Cada any la litúrgia del segon diumenge de Quaresma ens presenta l´Evangeli de la Transfiguració del Senyor, en les versions de Sant Mateu, Sant Marc i Sant Lluc, corresponents als cicles A, B i C respectivament. Enguany és l´Evangeli de Sant Mateu (Mt 17:1-9) el que ens proposa l´Església en aquest segon diumenge de Quaresma.
Ja a l´inici de la missa, en l´oració col·lecta que tota l´assemblea adreça a Déu, recordem que ell ens mana escoltar el seu "Fill estimat", perquè amb la visió purificada puguem fruir "de la contemplació" de la glòria. I és que aquest diumenge, amb la Transfiguració del Senyor, Jesús se´ns mostra amb tota la seua glòria, dalt de la muntanya, com anticipant als apòstols la seua resurrecció.
L´Evangeli d´aquest diumenge ens presenta Jesús dalt d´una muntanya alta, acompanyat de Pere, Jaume i Joan, els mateixos apòstols que l´acompanyaran més de prop a l´hort de Getsemaní. I va ser en aquesta muntanya on Jesús es transfigurà: "la seua cara es tornà resplendent com el sol, i els seu vestits, blancs com la neu". I al costat de Jesús, Moisès, és a dir, la Llei i Elies, el profeta, mentre se sentí, com en el baptisme del Senyor, una veu que deia: "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m´he complagut; escolteu-lo". La veu del Pare testificà a favor del seu fill, que ple de glòria manifestava als apòstols la seua divinitat, per fer-los entendre que la passió ens porta a la resurrecció.
Jesús transfigurat es mostrà així per preparar els deixebles per a la passió, ja que no el vorien transfigurat sinó desfigurat pel sofriment i per la creu, com profetitzà Isaïes: "No tenia forma ni encants perquè ens fera enveja, un home de dolors i fet a la malaltia" (Is 53:2-3). I també perquè entengueren que la passió del Senyor era l´únic que el portaria a la seua resurrecció.
Al llarg de la història de la salvació són diverses les vegades que Déu va a trobar els hòmens per manifestar-los la seua glòria, com el trobament de Déu amb Abraham, a Mambré (Gn 18:1-8), amb Moisès, tant en la flama del foc que cremava sense consumir-se (Ex 3:1-6) com al Sinaí (Ex 19:20) o amb Elies (1 R 19:11). També el Nou Testament ens presenta diverses teofanies, com la manifestació de Jesús als pastors, als mags, en el baptisme o en la transfiguració. I és que Déu s´ha revelat al seu poble per mostrar-li la seua glòria, com canten diversos salms, com el 103: "Aneu vestit d´esplendor i de majestat, vos embolcalla la llum com un mantell" (Ps 103:1-2).
El prefaci d´aquest diumenge mostra aquest episodi de la Transfiguració així: "Perquè Crist, Senyor, havent anunciat la seua mort als deixebles, revelà, a la muntanya sagrada la seua glòria i, tenint també la Llei i els Profetes com a testimonis, els féu comprendre que la passió és necessària per arribar a la glòria de la resurrecció".
Un punt important d´aquest Evangeli és que Jesús convida els deixebles a no tindre por. I és que l´Evangeli és sempre Bona Notícia, i per això no ens ha de fer por mai. Al contrari, l´Evangeli sempre porta joia, pau i esperança al cor dels qui l´acullen, ja que ens convida a reconèixer Jesús com el Fill estimat del Pare i a reconèixer-nos germans els uns dels altres, fills d´un mateix Déu.
Només Jesús, com ens va dir el papa en l´homilia del Dimecres de Cendra, "ens allibera de l´asfíxia sufocant provocada pels nostres egoismes, de les mesquines ambicions i les silencioses indiferències". I només "l´alè de Déu ens salva de l´asfíxia que apaga la nostra fe, refreda la nostra caritat i mata la nostra esperança". Per això la Quaresma, com va dir també el papa el Dimecres de Cendra, "és el temps de dir no; "no" a l´asfíxia d´una pregària que ens tranquil·litze la consciència; "no" a una almoina que ens deixe satisfets; "no" a un dejuni que ens faça sentir que ja hem acomplert". La Quaresma ens crida a deixar-nos alliberar per Déu de tot allò que ens esclavitza, a reconèixer la seua glòria en Jesús i a reconèixer la presència del Senyor en tots els qui sofreixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada