Des de la fundació del PP del País Valencià, els valencians patim una plaga pitjor que totes les d’Egipte juntes: la hipocresia del PP valencià pel que fa a la unitat de la nostra llengua.
En un nou “numeret”, que va més enllà del ridícul, el PP valencià ha posat el crit al cel amb motiu de l’acord del Sr. Pedro Sánchez amb els partits nacionalistes, perquè al Congrés s’hi puga utilitzar el català, el basc i el gallec, a més del castellà. I és que el PP valencià s’ha enutjat i s’ha sentit ofès perquè aquest acord discrimina i oblida el “valencià”, que el PP valencià considera una llengua diferent al català. Una llengua, el valencià, que fa uns anys (ara sembla que se n’hagen oblidat), deien, ridículament, que provenia de l’iber!
Ja tenim de nou la batalla per la llengua, encapçalada per uns indocumentats que no saben res absolutament de filologia. ¿Algú s’imagina la Sra. Susana Camarero, que va fer aquella declaració tan abrandada i tan ridícula (amb una dicció en valencià nefasta), enutjada per la discriminació del “valencià”, opinant sobre quina és la millor manera de fer una intervenció de pròstata? No ho deixaria això als uròlegs? ¿I per què el PP valencià (tots els seus dirigents són lingüistes?) s’obstina ridículament a parlar de llengua, quan aquesta missió està reservada als filòlegs?
I és que el PP valencià fa contínuament el ridícul quan parla de llengua i cultura, en la seua obsessió per diferenciar el “valencià” del català. ¿El PP valencià també diferencia el castellà de l’argentí o del colombià?. Els valencians ja estem acostumats a que, de tant en tant, el PP valencià faça el ridícul més absolut, negat una veritat científica: la unitat de la nostra llengua, una unitat que reconeixen totes les Universitats del món.
El 2021, el PP valencià va mostrar de nou la seua hipocresia (i un ridícul espantós), amb motiu de l’exposició, “La luz de la Edad Media en la literatura catalana”. Aquesta mostra, organitzada per la Biblioteca Nacional de España, incloïa escriptors valencians com Joanot Martorell, Jordi de Sant Jordi o Jaume Roig, com a integrants de la literatura catalana medieval. Els parlamentaris valencians del PP es van sentir ofesos i indignats i es van esquinçar les vestidures, perquè (tan erudits com són ells!), no acceptaven que aquests autors formaren part de la literatura catalana. Per això aquests parlamentaris (tan entesos en literatura medieval!), exigiren a la Biblioteca Nacional Española una rectificació i un respecte pels símbols d’identitats dels valencians.
Segurament aquests parlamentaris tan indignats i també l’actual govern de la Generalitat, no deuen recordar que 13 de febrer de 2017, el rei d’Espanya va presidir la presentació de l’últim volum del projecte d’investigació, “El valor económico del español”, dirigit pel catedràtic d’Economia Aplicada José Luis García Delgado. En aquest acte, el rei assegurà que el 2050, “750 millones de personas hablarán español en todo el mundo” i que aquesta llengua era “una fuente de riqueza económica tangible”. I assegurà també que l’espanyol ha superat tres desafiaments: “sobrevivir al paso del tiempo, rebasar las limitaciones geográficas y mantener su unidad en la diversidad”. Si hui parlen espanyol més de 550 milions de persones, ninguna de les quals qüestiona la unitat d’aquesta llengua, això fa que “la cohesión lingüística” done “buenos resultados”, segons digué el Sr. García Delgado.
La unitat de l’espanyol o castellà és acceptada per tothom com una obvietat. Però la unitat del català és qüestionada (des de fa dècades), d’una manera irracional, pel PP valencià. Aquest partit nega la unitat de la llengua que parlem a Vila-real i a Manresa; a Ordino, a Alcampell, a Maó i l’Alguer i per això el nou govern valencià ha emprès una nova creuada (després de la ridícula proposició del PP sobre l’origen del valencià a partir de l’iber), per defensar que el valencià i el català són llengües diferents.
Però el Sr. Mazon i la Sra. Susana Camarero no deuen recordar (o ho amaguen), que el XVIII congrés del PP, reunit del 10,11 i 12 de febrer de 2017, consagrà la unitat de la nostra llengua parlada de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
La ponència: “Educación, innovación y cultura”, coordinada per la diputada (catalana) Andrea Levy i amb els ponents Juan Vicente Herrera, Asier Antona i Miquel Vidal, afirmava en el punt 125 del capítol, “El español una lengua de oportunidades”, el següent: “El catalán, el gallego y el vasco son una muestra de la pluralidad que ha sido clave en el éxito reciente de España como modelo de convivencia abierto, diverso e integrador”. I el valencià, govern de la Generalitat i parlamentaris indignats per l’exposició de la Biblioteca Nacional? ¿Com és que la ponència del PP no reconeix el valencià? I és que aquest aquets text de la ponència deia que “el catalán, el gallego y el vasco, son una muestra de la pluralidad que ha sido clave en el éxito recinte de España como modelo de convivència abierto, disperso e integrador”. La ponència no mencionava el “valencià”, perquè la ponència reconeixia explícita i implícitament que a l’Estat espanyol no hi ha cap diferència entre el català i el valencià. Encara que els parlamentaris valencians del PP feren un nou “numeret” indignant-se per l’exposició de la Biblioteca Nacional o ara, el govern de la Generalitat s’haja indignat perquè al Congrés es parlaran les llengües que el PP reconeixia en la seua ponència.
El PP valencià diu que la Universitat no té raó quan afirma la unitat de la nostra llengua. L’AVL tampoc té raó, Compromís tampoc, els socialistes tampoc. I la ponència del PP també està equivocada?
Els parlamentaris valencians del PP, tan indignants, ¿en quina literatura creuen que s’han d’incloure les obres de Mario Benedetti, Pablo Neruda o Octavio Paz? ¿Seran capaços de dir que no pertanyen a la literatura castellana o espanyola?
Fa uns anys, davant el ridícul del PP, el qui va ser eurodiputat d’aquest partit, Santiago Fisas, recordava a la Sra. Bonig la unitat de la nostra llengua, cosa que també reconeix la ponència del seu mateix partit com una obvietat. La mateixa obvietat pel que fa a l’espanyol, anomenat també castellà, una unitat que cap dels dirigents del PP valencià, no qüestiona, i per això el parlen 550 milions de persones. Per això, de la mateixa manera que castellà s’anomena també espanyol, el valencià també s’anomena català, per molt que el govern de la Generalitat del País Valencià (a qui li aniria bé matricular-se en primària) i els seus companys valencians de partit, (tan ofesos per l’exposició de la Biblioteca Nacional i per la decisió del Congrés), s’obstinen en negar aquesta obvietat, reconeguda per tot el món acadèmic, llevat dels “intel·lectuals” del PP valencià.
El president Tarradellas deia que a la vida, l’únic que no es pot fer és el ridícul. Una actitud i una manera de fer tan arrelada en el PP valencià, quan els dirigents d’aquest partit parlen, sense coneixement de causa, de la nostra llengua.
I per acabar d’adobar aquest sainet del PP i VOX, ara el Sr. Ximo Puig parla d’introduir a la proposta del Congrés, la doble denominació, “català-valencià”. I és que el PSOE no es diferencia massa del PP i per això no té el valor d’acceptar i de defensar (com no ho va fer en la redacció de l’Estatut a diferència del que es va fer a les Balears), que el català siga la llengua dels valencians. El Sr. Puig (per fer encara més el ridícul), podria demanar-li a la presidenta del Congrés que incloguera també com a llengües el canari, l’extremeny i l’andalús. Quins polítics que tenim a dreta i a esquerra marededéusenyor!!
Els “eminents” parlamentaris del PP indignats, no haurien de fer més el ridícul com continuen fent. No haurien de jugar amb els sentiments de la gent per arreplegar uns quants vots més, sinó que haurien d’acceptar el que diu el món acadèmic pel que fa a la nostra llengua. I el que diu el seu partit a la ponència! I si no, que vinguen a passar uns dies a Berga, a Manlleu, a Maó, a Aitona, a Tortosa i a Manacor i voran com entenen els ciutadans d’aquestes viles catalanes i mallorquines sense necessitat de diccionaris. I sense que això, entendre el català (ells que neguen la unitat de la nostra llengua) siga cap miracle de Sant Vicent Ferrer.
Els parlamentaris valencians del PP, tan indignats per l’exposició de la Biblioteca Nacional, no varen fer més el ridícul perquè no s’entrenaren. Jo animaria aquests eminents parlamentaris (a vore si s’atreveixen a fer-ho), a escandalitzar-se i a protestar, quan els escriptors llatinoamericans són inclosos a la literatura espanyola. I a defensar que Pablo Neruda pertany a la literatura xilena i no a la castellana i que Octavio Paz forma part de la literatura mexicana i no a l’espanyola. I és que no són més ignorants perquè no s’entrenen.
El que haurien de fer els parlamentaris del PP, tan ofesos per aqueslla exposició, és exigir a la Biblioteca Nacional de España els més de 6000 llibres que van ser confiscats a l’arquebisbe de València, Antoni Folch de Cardona i que van ser (segons les dades recollides per l’amic Alfons Llorens), l’origen de la Biblioteca Nacional. I és que l’inici d’aquesta Biblioteca, la trobem en l’espoliació que les tropes borbòniques van fer de la biblioteca de l’arquebisbe valencià. Van ser els botiflers que confiscaren un fons de més de 6000 llibres de l’arquebisbe Antoni Folch de Cardona, que així es convertí en el fons fundacional de la Biblioteca Nacional de España.
Amb la butla de 3 de febrer de 1699, el franciscà Antoni Folch de Cardona va ser nomenat arquebisbe de València. Per això el PP valencià hauria d’exigir que la Biblioteca Nacional de España tornara els llibres a l’arquebisbat de València. Però evidentment no ho faran.
Jesús de Natzaret va denunciar la falsedat i la hipocresia del fariseus i dels mestres de la Llei, uns fariseus i uns mestres de la Llei que hui trobem molt ben representats en els càrrecs públics del PP valencià, que aproven una ponència on es reconeix la unitat de la nostra llengua i al mateix temps neguen que el valencià i el català siguen la mateixa llengua. Com ho és el castellà de Sevilla, de Bogotà i de ciutat de Mèxic De psicoanalista és l’actitud hipòcrita del PP valencià!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada