dissabte, 29 d’abril del 2023

Una Església més menuda (Castelló Notícies, 23/02/2023)

 És així el present (i així serà el futur més immediat) de l’Església, amb comunitats cada vegada menys nombroses i més menudes. Aquesta realitat es veu confirmada (per exemple) per l’últim informe de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Segons el Mapa Religiós, Catalunya ha perdut 161 temples catòlics en un any.

Crec que seria interessant que la Generalitat del País Valencià també tinguera una Direcció General d’Afers Religiosos, per fer un estudi sobre la realitat religiosa al nostre país. I és que les xifres al País Valencià, també segueixen la mateixa tendència a la baixa. Així, en només huit anys les diòcesis valencianes han perdut gairebé un miler de religiosos, s’han tancat sis convents de clausura i setanta-set comunitats religioses (Las Provincias, 30 d’octubre de 2022).

Aquesta disminució dels centres catòlics de culte, així com el nombre de convents i de monestirs, (que també ha disminuït) i el nombre de monjos i religioses, menys nombrosos que fa uns anys, té diverses causes, però sobretot és degut a la falta de vocacions, que provoca l’envelliment de les comunitats. I és per això que estem vivint una reducció de centres de culte i de comunitats religioses.

També a l’estat espanyol les xifres i la disminució de les comunitats religioses són semblants a les que dibuixa el Mapa Religiós de Catalunya i a les que s’observa al País Valencià. Així, mentre que fa 40 anys una enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques dibuixava un país catòlic, amb un percentatge del 90,2% de creients, hui el 60,9% dels espanyols asseguren que no van gairebé mai a missa, si no és que van a funerals, casaments o batejos.

El 2019, el CIS deia que el 66,9% dels espanyols es definia com a catòlics, encara que només el 12,2% anava a missa tots els diumenges i festius i només el 2,4% ho feia diverses vegades a la setmana. I mentre que el 1980 el 98,3% dels matrimonis es casaven per l’Església, hui la seua xifra és molt minoritària (Religión Digital, 30 d’octubre de 2022).

Pel que fa al 2022, el CIS diu que “només un de cada deu jóvens espanyols es declara catòlic practicant”. Per això en aquest 2022, “el número de catòlics baixa al seu mínim històric amb un 55’4%” (Religión Digital, 22 de novembre de 2022).

Amb la mort del papa emèrit Benet XVI cal recordar la seua visió profètica, quan el jove capellà Joseph Ratzinger, el desembre de 1969, ja preveia aquesta disminució dels fidels al si de l’Església. L’aleshores jove teòleg va fer unes conferències radiofòniques, que més tard van ser publicades en el llibre, “Fe i futur”. Al final del seu llibre, Ratzinger es feia la pregunta sobre com serà l’Església de l’any 2000. I Ratzinger es responia a sí mateix, així: “De la crisi actual emergirà una Església que haurà perdut molt. Esdevindrà més xicoteta i haurà de recomençar gairebé des del principi”. Ratzinger afegia encara, en relació al futur de l’Església: “Ja no serà capaç d’habitar en molts edificis que havia construït en temps de prosperitat”, com podem veure pel que fa a la reducció dels centres de culte i al tancament de comunitats religioses, “ja que el nombre dels seus fidels,disminuirà” i per això “perdrà també gran part dels privilegis socials”.

Lluny de caure en un cert pessimisme, Razinger deia que, “no obstant això, l’Església trobarà de nou i amb tota l’alegria, allò que li és essencial, allò que sempre ha estat el seu centre: la fe en el Déu U i Tri”.

Ratzinger, el futur cardenal i bisbe de Roma, deia l’any 1969, que l’Església, “quan passe la prova, es convertirà en una Església més simplificada”, per tornar“a començar de nou en xicotets grups, a través de moviments i d’una minoria que tornarà a posar la fe i la pregària al centre de l’experiència”, convertint-se en una Església “pobra”, que serà “l’Església dels humils”.

Ratzinger deia que l’Església en el futur seria “més espiritual”, i per això no s’apropiaria “un mandat polític, coquetejant ara amb l’esquerra, ara amb la dreta”, com va passar amb l’Església espanyola durant el nacionalcatolicisme.

Ratzinger deia també que els hòmens “descobriran en el xicotet ramat de creients, com una realitat completament nova, com una esperança i una resposta per als qui sempre han estat cercant en secret”.



Ratzinger, que va encertar el futur de les comunitats cristianes, com ho podem comprovar actualment, deia que l’Església es convertiria “en una Església dels més menuts”. I encara, Ratzinger deia que l’Església s’enfrontaria “a temps molt difícils, amb convulsions terrible”. Però al final “quedarà l’Església de la fe”, que serà vista “com la llar de l’home, on sempre es troba la vida i l’esperança, més enllà de la mort”.

Els cristians hem de viure el present i el futur amb esperança i recordar que Jesús va comparar el Regne de Déu a un gra de mostassa, la més xicoteta de les llavors. No el va comparar amb un roure ni amb un castanyer. Per això mirem el present i el futur de l’Església amb confiança, sabent que la nostra força ens ve del Senyor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Emili Marín: un homenot del País Valencià (01/04/2024)

La nit de Pasqua, l’amic Emili Marín ens ha deixat per passar a la casa del Pare. Després d’una llarga i fecunda vida al servei de l’Evangel...

MONTSERRAT