Amb aquest títol, el
Sr. Xavier Domènech (Regió 7, 29 d’octubre de 2.021),
escrivia un article on feia una reflexió interessant a partir d’una enquesta de Plataforma per la Llengua, sobre com es
percep la protecció del català per part de la Generalitat de Catalunya, abans i
després del procés independentista. Com deia el Sr. Domènech, la percepció
global diu que la protecció del català era més intensa abans que ara. Per això ha
crescut l’alarma per la possible davallada de la llengua, amb una salut real del català no bona.
Amb unes
dificultats ben reals per la supervivència del català, el que sorprèn (o potser
no tant), son els entrebancs de l’estat quan defensa el secessionisme
lingüístic. I és que les webs dels ministeris de
Cultura, Universitats, Justícia i Transició Ecològica, ofereixen, a més de la
pàgina en castellà, les versions en anglès, gallec, basc, català i “valencià”, com
si la llengua que parlem a Alfarrasí i a Ripoll foren llengües diferents. La particularitat
de la web del ministeri de l’Interior encara és més
estranya, ja que, per consultar aquesta pàgina, a més del Bienvenidos,
Benvinguts, Benvindos, Ongi-Etorri i Welcome, irracionalment, posa de nou un altre:
Benvinguts. També passa el mateix amb la web de la casa
real, amb versions en anglès, basc, gallec, català i també en “valencià”.
Curiosament aquesta web i les dels ministeris, no posen cap versió en andalús,
murcià o canari.
És kafkià que els
ministres i particularment el de Cultura i el d’Universitats, (tots dos
catalans) i el rei, permetin a les seves webs la possibilitat de cercar una
pàgina en català i una altra (diferent?) en valencià, com si es tractessin de
llengües diferents.
Amb aquesta actitud
del tot acientífica, la casa real i els ministeris continuen fent el ridícul,
posant dues versions “diferents” d’una
mateixa llengua que compartim els ciutadans de Maó, l’Olleria, Olot, l’Alcúdia,
Canillo, Manresa, Borriana, Aitona, Ciutadella, Verdú o Albaida. De fet, (i això ha passat
realment), quan un valencià de Borriana i un català de Gironella es van conèixer,
es van entendre perfectament. Amb distints accents (com el castellà de
Salamanca i el de Buenos Aires), però es van entendre del tot. I no va ser pel
miracle de Pentecostès.
El que és evident
és que si el rei i els ministres trenquen la unitat del català, s’afebleix la
salut de la nostra llengua.
Crec que les
versions valenciana i catalana de les webs de la casa real i dels ministeris,
ens mostren que el rei i els ministres (que diferencien el català i el
valencià) haurien de tornar a primària, perquè aprengueren que aquestes “dues”
llengües no són dues llengües diferents, sinó la mateixa. Com l’espanyol i el
castellà. Així no farien el ridícul posant una versió en valencià i una altra
en català. Perquè ja van en compte de no fer el ridícul posant versions en extremeny
i en andalús.
L’exemple i el
treball incansable per la nostra llengua del monjo de Montserrat, P. Josep
Massot, que hui dimecres fa 80 anys, ens
encoratja a defensar el català.
El P. Massot,
investigador i filòleg compromès en la defensa de la llengua, escriptor, savi i
erudit, va nàixer a Palma de Mallorca el 3 de novembre de 1.941. Va entrar al
monestir de Montserrat el 1.963, va fer la professió temporal el 1.964 i la
solemne el 1.969. Ordenat prevere el 1.971, aquest mateix any fou nomenat
director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
El P. Massot, que
és llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, és doctor
honoris causa per la Universitat de les Illes Balear i per la Universitat de
València. A més, ha rebut els premis Francesc de B. Moll de l’Obra Cultural
Balear, Manuel Sanchis Guarner, el Nacional de Cultura Popular de la
Generalitat de Catalunya, la Medalla d’Or del Consell Insular de Mallorca, el
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d’Honor de la Xarxa
Universitària Lluís Vives.
Treballador
incansable, ha escrit desenes de llibres i centenars d’articles sobre el
Cançoner, la guerra civil, l’Església Catalana i la llengua.
Aquest 3 de
novembre que el P. Massot celebra 80 anys de treball i d’investigació, també
celebra 50 anys d’ordenació presbiteral i 50 de director de les Publicacions de
l’Abadia de Montserrat.
L’exemple, la
fermesa i la tenacitat del P. Massot en la defensa de la nostra llengua, ens
encoratja, en un moment que el català no gaudeix de bona salut, a
comprometre’ns, com ho ha fet ell tota la vida, en la lluita i en la defensa de
la llengua d’Ausiàs March, de Ramon Llull i de Bernat Metge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada