¿Algú s’imagina l’enrenou que s’hauria produït a l’Estat espanyol (i d’una manera particular al País Valencià) i encara més als mitjans de comunicació, amb la Brunete mediàtica en primera línia d’atac, si el govern del País Valencià haguera afirmat el que diu el títol d’aquest article? Immediatament, els defensors del bilingüismo(que vol dir que els valencianoparlants hem de saber també castellà, però no cal que els castellanoparlants hagen de saber valencià) haurien qualificat de racistes els membres del govern valencià, pel menyspreu del castellà, amb l’intent acabar amb la llengua de Cervantes.
Una vegada més, el PP (ara amb la connivència de Ciudadanos i abans amb la d’Unió Valenciana) hauria protestat per la marginació del castellà. A més, el PP s’hauria esquinçat les vestidures i hauria acusat el conseller d’Educació de supremacista pel lingüicidi d’exterminar el castellà, ja que si només fóra un mèrit, cap ciutadà no estaria obligat a saber parlar, llegir i escriure la llengua de Lope de Vega.
Però si substituïm castellà per valencià, això és el que va declarar la Sra. Isabel Bonig, presidenta del PP valencià (Levante, 19 de maig de 2018), sense que ningú dels qui defensen amb ardor el bilingüisme (també a l’Església) s’haja escandalitzat, com sí que ho haurien fet en el cas que el castellà fóra només un mèrit i no una obligació.
Per a la Sra, Bonig, el valencià no s’ha d’imposar, però sí que és normal imposar el castellà, d’ací que tots els funcionaris hagen de saber castellà per ocupar un lloc de treball. Per això, tot i que diu que defensa el valencià, la Sra. Bonig va assegurar que en cas que guanye el PP al País Valencià ella traurà el requisit lingüístic, una mesura que portaria la nostra llengua a ser residual, pròpia d’un gueto i no d’un país normal.
La Sra. Bonig, per a més inri, es va quedar tan ampla quan afirmà que la nostra llengua «para la izquierda ha estado un motivo de confrontación y no de unión». És sarcàstic i esperpèntic que la Sra. Bonig faça aquestes declaracions, quan el seu partit (i els nostres bisbes) des de sempre ha menyspreat la nostra llengua i ha intentat acabar amb ella.
Si per al PP el castellà, com passa al País Valencià, és una obligació i no un mèrit, ¿per què no passa el mateix amb el valencià, que segons la Sra. Bonig ha de ser un mèrit i no una obligació?
La Sra. Bonig, en compte de defensar l’obligatorietat del castellà i de refusar el mateix estatus per al valencià, té coses més importants a fer, com explicar per què el Sr. Pablo Casado, el 2007, va aprovar la meitat de la carrera de Dret en quatre mesos. Devia ser pel fet que les assignatures aprovades eren un mèrit, i no una obligació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada