors de TV3, després que el PP tancara RTVV i després que obligara també a tancar les emissions de Catalunya Ràdio, el PP que es diu valencià crearà una autèntica Región del Surestesespañol, dissoldrà el Consell de la Generalitat del País Valencià i recuperarà els governs civils. El sr. Alberto Fabra serà el Gobernador civil de Castelló, el sr. Rus, el de València i el sr. Ciscar (que no Císcar) el de d’Alacant.

 

Evidentment, el PP valencià dissoldrà les Cortes Valencianas, i vindran a València, dos dies cada setmana, els diputados de la Asamblea de Madrid, que ens governaran com cal.

El Surestespañol estarà format per les províncies de Castelló, València, Alacant, Múrcia i Albacete, i tindrà com a llengua oficial el panocho i també el JDDLEDDI o Jerga Dialectal del Levante Español Derivada del Íbero.

                                                 La nova bandera del Surestespañol

El PP valencià anul·larà el patronatge de Sant Vicent Ferrer sobre el País Valencià i posarà de patró San Isidro Labrador.

 

El PP clausurarà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la substituirà per l’Academia Castellana del Oso y el Madroño. I el Consell Valencià de Cultura, per la comissió Castellana del Rey de Bastos. No cal dir que el PP tancarà també les universitats del País Valencià, nius de rojos i de catalanistes, i canviarà la data del Nou d’Octubre per la del Dos de Mayo.

 

El PP valencià 'recuperarà' els noms tan valencians de Puebla del Duc (o del Duque?), Valencia del Cid, Onteniente, San Mateo, Villanueva de Castellón, Alcoy, Torrente, Benejama, Alberique, Castellón de la Plana (o de la Llanura?) i molts altres, així com el nom del riu Júcar i el campanar de la catedral de València, el Miguelete. El campanar de Castelló serà el Soltero.

 

El sr. Joaquim Puig s’haurà de dir Joaquín Colina i el sr. Enric Morera, Enrique Madroño, ja que Morera, és massa català. El sr. Rus hauria de canviar de nom per sr. Ruso, però com que aquest és un nom massa revolucionari, es dirà sr. Espanyol. El sr. Serafín Castellano, evidentment conservarà el seu cognom, però el sr. Fabra i el sr. Camps es diran sr. Fibra i sr. Campos. La Consellera M. José Català passarà a dir-se, M. José Madrid.

 

El PP valencià posarà la Guardia Civil als carrers i a les places per a vigilar els valencians, i corregir-los i multar-los si se’ls escapa alguna paraula en la 'lengua regional', que s’ha d’anar extingint ràpidament! I també posarà la Guardia Civil a casa del professor Joan Francesc Mira, per a evitar que puga influir perniciosament en els valencians.

El PP valencià també repintarà, no amb blau, sinó directament amb l’espanyola, totes les senyeres que hi ha al Palau de la Generalitat, a l’Estació del Nord, a la Seu de València i al Mercat Central. I cremarà el Penó de la Conquesta.

No els detindran, però sí que seran retinguts els srs. Joaquim Puig i Enric Morera i la sra. Marga Sanz. Serà exiliat del Surestespañol el sr. Eliseu Climent i s’embargarà el Centre Octubre de Cultura Contemporània, per fer-hi una escola de xotis. 

Als carrers i a les places del País Valencià sonaran constantment, amb uns potents altaveus, marchas militares i la sarsuela madrilenya 'Agua, azucarillos y aguardiente'.

Per altra part, se substituirà la dansà pel xotis, que serà el baile regional del Surestespañol.

La Constitución modificarà l’article 3.2, que quedarà així: 'Las demás lenguas españolas se podran usar en el ámbito familiar y con caràcter folclórico'.

Els periodistes (que no siguen amics) seran expulsats del Surestespañol i el diari electrònic Vilaweb, haurà de passar per censura.

 

Els trinquets de pilota seran convertits en pistes de pàdel, per honorar el gran líder, sr. Ànsar. I a les biblioteques s’eliminaran els llibres de Fuster, Sanchis Guarner, Enric Valor, Vicent Andrés Estellés, Carles Salvador, Ferrer Pastor, Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi i Joanot Martorell, que passaran a ser obres prohibides.

La paella, obligatòriament haurà de portar com a ingredient bàsic els callos madrileños.

Es farà un mur de 5 metres d’alt a la zona del riu Sénia, per tal d’evitar influències pernicioses del nord. Però les zones de contacte amb Terol, Conca, Albacete i Múrcia estaran obertes sense cap mena de restricció. També es posarà un filtre per evitar que internet entre al Surestespañol. 

Així es crearà la nova Región del Surestespañol, que cada dia ofrenarà nuevas glorias a España.

Als únics llocs que el PP valencià no haurà d’enviar la Guardia Civil, ni tindre cap preocupació, serà a les parròquies valencianes, perquè (amb alguna excepció) des de fa segles, els capellans valencians estan desvalencianitzant el País i espanyolitzant-lo de nord a sud.