Benvolgut germà bisbe Arturo: hui dissabte, per la imposició de mans i la invocació de l’Esperit, vostè serà ordenat successor dels apòstols, esdevenint així nou bisbe auxiliar de València. Ja des d’ara sap que pot comptar amb la meua pregària per tal que el seu ministeri episcopal siga ben fecund.
Fa dos dies, l’1 de setembre, vam conèixer el missatge que el papa Francesc ens ha adreçat amb motiu de la Jornada Mundial de Pregària per la creació. En aquest text, summament interessant, el papa ens urgeix a ser ‘custodis de la creació’, tan maltractada pels hòmens. He llegit amb interès el missatge del papa, que m’ha agradat molt, i n’he fet una ‘adaptació’, canviant allò que fa referència a la creació i al medi ambient, per la situació del valencià a l’Església.
El papa, en aquest text fa una ‘acció de gràcies per la meravellosa obra que ell ens ha confiat’. Els cristians valencians també donem gràcies a Déu per la nostra llengua, el valencià, que des del segle XIII, amb la reconquesta del bon rei Jaume I, ha arribat fins a nosaltres, malgrat que l’Església Valenciana ni l’ha protegit ni l’ha estimat, a diferència del que ha passat amb el castellà.
El papa ens mostra la seua preocupació ‘pel futur del nostre planeta’ i ens exhorta a ‘la justícia ambiental, la sol·licitud pels pobres i el compromís responsable amb la societat’. A mi també m’agradaria que en el ministeri episcopal que hui comença, vostè tinguera una especial preocupació pel futur de la nostra llengua al si de l’Església, per així promoure una justícia amb el valencià, manifestada amb la seua sol·licitud per la llengua de Sant Vicent Ferrer i de la Beata Pepa Naval. Tant de bo siga possible un compromís per part seua amb el valencià, vostè que és de Vinalesa.
Si el papa ens demana ‘demostrar misericòrdia amb la nostra casa, la terra’, també vostè, amb la resta dels bisbes del País Valencià, hauria de demostrar misericòrdia pel valencià, tants anys menyspreat i arraconat al si de l’Església, per així recuperar-lo i utilitzar-lo amb normalitat en les celebracions litúrgiques.
I si el papa Francesc denuncia en aquest text la ‘devastació del medi ambient’, que ha fet que la terra s’haja convertit ‘en una superfície contaminada’, també vostè, amb valentia, hauria de denunciar la devastació que la jerarquia valenciana ha fet de la nostra llengua.
El papa fa una crida a ‘no rendir-nos ni ser indiferents’ davant la ‘pèrdua de biodiversitat i la destrucció dels ecosistemes, provocats pels nostres comportaments irresponsables i egoistes’. Crec que a nivell del País Valencià, també vostè hauria de denunciar la pèrdua de la nostra llengua al si de l’Església, provocada per la indiferència de la jerarquia valenciana, que amb un comportament irresponsable ha menyspreat, des de segles, el valencià. Per això el papa ens crida a ‘una conversió interior’ i a ‘buscar la misericòrdia de Déu pels pecats comesos contra la creació’. No cal dir que l’Església Valenciana també hauria d’iniciar una conversió interior per reparar els pecats comesos contra la llengua del nostre País. Perquè si Francesc ens demana ‘una conversió ecològica’, els bisbes i els preveres valencians (i també les religioses) haurien de buscar una conversió lingüística per reparar el mal que han fet des de segles contra el valencià.
Finalment, si el papa Francesc fa una crida a ‘respectar escrupolosament el manament de preservar la creació de qualsevol mal’, també els bisbes valencians haurien de preservar escrupolosament la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i l’Estatut d’Autonomia, que demana la protecció i la defensa de la nostra llengua. I de la mateixa manera que el papa ens demana en el seu missatge ‘rescatar els abandonats i els oblidats d’aquesta terra’, els bisbes valencians tenen el deure de rescatar els preveres que, fidels a la llengua, i sense comptar amb la benedicció dels nostres pastors, utilitzen, malgrat les dificultats, el valencià a la litúrgia. També els bisbes haurien de rescatar aquells cristians que volem ser cristians sense deixar de ser valencians. Perquè desgraciadament, al País Valencià sembla que per ser cristians hàgem de deixar de ser valencians, sentint-nos com ens sentim, obligats a deixar la nostra llengua a la porta dels temples.
Bisbe Arturo: l’Església ha estat transmissora de cultura. Però al País Valencià l’Església, des de fa segles, s’ha posicionat contra la llengua i la cultura dels valencians, marginant i menyspreant el valencià. Si el papa Francesc ens demana en el seu missatge preservar la creació i defensar el medi ambient, per què l’Església Valenciana no fa el mateix en relació a la llengua i a la cultura del País Valencià?
Pregue a la Mare de Déu del Puig, patrona de l’Antic Regne de València i a Sant Vicent Ferrer, patró del País Valencià, perquè, amb valentia, en el seu ministeri episcopal de servei a l’Evangeli, vostè siga un defensor i un propagador en la nostra Església, de la llengua de Sant Vicent Ferrer. Amén.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada