Fa uns mesos, el Sr. Pedro Sáchez es va lluir ben lluït amb la resposta que el govern espanyol va donar al president de la Generalitat de Catalunya, quan sol·licità una entrevista amb el rei.
El govern del Sr. Sánchez, per justificar la negativa que el rei i el president Torra es pogueren veure, va dir una incongruència de manual. El govern de l’estat va afirmar que ‘al monarca no li correspon d’abordar qüestions polítiques.’
I si no li correspon això, què va ser sinó el discurs de Felipe VI el 3 d’octubre de 2017? El rei es va posar al costat dels ‘a por ellos’ i en cap moment no va fer referència (i encara més, no va lamentar, ni va demanar perdó) a la violència de les forces i cossos de seguretat de l’estat, que van apallissar els ciutadans pacífics que volien el primer d’octubre de l’any passat.
Com ha dit el periodista José Antich, ex-director de La Vanguàrdia i director d’El Nacional, ‘el rei d’Espanya no és àrbitre, és part. I no enganya ningú’. Per això el president Puigdemont va afirmar que ‘no volem el rei del 3-0’, qui en el seu discurs amenaçador va justificar la violència policíaca, com si els qui vam anar a votar fórem malfactors i súbdits. I els qui vam exercir el dret a vot, d’una manera pacífica i democràtica, no som súbdits sinó ciutadans.
Més recentment, només fa uns dies, el Parlament de Catalunya va reprovar el rei espanyol per la seua intervenció en el conflicte català, amb els 69 vots de Cat-Comú, JxCat i ERC, l’abstenció de la CUP i el vot en contra de PSC, Ciutadans i PP. D’aquesta manera, el Parlament de Catalunya rebutjà i condemnà la intervenció del rei espanyol en el conflicte català i la justificació de la violència del primer d’octubre de l’any passat.
El Sr. Pedro Sánchez va dir que era ‘inadmissible la resolución votada en el Parlament de Catalunya que pretende rechazar y condenar el jefe del Estado’. I el govern espanyol va donar a conèixer una nota oficial que deia: ‘Para el gobierno de España la posición constitucional del jefe del Estado debería quedar siempre al margen de su utilización en el debate partidista’. Per això el govern del Sr. Sánchez portarà al Tribunal Constitucional la resolució del Parlament contra Felipe VI.
També el delegat del govern espanyol al País Valencià, Juan Carlos Fulgencio, ha dit que ‘no consentiremos’ que ‘se ponga en el centro del debate la posición del jefe del Estado’.
Això queda molt bé. Però per què el ‘jefe del Estado’ no va quedar al marge del ‘debate partidista’ o ‘en el centro del debate’ quan el 3 d’octubre de 2017 va ofendre una bona part de la ciutadania de Catalunya? Si el rei va prendre part en el debat polític, per què els diputats no poden reprovar el rei? De fet, no ha estat el parlament que ha posat la corona en el centre del debat polític, sinó que va ser el rei mateix qui hi va entrar, quan se suposa que per la seua ‘neutralitat’ n’hauria d’haver quedat al marge.
Tant el president Sánchez com el Sr. Fulgencio no entenen que un parlament puga debatre posicions polítiques. Com va ser també una posició política el discurs del rei. El president Sánchez i el Sr. delegat del govern espanyol al País Valencià haurien d’explicar la resolució del 39è congrés federal del PSOE, el juny de 2017, quan va aprovar introduir al seu ideari l’enfortiment dels ‘valores republicanos’, però sense qüestionar la monarquia.
Com ha dit Josep Ramoneda (El País, 12 d’octubre de 2018) ‘en un règim de llibertats cap actor polític queda exclòs de l’exercici normal de la rèplica. O és que els presidents de la República no poden ser qüestionats?’. Per això, ‘Que la persona del rei siga “inviolable” i no estiga subjecta a responsabilitat, prolifera en el caràcter anacrònic de la institució’. Per altra part, si tots som iguals davant la llei, per què el rei no pot ser reprovat, tal com el Congrés dels Diputats ha reprovat un ministre?
Per altra part, el rei no es mantingué gens neutral en el conflicte català, no solament pel seu discurs del 3 d’octubre de 2017, sinó també perquè intervingué personalment pressionant empreses i bancs. Així, ‘El Cap d’Estat, Rajoy i la cúpula del seu govern treballaren amb un objectiu comú, telefonant a empreses i directors per forçar una fuga d’empreses i castigar el procés sobiranista’ (Ara, 7 d’octubre de 2018). Per això hi hagué una retirada massiva dels comptes que tenien les administracions i les empreses públiques als bancs catalans, entre d’altres, CaixaBank i Banc Sabadell. Així es veié el paper neutral del rei quan ‘pressionà empreses i multinacionals perquè traslladaren la seu fora de Catalunya’ (Diari Més digital, 7 d’octubre de 2018).
Per això, com diu l’advocat del president Puigdemont: ‘Després pregunten per què volem marxar’ (El Nacional, 13 d’octubre de 2018).
Quanta raó tenia el president dels EUA, Thomas Jefferson, quan deia: ‘Jo era bastant contrari a les monarquies abans d’anar a Europa. Però des que he vist com són, ho sóc deu mil vegades més.’
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada