El rostre de Jesús en Aylan i Omran (La Veu del País Valencià

El maig de l’any passat, els mitjans de comunicació ens informaven d’un fet qualificat d’insòlit per alguns: la policia italiana va realitzar un retrat del rostre que tenia Jesús quan era un xiquet. El procés s’havia fet amb les tècniques informàtiques amb les que es construeixen els retrats-robots per actualitzar les imatges dels mafiosos i altres criminals, a partir de fotos antigues. La policia italiana havia arribat a obtindre la imatge que hauria tingut Jesús de menut, a partir del rostre del Sant Sudari de Torí.

Les tècniques informàtiques i tota la parafernàlia que va posar en marxa la policia italiana se les hagueren pogut estalviar, ja que només fa falta eixir als carrers de l’Alcora, d’Elx o de Torrentt (entre moltes altres viles) per descobrir el rostre que tenia Jesús quan era un xiquet. On podem vore el rostre de l’infant Jesús? No cal anar a consultar els resultats de la policia italiana. El rostre de Jesús de menut el podem descobrir en els infants de Peníscola, de València o de Dénia que no poden menjar cada dia. El rostre de Jesús el podem vore en els xiquets d’Altea, de Sagunt, d’Alcoi o de Vila-real que no troben l’estimació dels pares i que han de captar l’afecte dels seus progenitors. El rostre de Jesús el veiem en els infants de Mutxamel, de Xàtiva, de Novelda o de Nules que passen gana. El rostre de Jesús el trobem en els xiquets obligats a fer de soldat, en els infants maltractats, en els qui han sofert abusos sexuals, i en els menuts que han de treballar en jornades inacabables, com esclaus en ple segle XXI. El rostre que tenia Jesús de menut el podem descobrir en els xiquets i les xiquetes víctimes del turisme sexual, en els infants que al Mediterrani es juguen la vida a les pasteres (i moltes vegades la perden, ofegats a la mar), per eixir de la misèria i de la fam dels seus països. El rostre de Jesús de menut el vèiem en aquell xiquet amagat a dins d’una maleta, que volia arribar a Europa. El rostre de Jesús de menut el veiem en  els infants que han de fer quilòmetres i més quilòmetres a Àfrica, a l’Índia o a Amèrica del Sud per arribar a l’escola. El rostre de Jesús el podem descobrir en els xiquets assassinats a Síria i a Iraq pel fet de ser cristians, en les xiquetes segrestades i violades per Boko Haram, en els menuts abandonats o refugiats, en els xiquets disminuïts i sense l’atenció adequada que mereixen, en els infants sense oportunitats, en els que no tenen nacionalitat, en els xiquets que, víctimes de les màfies organitzades, demanen almoina als nostres carrers, en els infants furtats als seus pares, en les víctimes d’aquells que s’enriqueixen amb la venda i tràfic d’éssers humans. En tots aquests infants podem descobrir el rostre de Jesús quan era menut. No ens fa falta mirar la fotografia que la policia italiana ha fet a partir del Sant Sudari. Jesús infant està present en tots els xiquets i les xiquetes que sofreixen de tantes i tantes maneres.

El rostre de Jesús el vam vore en el xiquet sirià Aylan Kurdi, que va ser portada a tots els diaris, trobat mort l’any passat a la costa de Turquia, ofegat en el seu intent d’arribar a Europa, o també en Omran Duqnish, el xiquet que aquests dies hem vist amb la cara coberta de sang i de les restes dels bombardejos. El rostre de Jesús quan era menut el veiem en tants i tants xiquets que, per vergonya nostra han mort al Mediterrani mentre fugien de la guerra i de la fam. I és que des de gener d’enguany s’han ofegat al Mediterrani 3164 refugiats, molts d’ells xiquets, davant la indiferència de l’anomenat món civilitzat.

Com deia el bisbe Òscar Romero el 24 de desembre de 1979, “Hauríem de buscar l’infant Jesús, no en les imatges plenes de tendresa del Betlem. L’hauríem de buscar en els xiquets desnodrits, que se n’han anat al llit sense sopar, en els xiquets  que vénen els diaris i després dormen al carrer tapats amb aquests diaris”.

Només que ens atrevirem a mirar els altres amb el cor, en compte de mirar només amb els ulls, descobriríem el rostre que tenia Jesús quan era xiquet, en aquells infants que ens envolten. Sense necessitat de tècniques fotogràfiques.