Homilia del Segon Diumenge de Nadal, pronunciada a la Missa Conventual de l'Abadia

Text de l'Evangeli (Jn 1,1-18): Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ell estava amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l'existència, i res no hi ha vingut sense ell. En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. 

Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni. Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era present en el món, que per ell ha vingut a l'existència, i el món no l'ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu. No han nascut per descendència de sang, ni d'un desig carnal, ni d'un voler humà, sinó de Déu mateix. 

El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat. Joan dóna testimoni d'ell quan proclama: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia. La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist. A Déu, ningú no l'ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.

Cada Nadal, germanes i germans, celebrem d’una manera particular l’amor de Déu manifestat, revelat, en l’Infant del pessebre. Cada Nadal, com ens ha dit el papa Francesc, celebrem “el trobament amb Jesús i el trobament de Déu amb el seu poble” (Entrevista al diari La Stampa. 15 desembre 2013) Un Déu que s’ha fet home i que “visqué entre nosaltres” (Jo 1:14). Un Déu que s’ha fet un de nosaltres, per tal de compartir així la nostra vida.

El Nadal, germanes i germans, ens ha d’ajudar a mantenir viva la flama de l’esperança, malgrat tot! I a fer que l’Església, abans que una institució, sigui una abraçada fraterna de misericòrdia i de comunió, i un lloc de perdó i de festa.

El Nadal, germanes i germans, ens ha de fer a tots els cristians, contemplatius de l’amor en el silenci orant, perquè així, amb la pregària i l’acolliment, l’Església esdevingui una trobada de fe, fraterna i joiosa.

El Nadal ens ha de fer testimonis d’alegria, de servei i de senzillesa, característiques d’aquells homes i dones que cerquen Déu, un Déu que trobem en la intimitat del cor, allí on hi germina la llavor de l’amor i de l’esperança.

El Nadal ha de fer possible que la soledat es transforma en comunió, les ofenses en perdó i la discòrdia en diàleg. Així, amb el silenci, el treball i la pregària, descobrirem que acollir és molt més que escoltar i que enmig de les presses i de la incomunicació, podem crear espais per a humanitzar el món.   

El Nadal ens ha de fer veure que, canviar aquest món és possible i que el Regne somiat és una utopia, sí; per una utopia que podem fer realitat.

El Nadal ha de fer que les nostres comunitats cristianes, lluny de tancar-se en elles mateixes, obrin horitzons d’esperança i de pau, ja que l’Infant del pessebre, el Déu-amb-nosaltres ens fa descobrir que amb la pregària esdevenim fa forts en la debilitat i generosos en la pobresa.

El Nadal ens ha de portar a viure amb un somriure al rostre, mentre neix en els nostres cors, sentiments i actituds d’alegria i de pau.

El Nadal ens ha de fer dejunar del consumisme, tan estès en el nostre món i ha de fer de nosaltres homes i dones que creuen en el perdó i en la fraternitat, en l’esperança i en l’ésser humà.

El Nadal, germanes i germans, ens ha d’ajudar a fer de l’Església un espai obert a tots aquells que compartim la pregària i la reflexió, el diàleg i el perdó, el compromís i la lluita per la justícia. I també, un espai obert als allunyats de la fe, per acollir-los amb afecte i estimació.

El Nadal ens ha de fer germans els uns dels altres i artesans de pau i d’esperança, per així, construir una Església que sigui una llar oberta a tothom, espai de proximitat, de comprensió i de comunió, d’alegria i de consol.

El Nadal ens ha d’ajudar a mantenir encesa la flama de l’esperança, enmig d’un món desesperançat i cansat.

El Nadal, com ens diu el papa Francesc, “ens parla de tendresa i d’esperança”, perquè “Déu és amb nosaltres”. Perquè “Déu es fia de nosaltres” (Homilia del papa a Santa Marta. 19 desembre 2013 )

El Nadal és el temps per descobrir el Déu-amb-nosaltres, en la gent sense pàtria i sense família, en les persones que ploren, en tots aquells que han perdut l’esperança, en els qui mai no s’han sentit estimats, ens els ancians que viuen sols, ens els qui treballen per la llibertat i per la justícia i en tots els qui sofreixen.

Nadal és també temps d’encontre i de trobada, per desfer recels i malentesos. És així com ho va viure a Terra Santa el papa Pau VIè, avui fa 50 anys, com a pelegrí de pau i de reconciliació.

Germanes i germans, només viurem realment el Nadal, si el celebrem oberts als signes dels temps, oberts al món i a totes les seves inquietuds. Perquè allò de sagrat, de meravellós, de diví, ha entrat en l’espessor del nostre món. I així s’ha fet el Nadal!

Veient l’Infant, intuïm ja que el pessebre fa olor de benaurances. Per això només podrem celebrar el Nadal, acostant-nos al Nen Déu amb un cor pobre, humil, senzill, lliure, perquè com deia Joseph Jaubert, “per apropar-se a Déu, no cal ser ni savi ni filòsof, sinó nen o com a molt, poeta”.

La Paraula s’ha fet carn, i tots nosaltres estem cridats a ser veu d’aquesta Paraula!!

Germanes i germans, Déu ha visitat el seu poble. Déu s’ha fet un de nosaltres. Tant de bo sapiguem descobrir-lo en tots aquells que se’ns apropin.     

Homilia Diumenge II després de Nadal (5 de gener de 2014)

Benassal, 775 anys (LEVANTE-EMV, 06/01/2014)

Benassal, a l´Alt Maestrat, celebra el dia 3 els 775è aniversari de la seua carta de població, atorgada per Balasc d´Alagó a Berenguer de Carratalà, el 3 de gener de 1239.

És l´Arxiu Municipal d´aquesta vila, que conté el pergamí original amb el «segell penjant», com ho recull el professor Pere-Enric Barreda, al seu llibre «Les Cartes de Població del Maestrat», obra editada pel Centre d´Estudis del Maestrat. Aquest interessant treball del professor Barreda, agrupa diverses cartes de població d´aquesta comarca septentrional del nostre País, des d´Albocàsser a Benafigos, Peníscola o Tírig. 

La traducció al valencià de la carta de poblament de Benassal, del mossèn valencià Joaquim Garcia Girona i de Barreda, ens permet fer-nos càrrec de la situació de Benassal al segle XIII i de la fundació de la vila. Així, «nós, Balasc d´Alagó, amb la present escriptura per sempre valedora, us donem per poblar a vós, Berenguer de Carratalà, una heretat nostra que és en terme de Culla, que es diu Benassal». La carta especifica que Berenguer de Carratalà i els seus successors, reben «molins, molinars i llocs aptes per a fer molins amb totes les dites coses». Els pobladors i habitants i «successors vostres, sigueu poblats a Benassal segons els bons furs, usos i costums de Saragossa», per tal de poder ser «francs, lliures i immunes a tot mal ús, fur i costum, i aliens per complet a tot altre servei no degut». Balasc d´Alagó prometia «en fe de Déu i amb la nostra lleialtat», que si els repobladors eren «bons i fidels i lleials vassalls nostres», serien «custodiats, defensats i mantinguts». Així ho establia Balasc d´Alagó, per «aquesta carta confirmada per la garantia del nostre segell penjant». Per la seua part, Berenguer Carratalà, «per mi i per tots els pobladors i habitants de dit lloc i per tots els nostres successors, prometem i concordem de bona fe i sense engany que serem bons i fidels i lleials vassalls en tot a vós, en Belasc d´Alagó i als vostres successors». En presència de diversos testimonis, com Romeu, capellà de Morella o Alegre, justícia de Morella, va ser «Feta la carta el dia 3 del mes de gener de l´any 1239», el dia 3 féu 775 anys. Benassal ha estat una vila molt lligada a la meua infància, degut a que durant l´estiu, acostumava a passar uns dies, amb els meus pares i les meues germanes, en aquest poble de l´Alt Maestrat, amb gent noble i oberta, que acollia aquella família que venia de la Ribera Alta. Recorde que mon pare ens parlava de Carles Salvador, mestre de Benassal de 1916 a 1934, capdavanter en la recuperació de la nostra llengua.

                                                                 Benassal (Alt Maestrat)

És per això que en aquesta vila hi ha, des del 2002, la Fundació Carles Salvador, que custodia el llegat del mestre de Benassal. Els 775 anys d´història de Benassal, des de la seua Carta de Població, ens parlen d´una llarg camí, de dones i d´hòmens que al llarg de la història, han estat fidels als principis fundacionals d´aquesta vila de l´Alt Maestrat, que el passat divendres va celebrar la seua data fundacional.

Carta als Reis d'Orient (VILAWEB/ONTINYENT, 05/01/2013)

Benvolguts Reis: l’inici d’un altre any sempre ens porta l’alegria de la vostra presència. Per sort, cada any comença amb la vostra vinguda en la nit meravellosa del 5 de gener. Una nit en què els ulls dels xiquets brillen d’una manera especial. És la nit dels somnis, de l’esperança, de la il·lusió.

Voldria que enguany ens portàreu unes caixes ben grosses de solidaritat. Solidaritat amb els més desvalguts, amb els més dèbils de la nostra societat: els ancians, els malalts, els immigrants, les famílies que trauen de casa uns bancs sense ànima ni consciència!

Voldria també que portàreu als polítics l’obsessió per la justícia, per acabar amb el frau i la corrupció. I que amb el seu treball feren possible una societat més humana, més amable, més lliure. Que els nostres polítics opten per la lluita contra la cursa armamentista i la despesa militar, i que els diners que es gasten en armes s’utilitzen per a fer hospitals, escoles i zones verdes.

Porteu també a la nostra societat una més gran sensibilitat ecològica per a protegir el medi ambient i per a fer del nostre món, un planeta sense tants fums ni contaminació.

Porteu també unes grans caixes de llibertat per als pobles i les cultures oprimides. Feu que la nostra llengua i la nostra cultura siguen estimades i respectades, sobretot per l’Església, que, incomprensiblement, continua marginant el valencià.

Doneu als banquers una ànima nova i un cor sensible al patiment de tanta gent. Que puguen descobrir que els diners no ho són tot en la vida.

Doneu també uns ulls i un cor nou a aquells que s’aprofiten dels altres, que xafiguen els dèbils, que viuen amb sous escandalosos i pensions milionàries, insensibles al dolor del nostre món.

Porteu la il·lusió als qui l’han perduda, l’esperança als desesperats, l’alegria als ancians i als jóvens. Porteu també noves forces als qui estan cansats. I doneu als jóvens que busquen treball la força per a no desanimar-se i continuar lluitant per un món més just.

Porteu-nos un desig ferm de pau, per tal d’acabar amb les guerres, la violència de gènere, el terrorisme i les dictadures. Porteu-nos també unes caixes ben grosses de diàleg que facilite la convivència i la concòrdia entre pobles, cultures i religions. I esborreu dels nostres cors la intolerància i el fonamentalisme.

Porteu també, Majestats, una nova manera de fer política. Que el bé dels ciutadans siga la prioritat dels nostres governants. Que els nostres polítics no facen trampes, ni es moguen amb enganys ni mentides. Que juguen net i que no s’entretinguen insultant-se els uns als altres. I també, feu que els nostres governants ens deixen veure TV3 i que RTVV puga tornar a veure’s al nostre País. Que s’acaben les prohibicions i les censures, per part d’un PP obsessionat a asfixiar la llibertat d’expressió!

Porteu als nostres mestres força i coratge per a continuar transmetent els valors que ens humanitzen i ens ajuden a créixer com a persones.

 Porteu als llauradors esperança i fe en el futur. Ells que treballen de sol a sol, que llauren la terra amb la seua fatiga i la seua suor, que són capaços de vendre les clemenules per quatre cèntims, mentre veuen que els intermediaris es fan d’or.

Porteu a l’Església la passió per l’Evangeli sense additius, conservants o colorants! La passió per anunciar el Regne, que és sempre buscar la felicitat dels hòmens i de les dones.

Majestats: fa 2000 anys vau trobar Déu, 'amagat' en l’Infant. Un Déu que, com diu el teòleg Joseba Andoni Pagola, 'no poden trobar els qui viuen instal·lats en el poder o tancats en la seguretat religiosa'.

                     I que ens porten la llibertat al País Valencià

Porteu-nos també una caixa ben grossa de coratge i d’esperança, per a construir una Església més lliure i més valenciana, desenganxada del poder i capaç de denunciar els abusos i les retallades immorals, que el PP fa amb els més dèbils. Una Església que siga valenta i que sense por, sàpiga denunciar l’abús de poder del PP, en el tancament dels repetidors de TV3 i en la mort de RTVV.

I quan passeu pels nostres carrers i per les nostres places, deixeu-nos l’audàcia de l’esperança i la força per a aprendre a estimar més i més.

Carta als Reis d'Orient (La Veu del País Valencià, 05/01/2013)

Benvolguts Reis: l’inici d’un altre any sempre ens porta l’alegria de la vostra presència!! Per sort, cada any comença amb la vostra vinguda, en la nit meravellosa del 5 de gener. Una nit on els ulls dels xiquets brillen d’una manera especial. És la nit dels somnis, de l’esperança, de la il·lusió.

Voldria que enguany ens portàreu unes caixes ben grosses de solidaritat. Solidaritat amb els més desvalguts, amb els més dèbils de la nostra societat: els ancians, els malalts, els immigrants, les famílies que trauen de casa uns bancs sense ànima ni consciència!

Voldria també que portàreu als polítics l’obsessió per la justícia, per acabar amb el frau i la corrupció. I que amb el seu treball, feren possible una societat més humana, més amable, més lliure. Que els nostres polítics opten, decididament, per la lluita contra la cursa armamentística i la despesa militar i que els diners que es gasten en armes, s’utilitzen per a fer hospitals, escoles i zones verdes.

Als Reis de veritat (No als Borbons!)

Porteu també a la nostra societat una més gran sensibilitat ecològica, per protegir el medi ambient i per fer del nostre món, un planeta sense tants fums ni contaminació.

Porteu també unes grans caixes de llibertat per als pobles i les cultures oprimides. Feu que la nostra llengua i la nostra cultura, siga estimada i respectada, sobretot per l’Església, que, incomprensiblement, continua marginant el valencià.

Doneu als banquers una ànima nova i un cor sensible al patiment de tanta gent! Que puguen descobrir que els diners no ho són tot en la vida!

Doneu també uns ulls i un cor nou a aquells que s’aprofiten dels altres, que xafen els dèbils, que viuen amb sous escandalosos i pensions milionàries, insensibles al dolor del nostre món.
 

Que els Reis ens porten la dignitat de sentir-nos valencians

Porteu la il·lusió als qui l’han perduda, l’esperança als desesperats, l’alegria als ancians i als jóvens. Porteu també noves forces als qui estan cansats. I doneu als jóvens que busquen treball, la força per a no desanimar-se i continuar lluitant per un món més just.

Porteu-nos un desig ferm de pau, per tal d’acabar amb les guerres, la violència de gènere, el terrorisme i les dictadures. Porteu-nos també unes caixes ben grosses de diàleg, que facilite la convivència i la concòrdia entre pobles, cultures i religions. I esborreu dels nostres cors la intolerància i el fonamentalisme.

Porteu també, Majestats, una nova manera de fer política. Que el bé dels ciutadans siga la prioritat dels nostres governants. Que els nostres polítics no facen trampes, ni es moguen amb enganys ni mentides. Que juguen net i que no s’entretinguen insultant-se els uns als altres. I també, feu que els nostres governants ens deixen vore TV3 i que puguem tornar a sintonitzar RTVV! Que s’acaben les prohibicions i les censures, per part d’un PP obsessionat a asfixiar la llibertat d’expressió!!!!!

Porteu als nostres mestres força i coratge per a no desanimar-se, davant els obstacles del ministre Wert, perquè puguen continuar transmetent els valors que ens humanitzen i que ens ajuden a créixer com a persones.

I que ens porten la llibertat per al País Valencià

Porteu als llauradors esperança i fe en el futur. Ells que treballen de sol a sol, que llauren la terra amb la seua fatiga i la seua suor, que són capaços de vendre les clemenules per quatre cèntims, mentre veuen que els intermediaris es fan d’or! 
  
Porteu a l’Església la passió per l’Evangeli sense additius, conservants o colorants! La passió per anunciar el Regne, que és sempre buscar la felicitat dels hòmens i de les dones.

Porteu-nos també una caixa ben grossa de coratge i d’esperança, per a construir una Església més lliure i més valenciana, desenganxada del poder i capaç de denunciar els abusos i les retallades immorals, que el PP fa amb els més dèbils. Una Església que siga valenta i que sense por, sàpiga denunciar també, la immoralitat del PP en el tancament dels repetidors de TV3 i en la mort de RTVV!!! 

Que els Reis d'Orient ens porten pau i justícia

Porteu-nos també més ganes de treballar per un País Valencià lliure, on la nostra llengua siga reconeguda i valorada! I feu que els qui ens governen, no ens prenguen més el pèl, dient que “necessitamos una nueva financiación”, però després es mostren submisos amb el poder de Madrid!

I als amics de La Veu del País Valencià, a Moisès, Joanjo i Lola i a tots els altres, porteu-los unes caixes ban grans de coratge, de valentia i d’il·lusió, per tal que, malgrat les dificultats, no es desanimen mai, i puguen continuar aquest projecte de llibertat que és La Veu.

Majestats: fa 2000 anys vau trobar Déu, “amagat” en l’Infant del pessebre. un Déu que està de la part dels vençuts, dels oprimits, dels qui no compten per a ningú! Un Déu que (com diu el teòleg Joseba Andoni Pagola) “no poden trobar els qui viuen instal·lats en el poder o tancats en la seguretat religiosa”. Per això, quan passeu pels nostres pobles i viles, deixeu-nos l’audàcia de l’esperança i el coratge de la justícia, per tal de lluitar per un món més humà!!

El papa Pau VI a Terra Santa (Diari de Girona, 04/01/2013)

El 4 i el 5 de gener de 1964, ara fa 50 anys, el papa Montini pelegrinava a Terra Santa, per tal de visitar, com a pelegrí de la pau, el país on va viure Jesús.

Aquest viatge, quan encara no hi havia relacions diplomàtiques entre la Santa Seu i Israel, va ser anunciat només un mes abans, el 4 de desembre de 1963.

                                                    Pau Vi al Cenacle

                                

El papa Pau VI desitjava anar a Terra Santa "a honorar els llocs sants on Crist va nàixer, va viure, va morir i ressuscitar i se'n pujà al cel".

El Papa, que entrà a Terra Santa per Amman, va visitar durant dos dies el país de Jesús. Davant la porta de Damasc, a Jerusalem, el papa expressava "l'alegria i l'emoció en creuar el llindar de la Ciutat Santa", tal i com ho canta el salm 121.

En la seua pregària a la basílica del Sant Sepulcre, amb humilitat, el papa Pau VI demanà perdó pels errors del passat, i ens va exhortar a "prendre consciència dels nostres pecats, dels pecats dels nostres pares, dels pecats de la història passada, dels pecats de la nostra època".

                                            Visita de Pau VI a Terra Santa

Una dimensió important d'aquest pelegrinatge, va ser el trobament ecumènic del papa amb el patriarca armeni i el patriarca ecumènic de Jerusalem. Però sobretot, el fet més significatiu del viatge del papa Montini a Terra Santa, va ser l'encontre amb el patriarca ecumènic de Constantinoble, Atenàgores I. De fet, l'abraçada de Pau VI i Atenàgores va obrir un camí de reconciliació entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa, després de més de 500 anys del Cisma d'Orient, originat per l'excomunió mútua del papa Lleó IX i el patriarca Miquel I. És per això, que un any després d'aquest encontre entre Pau VI i Atenàgores, a Jerusalem, es revocaren els decrets d'excomunió mútua de 1054, que havien ocasionat el cisma. Així, el 7 de desembre de 1965, en una declaració solemne de Pau VI i d'Atenàgores, s'anul·laren mútuament les excomunions recíproques de 1054. En aquella declaració conjunta, el papa Montini i Atenàgores apostaven per refer "les relacions fraternals" entre l'Església catòlica romana i l'Església ortodoxa de Constantinoble, lamentaven les paraules ofensives, els retrets i els gestos condemnables, i esborraven "de la memòria de l'Església les sentències d'excomunió".

                                  El papa Pau VI amb Atenàgores a Terra Santa

El papa Montini, artífex de pau i de reconciliació, va visitar també durant aquells dos dies a Terra Santa, la basílica de l'Anunciació de Natzaret i la de Betlem. 

Preocupat per la unió de l'Església, la pau i el diàleg amb les altres religions, Pau VI va crear aquell mateix any el Secretariat per a les religions no cristianes i també, el 1976, el Consell Pontifici Justícia i Pau. 

Quan ja s'han complert 20 anys de les relacions diplomàtiques entre la Santa Seu i Israel, el papa Francesc viatjarà enguany Terra Santa (Jordània, Israel i l'Autoritat Nacional Palestina) del 24 al 26 de maig, per commemorar el 50è aniversari del pelegrinatge del papa Pau VI, un pelegrinatge que obrí camins de reconciliació i de diàleg, sobretot amb l'Església ortodoxa de Constantinoble.

                                               Atènàgores i Pau VI

Sant Basili (LEVANTE-EMV, 02/01/2014)

Sant Basili, que va ser qualificat per Sant Gregori Naziançè, com a Gran i com a model de bisbe, va nàixer el 330 a Cesarea, al si d'una família amb grans propietats. Basili estudià a Constantinoble i més tard, professor de retòrica. Després de vendre els seus béns, Basili es va retirar amb amics i familiars a una propietat, per fer vida contemplativa. Per conèixer el monaquisme, Basili va viatjar als centres monàstics més importants d'aquell temps: Palestina, Síria i Egipte. Ordenat prevere el 362, Basili s'enfrontà a l'emperador Valent que era arrià (negava la divinitat de Jesús) mentre que Basili defensà la fe de Nicea.

Quan el 367 hi hagué una gran fam, Basili es posà al costat dels pobres, amb una predicació molt dura contra els rics. Gregori Nazianzé escrivia: «Hi va haver una gran fam, la ciutat patia, no arribava ajuda i la pesta s'escampava sense remei. El més dolorós és la insensibilitat i l'avarícia dels rics que fan negocis amb la pobresa i fan créixer les calamitats. La seua cobdícia, supera tota mesura»

Tres anys més tard, el 370, Basili va ser escollit bisbe de Cesarea, on desplegà una gran activitat caritativa, creant una ciutat hospitalària per atendre als més marginats, amb un hospital per a leprosos, asil per a ancians, hostatgeria per als qui necessitaven refugi, centres d'aliments...

Entre les obres més importants de Sant Basili, tenim les Regles Monàstiques i Sobre l'Esperit San, una reflexió teològica de Basili sobre la tercera persona de la Trinitat, que va ser consagrada pel Concili de Constantinoble, el 381. 

Basili va escriure també un Tractat sobre el Baptisme i 365 cartes. Pel seu amor a la litúrgia, tenim una anàfora eucarística que porta el nom de Basili i que s'utilitza a les Esglésies de ritu bizantí. 

Basili va donar nom al monaquisme anomenat basilià, que és el monaquisme grec oriental, ja que encara que ell no va ser l'iniciador de la vida monàstica, sí que va ser el qui li donà forma. Per a Sant Basili, els monestirs havien de ser fraternitats, on l'Evangeli fóra la Regla de vida, amb un equilibri entre la pregària i el treball manual, l'ajuda als pobres, l'austeritat i l'acolliment dels pelegrins. 

És per la seua important empremta en el monaquisme, que Sant Benet va citar en la seua Regla, Sant Basili, com a model de vida monàstica.

Basili destacava que la condició social del pobre i del ric, no és voluntat de Déu, sinó fruit del pecat, perquè Déu ho creà tot, per a tots, i ho donà a tots! Per això, en un sermó contra la riquesa, Basili escrivia: «¿Què contestaràs al Jutge, tu que revesteixes les parets i deixes desvestit l'home; tu que deixes que el blat acabe podrint-se i no alimentes el qui passa fam; tu que enterres l'or i menysprees el qui mor en la pobresa?».Per això denunciava «els goluts, que preferien més rebentar, que donar el que els sobrava als necessitats». 

En el 2014, Basili, que va morir l'1 de gener de 379, és un exemple per a tots nosaltres, per la seua sol·licitud pels pobres.