Aquest diumenge canonitzen a Roma el papa Pau VI i l’arquebisbe de San Salvador, Òscar Romero.
Giovanni Battista Montini, nascut el 26 de setembre de 1897, va ser ordenat capellà el 1920 i dos anys més tard entrà a treballar a la Secretaria d’Estat del Vaticà. Montini, progressista des de la joventut, es va oposar al règim dictatorial de Mussolini i va ser capellà de la Federació d’Estudiants Catòlics Italians, l’única organització universitària antifeixista en la Itàlia de Mussolini. Va ser nomenat arquebisbe de Milà el 1954, i en morir-se Joan XXIII va ser elegit bisbe de Roma, el 21 de juny de 1963. Pau VI va portar a bon terme el Concili, amb l’aggiornamento,perquè ‘l’Església comprenguera millor l’home modern.’
El règim de Franco sempre va veure amb recel Montini, qui va ser acusat de ser enemic d’Espanya. I és que Pau VI va suplicar al dictador diverses vegades –l’última el setembre de 1975– que commutara als presos les penes de mort, sense que Franco atenguera les peticions del papa.
Pau VI va renunciar a la tiara, intercanvià el seu anell amb el Primat Anglicà, restituí relíquies a l’Església Oriental i es va trobar amb el Patriarca Atenàgores I, amb l’alçament de les excomunions mútues que va provocar el Cisma d’Occident de 1054.
Pau VI volia donar a entendre que ell no encarnava el prestigi o el poder, i per això el papa Montini transmetia la imatge d’una Església humil i servidora.
Pau VI tingué una relació intensa amb Montserrat, que venia de quan Montini era arquebisbe de Milà. ‘Les notícies que vénen de Montserrat em captiven i m’edifiquen: in omnem terram exivit sonus eorum! Aquestes són les funcions de semblants centres d’altíssima espiritualitat, i que bé les realitza aquest monestir’. Això escrivia el 30 de juliol de 1958 Giovanni Battista Montini, arquebisbe de Milà, al P. Gabriel M. Brasó prior de Montserrat. I és que allò que unia Milà i Montserrat, segons Montini, era un ‘vincle especial, que es va intensificar els anys en què el benedictí Ildefons Schuster va ser arquebisbe de Milà.’
Davant les protestes pel nomenament del bisbe Marcelo González com a pastor de Barcelona, el P. Brasó va fer veure a Pau VI que de la mateixa manera que un bisbe de Nàpols no era enviat a Milà, per les grans diferències culturals, era bo que a Catalunya es nomenaren bisbes que conegueren la nostra llengua.
Tot i haver estat convidat a vindre a Montserrat, el cardenal Montini mai no visità el nostre monestir, a causa de la situació política de l’estat espanyol, ja que l’arquebisbe de Milà era considerat ‘enemic del règim’. Amb tot, va mantenir contactes epistolars freqüents amb el prior Gabriel M. Brasó i amb l’abat Aureli M. Escarré.
L’arquebisbe Romero, màrtir de la fe i de la justícia, va nàixer el 1917. Era un capellà conservador. Consagrat bisbe el 1970, i a causa de la repressió del govern del Salvador, Romero va canviar d’actitud i es va comprometre en la defensa de la justícia i dels pobres. Com digué el jesuïta Ignacio Ellacuría de l’arquebisbe Romero, ‘els seus ulls van veure la veritat, i se li va revelar què significava ser apòstol al Salvador; significava ser profeta i màrtir.’
Romero, tot i tindre el suport del papa Pau VI, hagué de sofrir acusacions falses d’altres bisbes. De fet, a Roma arribaren informes falsos i negatius que l’assenyalaven com a responsable de la violència al Salvador. Romero va predicar sempre la veritat de l’Evangeli i en l’opció pels pobres, va ser un testimoni de la justícia. Com va dir de Romero el bisbe Vicenzo Paglia, l’arquebisbe del Salvador va ser ‘un profeta actual per al Salvador i per a tota Llatinoamèrica’. Romero va ser també ‘el profeta de l’entrega gratuïta de l’amor’, segons Paglia.
L’arquebisbe Óscar Romero va morir assassinat, com a testimoni de la fe, el 24 de març de 1980 mentre celebrava l’Eucaristia.
Amb aquestes dues canonitzacions, l’Església ens presenta dos homes de Déu: el papa Pau VI, home espiritual i intel·ligent, de cor gran i de fina sensibilitat, que guià a bon terme el Concili i establí ponts de diàleg amb el món modern. I l’arquebisbe Óscar Romero, màrtir de la fe i de la justícia, que va treballar sempre per la pau i per la defensa de la gent oprimida pels tirans.
Pau VI i Romero són dues figures gegantines que anuncien una Església renovada, fidel al Vaticà II. Pau VI i l’arquebisbe Romero ens mostren una Església que aposta pels pobres, pels desvalguts, pels qui es troben esclafats pel poder. Per això, el papa Francesc ens els presenta com a exemples i models per a tots nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada