Benvolgut germà i bisbe Francesc, aquest dilluns el papa Francesc l'ha nomenat nou pastor de l’Església de Solsona. Sap que pot comptar amb la meva pregària, perquè amb la força del Senyor Ressuscitat, pugui ajudar la comunitat que peregrina a Solsona, a ser un espai de comunió i d’esperança, de diàleg amb el món modern, amb la cultura i amb els qui estan en la frontera de la fe. Sense excloure mai ningú, amb una actitud d’acolliment sincer i fratern. I amb alegria, tal com és el seu lema episcopal: servidor de l’alegria.
Atent a la força de l’Esperit, bisbe Francesc, sigui un home ben humil, amic i servidor dels pobres, model de sinceritat i de bondat. Un bisbe pastor, fidel al Vaticà II per animar la fe dels cristians i per proclamar amb valentia i amb alegria, la fraternitat, la justícia i l’amor que neixen de l’Evangeli. Sigui servidor i no amo d’aquesta comunitat diocesana, ja que com ens ha recordat el papa Francesc, els bisbes han de ser “bons servidors, no bons amos”, perquè “un bisbe que no està al servei de la comunitat no ho fa bé”.
Sigui també, bisbe Francesc, un home ben lliure, vestit de les benaurances, defensor de la veritat i de la llibertat, sensible al paper de la dona en l’Església i respectuós amb les cultures i llengües minoritàries.
Miri d’acollir les diverses sensibilitats teològiques, sense por al pluralisme, sense caure en postures uniformitzadores, que sempre són estèrils.
Si el papa Francesc ens ha recordat que “un bisbe no és bisbe per a si mateix, ho és per al poble”, sigui sempre missatger de l’Evangeli des del servei, no des del poder. Perquè l’Església que no serveix, no serveix per a res!
Ajudi l’Església de Solsona, la seva nova comunitat diocesana, a ser una Església senzilla, pobra i lliure, com Jesús ensenyà als seus deixebles: “No prengueu res per al camí, ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, ni tingueu dues túniques” (Lc 9:3)
Ve a una Església que ha tingut dos bisbes administradors diocesans, valencians, com vostè: Joan Benlloch i Lluís Amigó. I un bisbe, de grata memòria, Vicent Enrique i Tarancon, també valencià. I és que la llengua i la cultura que compartim els valencians, els catalans i els illencs, ens agermana de nord a sud: de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Miri d’estimar i de promoure el català, una llengua que es parla a Menorca, a Catalunya i al País Valencià. Una llengua, ara amenaçada, i que l’Església catalana sempre ha defensat, a diferència de l’Església valenciana que, encara avui, continua menyspreant.
Vostè, serà successor de dos bisbes entranyables que, precisament, també arribaren de Menorca: Miquel Moncadas i Antoni Deig. Miri de seguir l’exemple de bondat i d’amor a aquest poble, d’aquests dos bons pastors, que van ser bisbes de Menorca i de Solsona.
Benvolgut bisbe Francesc: ve a una diòcesi jove, que va de Tàrrega a Bagà, de Bellpuig a Súria, de Berga a Mollerussa, de Cardona a Cervera, Verdú i el Miracle. Una diòcesi formada per homes i dones senzills i nobles i de fe arrelada.
Sí que hi ha una cosa que no entenc. O dues. ¿Per què Menorca (i també Eivissa) és una “pista d’enlairament” dels bisbes, per passar a una altra diòcesi? I ¿per què, com afortunadament ha passat a Eivissa (després de molts i molts anys), no s’elegeix bisbe de Menorca i de Solsona a un prevere menorquí i a un de solsoní?
La seva ciutat d’origen, Elx, és coneguda per la Festa, el drama assumpcionista Patrimoni de la Humanitat. També en aquesta diòcesi que el papa li ha confiat com a servidor dels germans, hi ha una devoció especial per Santa Maria, sota les advocacions del Miracle, de l’Alba, del Claustre, de Pinós o del Patrocini. Que ella sigui l’estrella que guiï el seu ministeri episcopal.
Deixi’s afaiçonar per la terra i la gent que l’acollirà, n’estic segur, amb afecte. Deixi’s aconsellar i miri, de saber escoltar i acollir els anhels i les esperances dels cristians que fen camí en aquesta diòcesi. Que Sant Ramon Nonat i Sant Pere Claver l’ajudin en el seu ministeri de servei a l’Església de Solsona.
Demanaré en la pregària al bon Déu, que faci de vostè un pastor senzill i atent als signes dels temps, un bisbe pròxim a la gent, sobretot als marginats i als pobres, perquè sigui un pastor amable, afable i sol·lícit. I així, amb amor i amb alegria, pugui acompanyar en el camí de la fe, els cristians solsonins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada