Hui dissabte commemorem
el 90è aniversari del naixement del qui va ser bisbe de Mallorca, el valencià Teodor
Úbeda. Nascut a Ontinyent el 30 d’octubre de 1.931 i mort el 18 de maig de 2.003,
Teodor Úbeda, com va dir el també bisbe valencià, Rafael Sanus, va ser un home
“extravertit, intuïtiu, amb sentit de
l’humor i sempre obert al diàleg”.
Ordenat capellà el
1.955 a València, es va llicenciar en Teologia a
Teodor Úbeda va ser
un bisbe aperturista, que a les Balears va apostar per la normalització de la
llengua catalana, promovent la traducció de
Al bisbe Sanus (i
també a molts cristians valencians), li hauria agradat que a la mort de l’arquebisbe
de València, Miguel Roca Cabanellas, (en accident de cotxe el 1.992), el bisbe
Teodor haguera vingut al nostre bisbat. “Però
no va passar com desitjàvem, sinó d’una manera molt diferent!!”, deia el
bisbe Sanus, ja que ens vingué com a nou bisbe, Agustín García Gasco. Cal dir
que el bisbe Teodor, un home d’una gran humanitat i molt senzill, hauria estat
un magnífic bisbe per a qualsevol de les diòcesis del País Valencià.
En ple franquisme, el
bisbe Teodor, sempre sensible al català i veient la persecució que sofria la
nostra llengua per part del Règim, publicà (amb el bisbe Miquel Moncadas, de
Menorca), el document: “La
responsabilitat dels cristians en la promoció de la nostra llengua i cultura”.
Fidel a la cultura del poble que l’acollí, el bisbe Teodor deia: “La litúrgia ha de buscar la llengua de
comunicació que cadascú usa normalment”, cosa que no fan els bisbes del
País Valencià, a excepció del de Tortosa.
El 1.984, amb els
altres dos bisbes de les Illes, demanà la creació de
Home d’una forta
sensibilitat social, Teodor Úbeda afavorí la creació de centres per a marginats
i va ser un bisbe compromès amb la realitat del poble que servia, encapçalant
concentracions a favor de la pau i participant en manifestacions contra el terrorisme,
a favor de la llengua i també en contra de la guerra d’Iraq. A més, el qui va
ser bisbe de Mallorca obrí l’Església a l’Ecumenisme i sensible a l’art,
promogué la intervenció de l’artista Miquel Barceló a
El bisbe Teodor,
que va ser un home que feia visible una Església pròxima a la gent, (amb l’aggiornamento que havia impulsat Joan
XXIII i posteriorment, Pau VI) va morir el 18 de maig de 2.003 i va ser
enterrat a la capella del Santíssim de
En unes declaracions
seues (molt valentes i plenes de sentit comú), al diari Baleares, el 7 de
setembre de 1.991, el bisbe Teodor afirmà que “el dret d’autodeterminació dels pobles és una doctrina inclosa en el
Concili Vaticà II, i en conseqüència, acceptada i defensada per l’Església”,
a diferència del que han dit diversos bisbes, defensant la unitat d’Espanya com
a “bien moral”. El bisbe Teodor
afegia encara, que “la fórmula política”
per “concretar el grau, la manera i els
condicionaments de nacionalisme, és una cosa que ha de decidir el conjunt de la
societat de cada poble, en la qual l’Església és una veu més”.
El bisbe Teodor va
ser un bisbe senzill i molt humà, que anava per Mallorca en vespa o en
sis-cents, sense cap mena de parafernàlia. Va ser, com el papa Francesc, un
home arrelat a les Benaurances, que creia en el Déu-Abbà, que és Pare de
tendresa i de misericòrdia i per això anunciava amb passió l’alegria de
l’Evangeli.
Que la memòria i
l’exemple del bisbe Teodor (un pastor amb olor a ovella), en el 90è aniversari
del seu naixement, ens ajude a construir una Església amable i afable, capaç
d’acollir tothom sense judicis ni condemnes. Una Església que siga, com ens
demana el papa Francesc, una llar oberta i un hospital de campanya, on tots
puguem reconèixer-nos germans entre nosaltres i fills d’un mateix Pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada